El 3 de maig es celebrarà el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Enguany, està dedicat a l’accés a la informació i a les llibertats fonamentals.

Aquesta commemoració, promoguda per mitjans de comunicació africans en la que es va anomenar Declaració de Windhoek, vol ser una oportunitats per a:

• celebrar els principis fonamentals de la llibertat de premsa,
• avaluar la situació de la llibertat de premsa al món,
• defensar els mitjans de comunicació dels atemptats contra la seva independència i
• retre homenatge als periodistes que han perdut la vida en el compliment del seu deure.

En un context social mundial on les realitats són tan diverses i l'exercici de les llibertats tan variable, destaquem alguns elements que són o seran punts d'inflexió i no-retorn a l'entorn de l'anomenat periodisme social. Això sí, ho farem des d’un punt etnocèntric, ja que les llibertats a la xarxa d’Internet, malauradament, estan restringides a molts indrets.

1. El periodisme ciutadà

El fenomen dels blogs ciutadans, que ha afavorit la presència internacional de persones que fins a l'inici de la seva activitat eren anònimes o poc conegudes. O l'àmplia capacitat de viralitat global que te la veu ciutadana a través de les xarxes socials i els dispositius mòbils. O els espais de debat sorgits a qualsevol racó de la xarxa d'Internet. Tots ells són elements apareguts al llarg dels darrers 25 anys i que també tenen la seva contrapartida. La credibilitat, la veracitat i la fiabilitat de les informacions i les fonts, ha de ser sempre avaluada i analitzada amb criteris rigorosos, per tal de tenir valor periodístic real.

Tot i que hi ha persones que no donen el valor al periodisme ciutadà, és cert que d’altres li atorguen molt, i credibilitat. I també que hi ha organitzacions senceres dedicades a aquest tipus de periodisme reivindicatiu que dóna veu a les persones que no la tenen, com podem llegir a l’article de Paula Lozano. És un element a analitzar especialment quan parlem de llibertat de premsa.

2. El periodista professional, utilitza dispositius mòbils

Professionals del periodisme, comunicadors i comunicadores, tenen avui en dia la capacitat de sortir al carrer sense haver de portar a sobre complicats i voluminosos equips tecnològics. És suficient un mòbil amb una bona càmera i un micròfon per a enregistrar per a que aquests periodistes puguin realitzar la seva feina. Vint-i-quatre hores al dia, set dies en setmana, perfectament connectats amb les fonts d’informació i, fins i tot, amb capacitat de fer emissions en directe. Mostra d’això, els dies 30 d'abril i 1 de maig es celebra la II Mojocon, conferència dedicada al periodisme mòbil.

L’element crític és el dilema entre la capacitat per a publicar ràpidament i la necessitat de fer-ho amb qualitat professional. I el gran avantatge és que el periodista social, amb capacitat de denúncia i de defensa dels drets humans, arriba més lluny, és més àgil i passa més desapercebut.

3. Presència habitual i normalitzada de continguts elaborats pels ciutadans en el mitjans de comunicació

El tercer element és una mescla del primer i del segon. Apareix quan la ciutadania col·labora amb els mitjans de comunicació. Els mitjans posicionen en portada documents enregistrats amb senzills dispositius mòbils, vídeos o fotografies capturats per algun ciutadà que els posa a la venda o els cedeix o que han aconseguit (legítimament?) gràcies a la viralitat de les xarxes socials.

Com si un el ciutadà fos una de les mans del periodista. És clar que a vegades és al revés. Llavors succeeix que el periodista publica, ingènuament, contingut que no ha estat contrastat i, al contrari, ha estat manipulat per la “innocent” mà del ciutadà.

En conclusió: el periodisme social, el de crítica i reivindicació social, el que denuncia, el que defensa els drets humans, està viu, però són temps prou convulsos per saber si té el pols massa o massa poc accelerat.