7 de cada 10 casos de racisme no es denuncien, segons SOS Racisme

Traves per accedir al padró en diversos municipis, controls policials basats en perfils racials denunciats per Amnistia Internacional, mirades i comentaris hostils d’una part dels seus veïns o discriminacions a l’hora d’accedir a un habitatge. Aquestes són algunes de les situacions de racisme més habituals amb què han de conviure dia a dia la majoria de persones racialitzades que viuen a Catalunya. I tot i que hi ha mecanismes per denunciar-les, la majoria no se senten prou recolzades per fer-ho.

Segons l’informe anual de SOS Racisme, el 67% de les situacions racistes registrades per l’ONG durant el 2024 no es van denunciar. Els casos de racisme policial són els que menys es denuncien. Concretament, el 71% d’aquestes vulneracions no van arribar a les autoritats.

Les raons per no denunciar són múltiples i es superposen entre elles, però destaquen la desconfiança en les institucions, la por de patir represàlies o ser revictimitzat, la falta de suport i recursos o les limitacions legals.

Menys persones decideixen denunciar

Tot plegat ha portat a què les situacions denunciades s’hagin mantingut relativament estables en els darrers anys. En canvi, les situacions que ha identificat SOS Racisme han incrementat considerablement. I si ens fixem en les dades de l’informe d’enguany, observem com, respecte al 2023, s’han denunciat menys casos al 2024.

L’informe de SOS Racisme mostra també el perfil de les persones ateses per l’entitat. A nivell de situació administrativa, la majoria es troben en situació regular: El 38% tenen la nacionalitat espanyola i el 32% són persones estrangeres en situació regular. Les situacions identificades restants corresponen en un 12% del total a persones en situació irregular, en un 10% a casos de racisme subjectes a col·lectius, en un 3% a persones amb l’asil en tràmit i en un 1% a turistes no residents.

Si ens fixem en l’origen ètnic de les víctimes, el 32% són persones d’origen llatinoamericà, el 28% del Magreb, el 13% de l’Àfrica Subsahariana, el 10% d’Europa (incloent-hi persones gitanes i de l’Est d’Europa) i el 2% d’Àsia. 

Augmenten les discriminacions entre particulars

Pel que fa al tipus i context dels casos de racisme, destaquen les agressions i discriminacions entre particulars: suposen el 28,8% del total i se situen en primer lloc, a diferència de l’any passat, en què la majoria de casos identificats corresponien a discriminacions en l’àmbit dels drets socials, com l’habitatge, l’educació o la salut.

Enguany aquesta tipologia és la segona més freqüent, amb un 22,2%. La segueixen les agressions i abusos per part de cossos de seguretat pública (16,46%), els discursos d’odi en mitjans, xarxes socials i política (8,23%), de racisme laboral (7,59%) i discriminacions en serveis privats (6,96%).