Acció Comunitària de Barcelona analitza l'estat de l'associacionisme informal no constituït

Dins el marc associatiu i d’entitats, hi ha una àmplia tipologia d’estructures i formes de constitució, però sovint hi ha una fórmula que, precisament per que es surt d’aquesta estructura més formal no té la visibilitat d’altres. Es tracta dels grups informals no constituïts.

Per a poder conèixer més a fons les motivacions i tendències d’aquests grups, la Direcció del Servei d’Acció Comunitària de Barcelona ha publicat un nou informe titulat "Participació i informalitat en el teixit associatiu de la ciutat de Barcelona: Tendències i reflexions". En l’informe s’analitza com aquesta forma organitzativa ha vist un augment en els darrers anys, tal i com sostenen les dades aportades pel Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (FGEC) i El Panoràmic.

L’informe comença amb un recorregut històric per l’associacionisme en el context espanyol, on es constata que la participació en associacions “continua sent relativament baixa en comparació amb altres països europeus”. També s’aporten dades sobre la participació ciutadana en associacions, en els darrers anys ronda entre el 30 i 40% de la població. També fa referència a l’augment del multiassociacionisme, és a dir, a la participació en més d’una entitat.

També s’incideix en la relació del jovent amb les organitzacions, també s’extreuen conclusions com que els compromisos d’aquests joves solen ser “A curt termini”, o que els rols d’usuari i col·laborador s’estan “difuminant”, donant pas a una major implicació directa amb el projecte.

Centrant-se en la participació puntual i menys institucionalitzada, les dades aportades per l’informe ens indiquen que aquestes pràctiques estan en auge. Es centren sobretot en àmbits com la política, i busquen “tenir una incidència més directa” en aquest sector.

En relació a aquest tipus de participació i els grups informals, l’informe conclou que, més enllà del seu àmbit concret, aquest tipus d’iniciatives són difícils de registrar però alhora son “significatives per a l’acció comunitària”, amb un abast primàriament local i un nombre reduït de participants.

Més enllà d’aquest anàlisi, l’estudi compta amb un apartat final de reflexions i recomanacions a les administracions, que busquen posar de relleu com aquests processos de participació ciutadana interactuen amb el teixit associatiu formal. Així mateix, es fa un recull de mancances i reptes que afronten els grups informals en base a enquestes i dades recollides, reivindicant també la necessitat de conèixer i crear mecanismes de suport.

Es pot consultar l’informe complert seguint aquest enllaç.