Quines són les principals novetats d'aquesta temporada al programa?

D'entrada, l'equip. La Rita Marzoa com a conductora i la Vanessa Carrión com a productora han assumit noves responsabilitats professionals i han deixat el programa. Per això hem incorporat la Marta Molina a la redacció, amb qui podrem potenciar els nostres reportatges, estarem més ben connectats amb els moviments de resistència i reivindicació social arreu del món i reforçarem la presència a les xarxes socials.

A la llista dels nostres col·laboradors habituals -en Francesc de Dalmases, la Begoña Roman, en Dani Vilaró, en Felipe Campos i l'Eduard Costa- aquest any hi sumem el mediador social Javier Wilhelm, amb qui posarem exemples de com la mediació enforteix la convivència en tot tipus de contextos i conflictes; i el sociòleg Saïd el Kadaoui, que ens donarà pautes per superar la por a la diferència, perquè allò que més por ens fa de la gent "diferent" és que, en un punt, ens hi veiem reflectits nosaltres mateixos i això ens crea un dilema que no tothom sap gestionar. També us presentarem la Raquel, que és la iaia del programa. És molt animada i reivindicativa. No es talla un pèl. Té les coses molt clares. I de tant en tant l'anirem a visitar perquè ens expliqui com es viu la vida a la seva edat.

"Un cop al mes acompanyarem un dels realitzadors de Catalunya Ràdio a visitar una entitat social del país i l'implicarem en feines de voluntariat."

I per últim -i això us interessarà especialment a la gent de Xarxanet.org- un cop al mes acompanyarem un dels realitzadors de Catalunya Ràdio a visitar una entitat social del país. Els implicarem en feines de voluntariat i a través de la seva figura mostrarem la importància que té fer un gest com aquest per la comunitat. La Mònica Terribas, la Sílvia Cóppulo, en Cesc Garriga, en Kilian Sebrià, en Pere Escobar, en David Clupés, la Maria de la Pau Janer... tots s'hi han mostrat molt il·lusionats.

Com encares el fet de posar-te al capdavant del "Solidaris", substituint la Rita Marzoa?

Per moltes raons, és un pas endavant importantíssim. Primer -i sobretot- perquè significa que després de vuit temporades, Catalunya Ràdio i els mitjans públics del país hem entès de veritat la importància de fer un programa com aquest, en què es parla obertament de conceptes com la cooperació, els drets humans, la pau, el medi ambient o la justícia social. I ens hi hem compromès, independentment de qui el dirigeix i qui el presenta. Això és important. El 'Solidaris' ja té vida pròpia i un camí consolidat.

I a títol personal, per descomptat que és molt satisfactori. Fa gairebé 15 anys que vaig arribar a Catalunya Ràdio. He treballat en equips i programes molt diferents. Hi he fet de tot: entreteniment, cultura, divulgació, fins i tot programes de matinada en contacte amb els oients. Però és la primera vegada que assumeixo el repte de dirigir i presentar-ne un. I no puc negar que em fa molt respecte, però la il·lusió i la motivació són més fortes. Tinc ganes que això em sacsegi positivament i em faci aprendre coses que fins ara no sabia d'aquest ofici. Espero estar a l'altura de la gent de ràdio en qui tant m'he fixat tots aquests anys. I en aquest cas especialment, de la Rita Marzoa, que m'ha ensenyat moltes coses i que ha deixat el nivell del programa a dalt de tot.

La Rita és insubstituïble, això d'entrada. Perquè la marca personal que ella hi va deixar és única i genuïna, és la seva. Ella va ser qui va traçar el projecte ara fa set anys i ens va incloure a la Vanessa Carrión, a la Rosa Sillué i a mi mateix en l'equip. Junts li hem anat donant forma des del primer dia. Per això notareu una certa continuïtat en tot plegat, perquè el programa ja tenia molt de mi. Però és cert que amb la incorporació de noves veus com la Marta Molina, hem guanyat un gran potencial i noves idees que haurem d'anar implantant a poc a poc a partir d'ara.

A escala global, aquesta temporada la marcaran indefectiblement les migracions forçades, ja siguin per causa de les guerres o per raons econòmiques. Es parla molt -òbviament- de Síria, però no podem oblidar els altres greus conflictes silenciats: el Kurdistan, el Iemen, Somàlia, Eritrea, el Sudan, Palestina... perquè són la causa principal dels grans desplaçaments. I això tindrà grans repercussions socials a Europa i a casa nostra. Serà un any molt interessant també al Brasil -el país dels grans moviments socials- a les portes dels Jocs Olímpics de l'estiu vinent. I a Catalunya, amb el nou escenari polític i ciutadà després de les eleccions, haurem d'estar alerta a qüestions com l'habitatge, l'empobriment de les famílies o l'atur cronificat, per posar alguns exemples.

"Creiem que ara cal sumar també aquella gent que no s’aturaria a escoltar el programa pel seu compte, però a qui els temes que tractem també els haurien d’importar o també els afecten"

Fa vuit temporades que feu el programa i heu rebut diversos reconeixements. Quina creus que ha estat o és la principal contribució del "Solidaris" en aquest temps?

Sense dubte, del que podem estar satisfets és d'haver consolidat un programa com aquest en una emissora de ràdio generalista i pública d'abast nacional. Es fan programes semblants i molt treballats en ràdios i televisions locals arreu del país, que són molt valuosos a l'hora de promoure la cultura de la solidaritat en els seus pobles i comarques. A internet també hi ha gent molt compromesa i professional que fa anys que s'hi dediquen -de molt abans que nosaltres fins i tot-, però és cert que el ressò d'una emissora com Catalunya Ràdio ens col·loca en un trampolí que no podem desaprofitar. Per això, aquest any el repte és que ens conegui més gent, eixamplar la nostra audiència. No solament per una qüestió de xifres. Sinó perquè després de set temporades, els nostres oients habituals ja ens coneixen, són “els convençuts”. I creiem que ara cal sumar també aquella gent que no s’aturaria a escoltar el programa pel seu compte, però a qui els temes que tractem també els haurien d’importar o també els afecten.

Podeu escoltar el programa "Solidaris" cada dissabte de 15h a 16h a Catalunya Ràdio.