Què us va dur a plantejar aquest projecte d’Aprenentatge i Servei?

Cada dia a tot el món, i fins i tot a la nostra ciutat, els drets humans ens són vulnerats a cadascú de nosaltres, empesos per relacions de poder presents al sistema. Obrint els ulls sobre aquest fet, una trentena de jovent de les unitats de Truc de dos Agrupaments vam iniciar un projecte d’ApS. L’ONG Metges del Món ens va donar un cop de mà durant el projecte, i a la primera fase de sensibilització ens va fer una formació perquè ens apropéssim a la temàtica. Aleshores, entre tots, vam decidir fer una acció; el nostre repte seria fer un servei que consistís a conscienciar a la societat manresana.

Quines accions vau realitzar per a conscienciar als manresans i manresanes?

Durant dues setmanes, en un carrer cèntric del barri antic, vam penjar pancartes que despertessin interès, i vam deixar urnes a diferents comerços perquè els ciutadans poguessin participar aportant reflexions i propostes per millorar Manresa. Les sis pancartes mostraven els missatges: “Cal ser una barbie per enamorar? #sexisme”, “Què és ser normal? #discriminació”, “Perquè jo sóc gran i tu no, jo tinc raó i tu no #adultisme”, “No sóc racista però... #racisme”, “El 24% dels pisos a Manresa estan buits #dret a l’habitatge”, i una representació gràfica sobre l’homosexualitat i l’heterosexualitat amb el hashtag “#heterosexisme”.

Com us vau organitzar per a dur a terme el projecte?

Ens vam organitzar per comissions en funció dels nostres interessos: documentació i pedagogia, pancartes, urnes, i comunicació amb veïnat, Ajuntament i premsa. De tant en tant quedàvem per posar la feina en comú. Per a fer l’acció, junts vam sortir un dia al carrer per explicar de primera mà el projecte a la ciutadania, i un altre per presentar a la ciutat les idees recollides a les urnes en forma de mural i cloenda.

Vau tenir una bona resposta de la ciutadania?

Sí. Van compartir reflexions crítiques i propostes de millora concretes sobre la temàtica plantejada, vinculades amb el dret a la llibertat d’expressió, a la igualtat, al respecte i a la vida digne. Van sorgir idees relacionades amb la necessitat real de canvi i de regeneració social: demandes a l’administració sobre eines de participació ciutadana, reivindicació de la necessitat de trencar prejudicis i apoderar el jovent, enfortiment del civisme i potenciació de zones verdes, propostes sobre educació i diversitat cultural, mesures per abordar la necessitat de fer front al gran nombre de pisos buits de la ciutat i l’accés a l’habitatge...

Què vau fer després amb totes aquestes aportacions?

Vam difondre les conclusions pels portals informatius, i també vam fer un vídeo on s’explica el procés d’aprenentatge viscut. I això sí, no ens vam descuidar pas de revisar el projecte fent representacions teatrals, i celebrar-lo amb uns bons jocs, danses i una mica de teca!

"Estem contents d’haver entès el carrer com a espai de participació ciutadana, d’intercanvi d’idees i d’esperit crític."

Quins aprenentatges us endueu?

El procés ha sigut llarg, de novembre a març. Emocionalment, ha sigut una experiència amb alts i baixos com una muntanya russa; no ha sigut fàcil tirar endavant intentant mantenir compromís i motivació grupal. Però ens emportem un bon regust de boca gràcies a l’acollida i la participació dels nostres conciutadans; estem contents d’haver entès el carrer com a espai de participació ciutadana, d’intercanvi d’idees i d’esperit crític. El progrés personal s’ha produït fent xarxa a, per i amb la ciutat, i això comporta una fraternitat universal molt enriquidora.

Els escoltes i guies tenim ganes d’aprendre i lluitar per una societat més cohesionada i justa; deixar el món millor de com l’hem trobat ens fa feliços. I això és impressionant! Us animem a observar el vostre entorn i a transformar-lo d’una manera significativa per a vosaltres, com ho pot ser fent un projecte d’ApS. El món t’espera!