El lleure educatiu juga un paper molt important dins la salut mental, del qual, generalment, no s’és prou conscient. Aïda Fontova és psicòloga de Lleure Quàlia, una entitat de Tàrrega que posa el focus en lleure com a eina de canvi social i també amb una llarga trajectòria dins el lleure voluntari i associatiu, explica la importància d’un lleure satisfactori que garanteixi la salut mental i dona alguns consells per aconseguir-ho.

Quina és la teva feina dins de Quàlia?

De formació soc psicòloga sanitària i la meva tasca dins de la cooperativa d’iniciativa social. Quàlia és la de coordinar projectes de l’àmbit de la salut mental. Alguns projectes on estic immersa són el 'Club Social Airecel' i 'KEEP CALM'.

Tant el club social com el 'KEEP CALM' són projectes que tenen com a objectiu acompanyar l’ocupació significativa del temps de lleure i la inserció comunitària de persones (adults i joves respectivament) amb trastorn mental o problemàtica de salut mental. En concret, acompanyar aquelles persones que tinguin ganes de conèixer gent, de trobar un espai segur on gaudir d’activitats, de connectar amb la comunitat, etc. per a que ho puguin fer.

Cal evitar definir la salut mental com a bona o dolenta. La salut, és.

Què podem considerar un bon estat de salut mental per un infant?

Primer de tot, cal evitar definir la salut mental com a bona o dolenta. La salut, és. Per tant, la lluita no és tant aconseguir una bona salut mental sinó tenir salut mental, sense cap complement.

Sona fàcil, oi? Doncs no ho és tant. La salut mental és un estat de benestar emocional, cognitiu i social que ens permet tenir una vida que ens satisfaci. Per tant, tot el que sigui una gestió saludable de les emocions, unes habilitats cognitives que ens permetin fer front les demandes del dia a dia i una vida social enriquidora, tot això en consonància, farà que una persona visqui un estat de benestar i, en conseqüència, amb salut mental.

Reivindico un “com estàs?” de veritat, escoltant amb les orelles ben atentes la resposta.

És el mateix per a un jove? I per un monitor de lleure?

I això s'estén a tots els col·lectius de persones, no únicament als infants, i és molt necessari remarcar-ho. Totes i cadascuna de les persones tenim una salut mental que cal cuidar, des del més petit fins a la monitora que en té cura. També els adults i la gent gran tenen salut mental (a vegades ho oblidem) i, també en aquests col.lectius, el lleure és una bona estratègia per cuidar-la.

Però, com sabem si una persona viu o no amb salut mental? Això únicament es pot saber preguntant, interessant-se per com està vivint la situació la persona... El que per nosaltres pot semblar un estat de salut mental, la persona que ho està vivint ho pot percebre diferent. Hem de perdre la por a preguntar... aquell “Com estàs?” que ens diem sense esperar resposta... Reivindico un “com estàs?” de veritat, escoltant amb les orelles ben atentes la resposta.

Des de la teva experiència, com creus que contribueix el lleure a aquest benestar?

Quan parlem de factors que influencien al benestar, els dividim en dos tipus: els de risc i els de protecció. Els factors de risc són tots aquells que, com la mateixa paraula diu, posen en risc la salut mental de la persona. Per altra banda, els de protecció són tots aquells factors que fan que tinguem més benestar i, per tant, menys risc de viure malestar psicològic.

I on es troba el lleure? De quin tipus és? Depèn molt de com sigui el lleure, quina activitat sigui, com ens fa sentir, amb qui ho fem, el motiu que ens impulsa a fer-ho... Per exemple, si jo cada nit jugo a videojocs unes 6 hores, mentre prenc alcohol i amb el motiu d’evitar el contacte amb altres persones, aquest lleure es pot convertir en un factor de risc per molt que m’agradi.

Per aquest motiu, des de Quàlia apostem pel lleure satisfactori i saludable. És a dir, que ens agradi, ens ompli, ens motivi i que, alhora, ens porti cap al benestar i, en definitiva, a una millor qualitat de vida. En conclusió, el lleure és un factor molt important que pot decantar la balança cap al benestar o cap al malestar. I això no és qualsevol cosa! Cal reconèixer la força que té.

Què recomanaries per tal que el lleure fos satisfactori per a la nostra salut mental?

Primer de tot i com us deia anteriorment, que el lleure sigui satisfactori. Això sembla senzill però, freqüentment, fem coses perquè toca, perquè ho hem de fer, perquè és necessari... Com per exemple, anar al gimnàs. Quantes persones hi van perquè han menjat massa, perquè comencen l’operació biquini, etc.? Doncs això, just això, no és. Hem de fer les activitats perquè ens il·lusionen i motiven.

Per l’altre costat, també cal que sigui saludable i això vol dir que ens ajudi a tenir una vida el més saludable possible. És a dir, que et permeti dormir les hores que necessites, compartir temps amb persones que et fan sentir bé, mantenir una vida activa… Així doncs, el que primer recomano és fer l’exercici d’analitzar les activitats de lleure què estem realitzant i fer-nos aquestes dues preguntes: És satisfactori per mi? És saludable per mi? Què necessari és aturar-nos i dedicar temps a fer-nos preguntes!

Creus que actualment tothom té accés a una proposta de lleure? Penses que hauria de ser imprescindible?

Per desgràcia, no tothom té el mateix accés al lleure i molt menys al lleure satisfactori i saludable. En algunes ocasions el motiu és econòmic, en altres la presència d’una malaltia, per no tenir transport (molt recurrent en zones rurals com les nostres), per edat, per gènere, per no conèixer els recursos de la comunitat o per no tenir amb qui fer les activitats. Fins i tot, hi ha persones que no poden gaudir d’un lleure satisfactori pel judici i discriminació que reben de la comunitat on viuen.

Des de Quàlia acompanyem a persones amb especial vulnerabilitat, perquè puguin exercir el seu dret: el dret al lleure (article 24 de la declaració dels drets humans), un dret que tenim tots i que cal garantir. Sí, per mi és imprescindible. Això demana poder acompanyar als infants, joves o adults en molts processos... des de vetllar perquè puguin rebre suport econòmic, fins a la lluita contra l’estigma i la discriminació per raó de formar part d’un col·lectiu en concret, com el col·lectiu de persones amb trastorn mental. Però, estem totes disposades a destinar-hi l’esforç?

Què diries a una persona, ja fos un infant, jove o adult, per motivar-lo a gaudir del seu lleure?

Posaria sobre la taula la importància del lleure per la nostra salut mental i l’existència d’espais a la comunitat molt potents que poden oferir-li un lleure que sigui enriquidor per aquesta. Cal ressaltar que tothom gaudeix el lleure d'una forma diferent, depenent de la cultura, elscostums, les habilitats... i que en la comunitat hi ha espais ben diferents que de ben segur es poden adaptar a les seves necessitats i inquietuds.

Al final, la convidaria a descobrir, provar i trobar espais, encara que aquest món frenètic ho fa difícil, per gaudir del lleure i de totes les coses que aporta: més autonomia, més autoconeixença i autocura, connexió social, sentiment de pertinença... En definitiva, apostar per una mateixa!

Voldria remarcar la necessitat de reconèixer la importància del lleure per la nostra salut en general.oldria remarcar la necessitat de reconèixer la importància del lleure per la nostra salut en general.

Vols aportar alguna cosa més?

Per acabar, voldria remarcar la necessitat de reconèixer la importància del lleure per la nostra salut en general. Reconèixer-ho passa per prendre mesures en l’àmbit polític i social, com per exemple, asegurar que l’accés al lleure sigui igualitari per totes les persones, sigui qui sigui, tingui el diagnòstic que tingui.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Quàlia (@lleure_qualia)