Anna Capdevila: "Treballar amb col·lectius vulnerables exigeix una implicació emocional molt forta"

Els drets humans fonamentals indiquen que tota persona ha de tenir accés garantit a una llar, a un plat a taula i a l’educació, entre d’altres, per gaudir d’una vida digna. Malauradament, la vulneració d’aquests drets és una realitat que es repeteix massa sovint. Les habitants del districte de Ciutat Vella de Barcelona pateixen situacions de vulnerabilització, com són desnonaments, o viuen en condicions precàries que repercuteixen directament en la seva salut i en l’educació de les infants i joves.

Per intentar revertir aquesta situació i donar acompanyament i suport a les famílies que més ho necessiten, l’any 1985 va néixer l’Associació l’Esquitx. Actualment, compten amb diferents serveis, com els centres oberts, la Caseta del Barri, l’Espai Jove, on desenvolupen activitats de reforç escolar i de suport familiar i psicològic, per a les diferents franges d’edat. Hem parlat amb Anna Capdevila, la coordinadora de l’entitat, per aprofundir en la seva tasca.

Quins són els orígens de l’Associació l’Esquitx?

L’activitat que va donar peu a la creació de l’associació van ser unes colònies de deu dies que es van organitzar per a mares i infants del barri Gòtic de Barcelona. Les dones assistien a classes d’alfabetització que es duien a terme a un local del carrer Princesa. L’equip que va participar eren persones motivades per dur a terme un canvi social i fer incidència humanitària a Barcelona.

A partir d’aquí, es crea el primer centre obert, dedicat a joves de cinc a catorze anys, gestionat per un equip de voluntàries, les quals eren educadores socials, psicòlogues, monitores… gent ja sensibilitzada. Les activitats es basaven a berenar plegats, fer els deures i dur a terme algun taller dirigit. A partir de l’any 1999, l’entitat es dirigeix conjuntament per persones voluntàries i dues persones contractades perquè cada tarda puguin oferir aquest acompanyament als infants.

Quins són els objectius principals que defineixen la base de la vostra tasca?

El nostre objectiu principal és ser un coixí per a aquestes famílies i rebaixar l’estrès cronificat dels infants i les famílies a fi d’afavorir l’aprenentatge i benestar. Tot plegat, amb l’afany de contribuir al seu desenvolupament integral en el si del barri on viuen. És un treball que fem realitat des de la comunitat i col·laborem amb escoles, altres entitats de la zona, amb el veïnat, amb serveis socials… Aquest fet ens permet enfortir la xarxa de la zona i connectar les persones amb diferents serveis i activitats.

Nosaltres tenim la justícia social com a base. La nostra vocació és vetllar pels drets dels infants i les seves famílies, per això encarem el projecte amb aquesta mirada sistemàtica de la família, abordant tota la franja de zero a divuit anys.

Tot aquest camí és el que ha anat construint l’actual Associació l’Esquitx.

Exacte, al final el que oferim són serveis dirigits a famílies vulnerabilitzades, tant si és un moment de la seva vida que estan travessant un moment vulnerable com si hi ha una situació de risc elevada més sostinguda en el temps. Actualment, com he comentat, acollim i acompanyem a joves de zero a divuit anys i els seus adults referents o famílies.

Adaptem l’atenció que proporcionem a través de diferents projectes segons el moment vital dels infants i també de les famílies. A més, sempre estem molt atents a noves necessitats que puguin sorgir com, per exemple, el 2022 vam començar a introduir un servei de psicomotricitat per a bebès i infants que estan en procés d'aprendre a caminar.

Quins serveis més oferiu des de l’Esquitx?

Oferim un ampli ventall d’accions d’acompanyament i suport. Per exemple, tenim el Centre Obert, un espai dirigit a joves d’entre tres i divuit anys per acollir-los a la tarda, després de l’escola. Hi ha diferents grups en aquest, des dels més petits, de tres a sis anys, anomenat Centre Obert Ludoesquitx; de set a catorze anys, anomenat Centre Obert l’Esquitx, i, per a adolescents de catorze a divuit anys comptem amb l’anomenat Espai Jove, amb una filosofia més d’autogestió. La majoria dels grups venen dos dies a la setmana.

Per a la petita infància oferim la Caseta del Barri, un espai de suport a la criança per a famílies amb infants de zero a tres anys amb grups dirigits per una terapeuta i una educadora social. A més, oferim un servei de Suport Familiar i S.O.A.F a fi d’atendre els adults de la família i acompanyar-los en l’educació dels infants, en temes terapèutics o ajundant-los en la gestió de tràmits.

També treballeu el reforç escolar.

A l’àrea de reforç educatiu destaquem les sessions de psicomotricitat i l’acompanyament individual a l’aula, entrant a les escoles. També tenim dues psicòlogues externes que derivem per fer teràpia a escala individual, tant amb adults com amb infants. La nostra mirada a l'hora de fer tot aquest treball és des de la sistèmica i des de la neuroeducació. Des del 2016 estem posant l’ull a tots els coneixements que ens aporta la neurociència en el camp educatiu i en el camp psicològic. Si saps com funciona el teu cervell, et pot ajudar a entendre què et passa i millorar els aprenentatges.

"La nostra mirada a l'hora de fer la feina és des de la i la neuroeducació"

Quines activitats organitzeu per a les joves i infants?

Amb els més petits el que fem és joc lliure, perquè detectem que necessiten molt espai per fer esbarjo. Juguem a fora, traiem la pilota, les raquetes... anem variant. I amb tots els grups ens agrada molt utilitzar l'espai públic que tenim, ja que estem en un barri per a vianants i disposem de diferents zones. Per exemple, tenim un pati intern molt gran i bonic que actua com a espai segur i tancat on poden jugar tranquil·lament. També freqüentem la plaça de Pons i Clerch i una part del carrer de l'Arc de Sant Cristòfol.

Fem jocs de taula i activitats a l’interior, com creació de polseres. Les educadores pregunten als infants com els ha anat el dia, per tal d’oferir també un espai de confiança, d’expressió i de confort. A més, també els ajuden a fer els deures i a resoldre dubtes acadèmics.

Com gestioneu l’Espai Jove?

L’accés és molt quotidià. El que volem transmetre és que sigui una opció on puguin trobar adults disposats a motivar-los, escoltar-los i donar-los un cop de mà. Fem activitats de teatre, de jocs de taula, cinefòrum… Tot s’articula a través de la proposta que elles fan segons els seus interessos i preocupacions. Les educadores els ajuden i motiven a dur a la pràctica les seves idees.

Hi ha un treball de coordinació amb serveis socials i tota la branca de salut. Hi ha molta xarxa, i no només amb l’Espai Jove, també a totes les famílies de l’Esquitx.

Quina és la situació de les famílies que acompanyeu?

Trobem molts joves i adults que funcionen en ‘mode supervivència’. Un gran nombre de famílies es troben en situació de precarietat econòmica, d’inestabilitat en l’habitatge i de gran risc de vulnerabilitat. Aquestes afectacions tenen un impacte directe en l’alimentació i la salut de les persones. Hi ha infants que venen amb una motxilla molt plena, i alguns que venen amb motxilla gegant.

Nosaltres volem aportar-los eines perquè el seu cervell pugui entrar en calma malgrat tot el que els passa. Necessitem lluitar i combatre aquests fets a escala d’entitat, d’ajuntament, de consell de barri i a tot arreu on ens donen veu per denunciar la precarietat que pateixen aquests infants.

"Un gran nombre de famílies es troben en situació de precarietat econòmica"

I aquestes situacions provoquen una infantesa complicada.

Certament. Hi ha infants, per exemple, que han patit un gran nombre de desnonaments o que s'han mudat fins a tres vegades a diferents llocs, passant per habitatges, pensions, cases compartides… L’habitatge és un dret bàsic i no el tenim garantit ni de bon tros. Hi ha molt patiment.

Amb les famílies treballem molt el trauma, des del punt de vista de ferida. No només per la situació de maltractament que poden haver viscut, sinó pel propi engranatge social. Les coses no sempre flueixen com ens agradaria per molt que tinguem un ampli ventall de professionals vetllant pel benestar. Però és important posar la mirada en les fortaleses i no en les debilitats. Cal un enfocament possibilitador. Treballar amb col·lectius vulnerables exigeix una implicació emocional molt forta.

Quins són els reptes de futur de l’Associació l’Esquitx?

El principal és continuar acompanyant aquests infants i aquestes famílies, a través de diferents projectes com el que he comentat de la neuroeducació. Volem incorporar recursos nous com són elements d’integració sensorial i una aula de realitat immersiva, que inaugurarem aquest curs.

Un repte principal és seguir sumant esforços per contribuir a la justícia social i per garantir oportunitats als infants. Treballar amb col·lectius vulnerables exigeix una implicació emocional molt forta i és un repte gran, però ho fem convençudes.