Grècia supera ja els 50.000 refugiats, 13.000 dels quals continuen al camp d'Idomeni, a la frontera amb Macedònia. L'acord pres entre la Unió Europea i Turquia per a l’expulsió de les migrants refugiades ha aixecat molta polseguera aquesta darrera setmana. La societat civil, a casa nostra, una vegada més demostra que no aparta la mirada, que existeixen xarxes activistes de solidaritat i surt al carrer per exigir solucions.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, amb més de 400 col·lectius adherits, ha convocat aquest dissabte, 19 de març, una manifestació contra el racisme que partia del Parc Ciutadella/Estació de França, Barcelona, amb una ruta antiracista que a desenvocat a la vora de la platja de la Barceloneta. Milers de persones han participat a la manifestació, que formava part d’una jornada internacional contra el feixisme. el racisme, i la islamofòbia, impulsada per moviments unitaris d’arreu d’Europa. Sota el lema “#ProuRacisme!”, el manifest unitari englobava la solidaritat amb altres lluites socials: #RefugeesWelcome • #StopIslamofòbia • #StopLGBTIfòbia • #FeixismeMaiMés • Per la pau i la convivència.

Dani Celma és membre d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a Barcelona.

Milers de persones han mort ofegades en el seu camí cap a Europa; milers més estan atrapades en condicions miserables. La noció d'Europa es veu afectada per un sentiment d'impotència i vergonya avui?

Que hagin mort fins ara més de 35.000 persones al mar Mediterrani ens obliga a reflexionar. Durant aquests mesos assistim perplexos davant del mercadeig de persones que està encapçalant la Unió Europea, com a institució. Només una vintena de mandataris veten amb tanques l’entrada a centenars de milers de persones que fugen de situacions dramàtiques als seus països, no per gust. La sensació d’impotència és generalitzada.

Ha eliminat, Europa, tota possibilitat de garantir una via segura i legal a les persones refugiades?

No podem permetre que, sota cap imperatiu legal, es jugui amb les persones i se les abandoni en la vulnerabilitat més extrema. Els mateixos mandataris europeus són els qui estan finançant la guerra de la que provenen les persones refugiades. És un remolí que és una vergonya. Amb la mobilització ciutadana, si més no, procurem visibilitzar que res queda impune.

El dret d’asil i la lliure circulació són drets humans i no garantir-ne l’accés és una violació de la Carta dels drets humans. Parlem de racisme institucional?

Sí. Parlem d’un document que els mandataris europeus treuen a la llum només quan els hi interessa. Les institucions, com cada vegada es demostra més, es mouen per interessos econòmics, no pas per interessos humanitaris. I aquesta és la situació que cal revertir gradualment: que no siguin els mandataris mundials els qui decideixin sobre les persones, sió que siguin les persones les qui emetin el mandat als representants.

“El que hem de fer és combatre l’origen dels conflictes des de la pedagogia, no jugar al pin-pon i expulsar a les persones que cerquen una oportunitat de vida”.

Alguns polítics estan alimentant el discurs de la por i l’odi del drama de les persones refugiades a una suposada amenaça terrorista. Com es pot combatre?

Trencant els rumors, els estereoptips. Intentar donar por a allò desconegut, diferent, forani és una arma molt vella en política. Nosaltres hem de posar damunt la taula que els discurs de la por no té fonament i que els rumors no són certs. Hi ha terrorisme, sí; hi ha desigualtats, sí. Ara bé, el que hem de fer és combatre l’origen dels conflictes des de la pedagogia, no jugar al pin-pon i expulsar a les persones que cerquen una oportunitat de vida. Fugen d’una realitat molt dura, no ho perdem de vista, empatitzem-hi. Un exemple clar de rumors malintencionats i mentides és quan es va mostrar que no era cert que, en arribar a Alemanya, algunes persones refugiades havien violat a ciutadanes alemanyes. És molt fort que alguna gent, amb menys sensibilitat crítica, no contrasti la informació i notícies falses vagin calant en l’imaginari col·lectiu. D’aquí neixen la por, el rebuig i el racisme. Els mitjans de comunicació són claus en la conscienciació social.

“Fugen d’una realitat molt dura, no ho perdem de vista, empatitzem-hi.”

Què li exigiu als governants de la UE?

Que pensin en el bé de les persones i no en els seus negocis econòmics o polítics. Precisament se’ls ha votat per a que vetllin pels interessos de tothom. Exigim la desinstal·lació immediata dels murs de la vergonya que estan matant de fam i fred a les refugiades.

"Els recursos els tenim: cal coordinar-los i facilitar-los el més ràpid possible"

Què podem fer des de Catalunya?

La nostra lluita es centra en la convivència. Cal teixir una xarxa ciutadana de solidaritat per a que se sentin a Catalunya com a casa seva. Moltes ciutats catalanes ja s’han declarat ciutat acollidora. Tanmateix, hi ha moltes persones que estan disposades a acollir a les famílies que ho necessiten. Els recursos els tenim: cal coordinar-los i facilitar-los el més ràpid possible. Evitem al màxim la sobrecàrrega burocràtica en una situació d’extrema emergència. Des de UCFR també intentem fer incidència política i anem un pas més enllà: cal fer pressió ciutadana per a que l’arrel dels països en conflicte se solucioni, perquè l’acollida ha de ser amable, però circumstancial, perquè aquestes persones volen tornar a casa seva en pau. Mentrestant, a nivell local i comarcal són moltes les entitats que estan gestionant el transport de material de primera necessitat a les illes gregues, sobretot. Podem facilitar recursos des de molts nivells, per exemple, el meu, que és el lleure, podem disposar cases de colònies per donar acollida, no només per dormir i menjar, sinó per oferir activitats pels infants. Però és imprescindible que els governs permetin l’entrada, primer de tot, i s’oblidin de les quotes.

Aquesta entrevista s'ha transcrit de l'emesa al programa #6 Comunitària de Ràdio Ateneu del Clot.