Iolanda Maurici, que és filòloga i educadora social, és presidenta de Ger, una entitat cultural i esportiva que va néixer l'any 1972 a Sant Pere de Ribes (Garraf). Com a membre de Ger va assistir a l'acte que el dia 16 de maig es va fer a Vilanova i la Geltrú a dins de la gira dels vint anys de Xarxanet. Va ser com tancar un cercle, perquè Maurici va estar fa vint anys a l'equip creador de Xarxanet, quan era tècnica de l'Institut Català del Voluntariat.

Ens pots començar explicant la teva trobada de fa poc temps amb Xarxanet... Com va ser?

Doncs amb motiu de l'aniversari de Xarxanet es va fer una jornada territorial a Vilanova i la Geltrú, el municipi on treballo, i hi vaig assistir en nom de la meva entitat, Ger, que és una entitat cultural i esportiva que va néixer fa més de cinquanta anys a Sant Pere de Ribes.

És una entitat de l'àmbit cultural i ateneístic, amb més de mil socis i sòcies. Ens dediquem a l'activisme cultural, esportiu, al lleure educatiu, a la infància...

Fa molt de temps que hi estàs vinculada?

Deu fer uns trenta anys i ara en soc la presidenta. També estic vinculada a altres entitats dedicades a temes de migracions i antiracisme, que cada cop són més necessàries.

Com a presidenta del Ger et vas apuntar a l'acte de Xarxanet...

Sí. Soc seguidora i usuària de Xarxanet. Estic subscrita als diferents butlletins -d'actualitat, de finançament...- i hi segueixo l'actualitat. És una informació molt útil perquè les associacions ens puguem mantenir al dia en l'àmbit jurídic, tecnològic... I a vegades també hi publiquem els nostres actes. Som una de les entitats col·laboradores. No puc dir que ho fem servir cada setmana, però de tant en tant sí que hi fem publicacions. Quan vam fer cinquanta anys, per exemple.

També hi publiquem des d'altres entitats amb les quals col·laboro com Unitat contra el Feixisme i el Racisme i la Coordinadora Obrim Fronteres.

Us és útil?

Sí. Ho va ser molt durant el confinament per la COVID-19. Al municipi, entre tres entitats, vam crear una Xarxa de Suport i ens vam anar informant a través de Xarxanet del que podíem fer, del fet de ser reconegudes com a Xarxa de Suport per ajudar les persones que no podien sortir i necessitaven que algú anés a comprar o a la farmàcia... Sabíem com evolucionaven les xarxes que es creaven a tot el territori.

En moments com el de la COVID-19, que estàvem totes aïllades, les informacions de Xarxanet ens van anar molt bé. Vam ser nosaltres que vam informar l'Ajuntament de com s'havia de procedir a través del voluntariat. Quan l'Ajuntament s'hi va posar, nosaltres ja ens havíem organitzat.

Però el teu lligam amb Xarxanet ve de molt abans...

Sí, quan treballava a l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) es va decidir crear Xarxanet. Vaig rebre l'encàrrec d'estudiar com fer un projecte per a una pàgina web per a associacions.

O sigui, hi eres, en aquell punt zero?

Sí, sí. Parlant-ne amb entitats, el món associatiu i les companyes de l'Institut del Voluntariat vam fer una proposta de portal. En aquell moment es començava a parlar dels portals i ens van explicar que era més adient pel que buscàvem. Ser portal ja estava en l'essència inicial del projecte.

També hi havia la necessitat de la implicació del mateix sector en el projecte original.

Un portal més que un web?

Un portal et permet no classificar els continguts només per serveis, sinó també per àmbits. Ja existien el servei jurídic i l'informàtic i s'hi van introduir, però també volíem que hi fos l'àmbit social, el cultural i l'ambiental, per exemple. El món del voluntariat és molt divers i volíem que s'hi veiés reflectit. Aquesta graella creuada quedava molt ben travada. Hi vam introduir les etiquetes per classificar la informació i facilitar la consulta. I ja des del primer moment es va parlar de nivells de gestió amb les entitats editores.

La implicació de les entitats...

Des de l'inici, el protagonisme ja va recaure en l'associacionisme. Per a mi, el mèrit de Xarxanet és que el gestiona el món associatiu. És la seva essència. Encara que sigui finançat per la Generalitat.

És un model de col·laboració entre el món associatiu, tercer sector, i l'administració pública. Per això té força.

"La tecnologia era molt nova i volíem que fos una eina amb futur. No era un projecte tancat, sinó que havia de ser viu i sempre en constant actualització"

Recordes quan va ser la primera vegada que te'n van parlar? Et va fer il·lusió o va ser allò que se'n diu "un fangar"?

Em va fer il·lusió. Ja treballàvem per Internet, tot i que l'àmbit de voluntariat era molt petitó a dins del govern. Era un Institut amb un pressupost petitíssim. Amb el suport dels consells comarcals havíem creat voluntariat.org i sistemes per articular les crides de voluntariat en col·laboració amb entitats. No ens va espantar massa, però va ser feina. En sis mesos ho vam posar en funcionament.

Vau veure que seria una eina útil des del principi?

És que necessitàvem una eina útil! Partíem de l'experiència amb el butlletí i volíem crear l'estructura al costat del tercer sector. Calia fer una feina conjunta amb el sector associatiu per acompanyar l'equip d'enginyeria que en va fer el desenvolupament tècnic.

La tecnologia era molt nova i volíem que fos una eina amb futur. No era un projecte tancat, sinó que havia de ser viu i sempre en constant actualització.

La resposta de les entitats va ser bona d'entrada?

Les entitats de seguida s'hi van entusiasmar. Crear Xarxanet de forma conjunta va fer-lo més interessant. Treballar en xarxa té un efecte multiplicador. Fèiem congressos de voluntariat, escoles d'estiu i va ser una cosa diferent.

En què s'assembla aquella Xarxanet amb la d'ara?

Manté l'essència de ser una eina molt viva i en millora constant. També manté el sistema de gestió, que és important, amb entitats que són coneixedores de l'àmbit que gestionen. Sabíem que si el sector associatiu es feia seva l'eina, funcionaria i perduraria en el temps.

Em sembla, però, que el nom et grinyolava a tu?

La veritat és que no recordo com ni qui va batejar el projecte. Em semblava que Xarxanet era repetir "xarxa xarxa". Són coses de ser filòloga... Però el nom també ha triomfat (riu).