Diosdado Toledano: “L’aprovació de la Llei de la renda garantida demostra la importància de la mobilització ciutadana”

  • Diosdado Toledano, a la dreta, en una parada de la Comissió promotora de l'ILP

    Diosdado Toledano, a la dreta, en una parada de la Comissió promotora de l'ILP - Font: Comissió promotora de l'ILP per la renda garantida

  • Diosdado Toledano, representant de la Comissió promotora

    Diosdado Toledano, representant de la Comissió promotora - Font: Comissió promotora de l'ILP per la renda garantida

  • Membres de la comissió promotora de l'ILP per a la renda garantida

    Membres de la comissió promotora de la ILP per a la renda garantida - Font: Comissió promotora de l'ILP per la renda garantida

  • La renda garantida ja es pot sol·licitar des del 15 de setembre

    La renda garantida ja es pot sol·licitar des del 15 de setembre - Font: Generalitat

El representant de la Comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la Renda Garantida parlarà d’incidència política a la jornada que organitza Suport Associatiu el 7 de novembre a Barcelona. 

La renda garantida és un subsidi de 564 euros al mes per a persones sense ingressos que es pot sol·licitar a Catalunya des del 15 de setembre del 2017. És una nova prestació que substitueix la Renda Mínima d’Inserció (RMI) i en millora les condicions: l’ajut mensual és més gran, es pot concedir a més d’un membre d’una família i no depèn d’un itinerari laboral.

La Llei de la renda garantida es va aprovar gràcies a la pressió social de la ciutadania i les entitats socials que, el 2015, amb 120.000 firmes, van portar la proposta al Parlament català a través de la Comissió promotora de la ILP de la Renda Garantida.

En parlem amb un dels representants de la Comissió, Diosdado Toledano, aprofitant que serà un dels ponents que participarà a la jornada sobre incidència política des del Tercer Sector, organitzada per l’entitat Suport Associatiu el dimarts 7 de novembre a Barcelona.

Com enteneu la incidència política des de la vostra entitat? Quins són els seus objectius?

Des de l’inici, i davant les dificultats previsibles que trobaríem, com l’oposició del Govern de la Generalitat a l’admissió a tràmit de la ILP per a la renda garantida, la Comissió Promotora de la Renda Garantida va buscar el suport del major nombre d’entitats socials, cíviques i polítiques, també dels ajuntaments de Catalunya.

Més de 70 entitats cíviques, sindicats, partits i moviments socials es van adherir a aquesta ILP. Un total de 52 ajuntaments, que representen més del 70% de la ciutadania a Catalunya, van aprovar les resolucions de suport.

Aquest ampli suport ens va permetre superar les campanyes de prejudicis i falsedats llançades des del Govern. En definitiva, guanyar la simpatia de l’opinió pública i mantenir els suports suficients que es van plasmar en el vot unànime dels grups parlamentaris a favor de la Llei de la renda garantida de ciutadania el passat 12 de juliol.

Des del Tercer Sector, com podem influir en les polítiques de les institucions públiques i privades?

En relació a l’aplicació de la Llei de la renda garantia de ciutadania, el Tercer Sector pot realitzar un treball de difusió d’aquest dret entre les persones i famílies més vulnerables. També d’assessorament, vistos els límits i insuficiències de l’actuació de l’administració en la implementació d’aquesta llei.

El Tercer Sector també pot influir políticament recollint experiències i incidències, com ho fa la Comissió promotora, que ha sol·licitat a la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies que permeti corregir aquestes insuficiències.

Quan es constitueixi la Comissió de Govern de la renda garantida de ciutadania, el Tercer Sector, juntament amb la resta d’entitats que en formen part, podrà intervenir per defensar aquest dret i millorar la seva aplicació. Davant possibles frens durant aquesta tasca, com ara restriccions en l’aplicació de la llei, cal fer les denúncies públiques i animar a la mobilització social.

Associem la incidència política a la recerca de canvis legislatius i a la influencia en els espais de presa de decisions. Oblidem, potser, la importància d’incidir en la ciutadania per fer-la més crítica i amb més capacitat de mobilització?

En efecte, si alguna cosa demostra la ILP és el paper determinant de la ciutadania. L’article 24.3 del Nou Estatut d’Autonomia referendat el 2006 va dormir en un calaix durant cinc anys, fins que va prendre cos com a projecte de llei en la ILP que es va promoure el 15 de setembre del 2011 per respondre al Decret llei que va retallar l’aplicació de la Renda Mínima d’Inserció (RMI).

L’èxit de l’aprovació d’aquesta llei, com anteriorment de la ILP contra la pobresa energètica, demostra la importància i el caràcter decisiu de la mobilització ciutadana.

A partir de la vostra experiència, quines són les claus per portar a terme una acció d’incidència realment efectiva?

En primer lloc, presentar un projecte que pugui arribar a un elevat consens social, capaç d’obtenir la simpatia de la majoria ciutadana, per tant, s’ha de demostrar la viabilitat i el rigor del projecte a defensar. A continuació, com deia al principi, construir una àmplia unitat en el seu suport.

El treball en xarxa esdevé un eix fonamental a l’hora de promoure iniciatives de transformació social. Hi ha prou consciencia per part de les entitats i moviments sobre la necessitat d’articular-se i crear sinergies conjuntes?

Durant la llarga lluita per la renda garantida de ciutadania, que ha costat prop de sis anys, hem hagut d’impulsar nombroses iniciatives de mobilització per superar obstacles i mantenir viva la flama de l’objectiu.

En aquestes iniciatives, la creació de sinergies ha estat fonamental. Des de l’impuls de tres marxes de persones a l’atur, dues vagues de fam durant el setembre del 2013 i el desembre del 2016, l’impuls del Fòrum sobre la pobresa, l’atur i la precarietat a la Universitat Pompeu Fabra el 2014, a la Setmana de la Dignitat el 2015.

Quines són les principals dificultats en el treball d’incidència política?

La història d’aquesta ILP ha estat una carrera d’obstacles per superar l’oposició total o parcial d’unes o altres organitzacions polítiques. Afortunadament, la pressió popular i la construcció d’un ampli consens sobre els diversos aspectes que formen la proposta de llei amb una majoria de partits representats en el Parlament va possibilitar finalment que el Govern de la Generalitat acceptés negociar directament amb la Comissió promotora. Una llei que ‘in extremis’ podria haver estat aprovada per una majoria parlamentària després del gir negociador del Govern i la firma de l’acord del 15 de maig, que es va aprovar per unanimitat i, per tant, li confereix a la Llei de la renda garantida de ciutadania més força i solidesa en la seva implementació.

Informacions relacionades:.

Diosdado Toledano: “Hi ha hagut un gir positiu en la negociació per a la Renda Garantida”

La renda garantida, ratificada finalment per les entitats.

Afegeix un comentari nou