El Dret a l'Acompanyament Afectiu s'obre pas a les institucions: un nou dret universal?
Comparteix
El Congrés dels Diputats té previst aprovar una PNL aquest mes i la Diputació de Barcelona farà una declaració intitucional per reconéixer aquest dret, com ja ha fet l'Ajuntament de Barcelona.
El Dret a l'Acompanyament Afectiu o DA+ serà reconegut com un nou dret humà universal? L'associació Som base, formada per voluntaris polítics, lluita per impulsar-lo a les institucions com a pas previ pel seu reconeixement a l'ONU. I està fent grans passes: el passat 22 de febrer van comparéixer a la comissió d'Assumptes Socials del Congrés dels Diputats, que té previst aprovar una Proposta No de Llei (PNL) aquest mateix mes, i el 27 de maig es preveu una declaració institucional de reconeixement a la Diputació de Barcelona.
També han arribat a l'Ajuntament de Barcelona, que el passat 30 d'abril va aprovar una declaració institucional amb el consens de tots els grups municipals, i tenen previst presentar-lo aviat a altres institucions municipals com l'Ajuntament de Sabadell. Però no tenen la intenció d'aturar-se aquí sinó que volen portar la proposta al Parlament de Catalunya un cop s'hagi constituït el Govern, així com a altres cambres legislatives de l'estat espanyol.
"Totes les persones tenen dret a relacionar-se i a ser tractades amb afecte. A sentir-se acompanyades i a que aquesta relació, entre iguals, sigui afectiva: lliure, bilateral, directa, respectuosa i consentida". Així han redactat aquest nou dret, que vol posar el focus en la soledat que senten moltes persones del nostre entorn, algunes de les quals pertanyen a col·lectius vulnerables com la gent gran, les persones sensesostre, les malaltes cròniques i/o de llarga durada, les migrants o les que tenen algun tipus de discapacitat, entre d’altres.
L'associació proclama que l’aïllament social provoca danys irreversibles en la salut tant mental com física, un fet que s'ha evidenciat amb la pandèmia.
De fet, aquesta lluita ja ha arribat a les institucions d'altres països, com és el cas del Japó i del Regne Unit, que han creat ministeris de la soledat els últims anys. A Catalunya, moltes organitzacions comparteixen l'objectiu de pal·liar la soledat, però no gaudeixen d’una protecció jurídica que permeti defensar aquest dret, diu l'associació, que defensa que no es tracta d’evidenciar la soledat sinó de garantir el dret a estar acompanyat: "Si estar acompanyat és un dret, la persona que està sola és una víctima?"
L'Associació compta amb el suport d'entitats com Càritas, Creu Roja, Fundació Roure, FATEC, la Taular del Tercer Sector, Amics de la Gent Gran, Avismón, Pere Tarrés, Fundació Mémora, FOCAGG i Federació Catalana de Voluntariat.
Afegeix un nou comentari