El Gimnàs Social Sant Pau clama per l'ajornament del desnonament previst per al 20 de gener

Fa deu mesos es va parar el país. El dissabte 14 de març del 2020 es va decretar l’estat d’alarma i va començar la crisi sanitària, en la qual encara estem immersos. Un dia abans, el divendres 13 de març, ja es van tancar escoles i tota l'activitat esportiva, com és el cas dels gimnasos. Aquest va ser l’últim dia que el Gimnàs Social Sant Pau va obrir les seves portes com a instal·lació esportiva.

El Sant Pau és més que un gimnàs, s’ha convertit en un centre de referència i de transformació social per al veïnat del barri del Raval de Barcelona. Amb l'arribada de la Covid-19 es va convertir en un equipament per ajudar a tothom que ho necessités, oferint dutxes, menjar i atenció a les persones sense llar. “Des de l’abril hem ofert 39.212 dutxes i 39.212 canvis de muda”, detalla el portaveu del Gimnàs Social Sant Pau, Ernest Morera.

Ara, el gimnàs es troba a una setmana del desallotjament, previst per al 20 de gener. L’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’adquisició de la propietat el 2018, assegurant que el transformaria en habitatges socials. La compra es va plantejar com una solució al desallotjament previst per al 2017, però més de dos anys i mig després, el consistori segueix sense complir els seus compromisos.

“L’Ajuntament haurà d’ajudar, però no serà part de la solució. La solució passarà per negociar amb empreses amb voluntat social i arribar a un acord que respecti els drets de la propietat”, explica l’Ernest. Així, l’entitat demana ajornar el desallotjament al 30 d’abril. Expliquen que d'aquesta manera tindrien més temps per a poder arribar a un acord amb la propietat per seguir ajudant a les persones sense llar. 

“Paper en mà, hi ha un desnonament el dia 20, però se’ns fa molt difícil visualitzar-ho perquè tenim solucions possibles amb la propietat. Ens sembla de sentit comú -en un estat d’emergència sanitària- ajornar-ho per la tasca que estem fent, i ja no només això, sinó per poder tenir més temps per parlar amb la propietat més calmadament”, afegeix.

No només les institucions han tingut el seu paper, des de l’entitat asseguren que l’ajuda del veïnat ha estat imprescindible. Tot i que han rebut algun suport d’empreses privades, el gruix de la roba donada ha estat de les persones que s’hi han apropat a col·laborar. També han rebut ajuda econòmica que els ha permès complir amb els números: “Vam poder arribar a acords socials; sols era impossible. Hem ajudat 4.000 persones al mes, que ens han deixat una despesa de 5.000 euros en bugaderia i 8.000 en mitjons i calçotets nous”, exposa el portaveu.  

El Sant Pau, un gimnàs històric

El Gimnàs es va inaugurar el 1940 com a bany públic on la gent es podia dutxar i anar a la piscina, amb l’objectiu d’evitar que el barri fos origen d’infeccions i epidèmies. Anys després, quan aquest model ja no tenia sentit perquè la gent es podia dutxar a casa, va migrar cap al gimnàs.

En aquest gir es van crear molts deutes, però el 2012 els seus treballadors van intentar tornar a obrir la persiana amb un projecte social creant la cooperativa. Així, es va convertir en un refugi per al jovent i per a qui no es podia permetre les quotes; des de l’entitat asseguren que de les 1.400 persones sòcies, més de 900 no ho podien pagar. “És curiós que el gimnàs hagi acabat en un símil de com va ser creat, oferint banys”, sentencia Morera.