El projecte Prollema dona l'oportunitat a joves migrants en exclusió social a ensenyar la seva llengua materna

LaviniaNext
Autor/a: 
Marc Bosch
L'Anas, en Zouhair, en Mustapha, en Kamal, la Chaimae, l'Ayoub, la Júlia, la Lídia i l'Armand en una reunió de Prollema Font: Instagram @prollema
L'Anas, en Zouhair, en Mustapha, en Kamal, la Chaimae, l'Ayoub, la Júlia, la Lídia i l'Armand en una reunió de Prollema Font: Instagram @prollema
En Kamal, en Salah i la Júlia elaborant contingut per a una prova pilot Font: Instagram @prollema
En Kamal, en Salah i la Júlia elaborant contingut per a una prova pilot Font: Instagram @prollema
La Fatou i en Yassin formen part de la rèplica de Prollema a Tarragona Font: Instagram @prollema
La Fatou i en Yassin formen part de la rèplica de Prollema a Tarragona Font: Instagram @prollema

El projecte Prollema dona l'oportunitat a joves migrants en exclusió social a ensenyar la seva llengua materna

Autor/a: 
Marc Bosch
LaviniaNext

Resum: 

Amb l'objectiu de ser una alternativa a la desocupació forçosa, l'Associació sociocultural La Muga ofereix a aquest jovent formacions a les seves seus a Barcelona, Tarragona i Salt.

Aprendre diverses llengües és una bona manera d'enriquir-se culturalment. En general, a l'hora d'escollir idiomes, optem primer pels més habituals com són l'anglès, el francès o l'alemany. Però també hi ha la possibilitat d'estudiar-ne d'altres que ens són tan desconeguts que potser no sabem ni que existeixen.

Des de l'Associació sociocultural La Muga van engegar fa set anys Prollema, un projecte per fomentar l'aprenentatge d'aquestes llengües en què el jovent migrant sol és el protagonista. Armand Medina, un dels coordinadors, ens explica que l'objectiu és capacitar aquestes joves per convertir-se en ensenyants, és a dir, per ensenyar la seva llengua materna i "intentar que el saber que porta la jove migrant cap aquí es converteixi, d'alguna manera, en una mena de fruit cap a ella".

El perfil de les joves ensenyants

Són joves d'entre 17 i 23 anys en situació de desocupació forçosa, sense uns ingressos regulars i, moltes vegades, sense una residència estable. Un altre dels requisits és que "han de tenir un domini bàsic de la llengua d'acollida" amb prioritat pel català, "tot i que, evidentment, tampoc ens neguem amb el castellà", puntualitza Medina. Aquelles que vulguin incorporar-se al programa, però no tenen documentació, no suposa cap problema, ja que des de Prollema no tenen en compte la seva situació administrativa.

Abans d'arribar a ensenyar la llengua materna a l'alumnat, les joves fan una formació d'uns cinc mesos, aproximadament, en la qual joves que han passat per les edicions anteriors fan el paper de formadores. Medina comenta que la formació de la primera edició la va fer en David Garcia, l'impulsor del projecte, i que, a partir d'aquí "nosaltres som acompanyants de les joves. Simplement, estem per portar les qüestions més administratives i de comunicació". Aquest aprenentatge consisteix a crear el seu propi material didàctic per fer que cadascuna d'elles imparteixi les classes a la seva manera.

El següent pas és un mes de pràctiques fent classes a les voluntàries, l’altra pota important del projecte. Durant aquestes setmanes, les joves posen en pràctica tot el que han après i es valora si estan preparades per fer d’ensenyants. "Les pràctiques es fan per veure si funciona, perquè a vegades no ha funcionat a l'hora de la transmissió o, fins i tot, el saber estar amb gent i formar un grup", puntualitza Medina. Un cop finalitzat aquest període, les voluntàries que ho vulguin poden passar a ser aprenents.

Després d'això, toca la següent etapa, la d'ensenyar la llengua a les alumnes. Les classes són bàsicament orals i es fan en tres períodes: de maig a juny, al juliol i d'octubre a desembre. Normalment, són unes quinze persones i es formen tres o quatre grups. La motivació de la gent que s'apunta com a alumna, segons el coordinador de Prollema, és "un interès cultural per al país de la llengua que imparteixen perquè hi han estat, perquè hi volen anar o perquè hi tenen algun familiar". Per cada classe, l'aprenent dona a l'ensenyant 52 euros, "dos dels quals se'ls queda el programa per a material fungible".

En aquesta última edició, les llengües que s’han ensenyat han estat l’amazic del rif, el darija i el wolof.

Les xarxes socials, una eina fonamental per a la difusió

Aquest projecte va néixer a Barcelona i des de fa dos anys té rèpliques (com ho anomenen des de Prollema) a Salt i Tarragona. Les responsables a aquests municipis són joves que van ser ensenyants a la capital catalana.

Per fer la difusió del projecte de Prollema, Medina explica que han estat clau les publicacions a Instagram, tant per arribar a les joves participants, com a les voluntàries i a les aprenentes i afegeix: "Darrerament, funciona també el boca-orella perquè va venint gent que coneixen antics nois i noies que han vingut a Prollema". A més, recorda que ha estat important l’ajuda de les entitats del territori, els ajuntaments, els serveis socials i els espais on desenvolupen el projecte: la Nau Bostik a Barcelona, el Campus Educatiu de Tarragona i l'Ateneu Popular Coma Cros a Salt.

Afegeix un comentari nou