El protocol antiassetjament de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), en 10 claus

La Xarxa d'Economia Solidària (XES) va aprovar el seu protocol antiassetjament el 3 de desembre de 2020 per tal de donar eines per prevenir i detectar situacions d'assetjament. Ja són prop de 150 les entitats adherides que disposen d'aquest mecanisme paraigües per abordar aquests casos així com d'un marc per articular el seu mecanisme propi.

Moltes d'aquestes entitats treballen, doncs, per aterrar aquest protocol a la realitat de les seves organitzacions. Repassem les claus del document per facilitar aquest procés.

1. Què és l'assetjament?

Per identificar una situació d'assetjament, hem de saber què és i què implica. En aquest sentit, el text diferencia tres dimensions d'aquest concepte:

• Assetjament sexual: "Qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest".
• Assetjament per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual: "Conjunt de comportaments no desitjats per qui els rep, sostinguts en el temps, relacionats amb el sexe d’una persona, la seva identitat o expressió de gènere o la seva preferència sexual, que tenen l’efecte de crear un entorn discriminador, intimidador, degradant, hostil o segregat". Dins d'aquest concepte es dedica un apartat especial a les situacions de discriminació i/o d’assetjament per raó d’embaràs, maternitat o exercici de drets de conciliació.
• Assetjament ambiental: "Conjunt de conductes i formes de fer que configuren un clima organitzacional intimidatori, hostil, humiliant, ofensiu o degradant".

2. Objectius: Prevenció i detecció

La millor manera d'actuar contra l'assetjament és evitar-lo. Per això, és important comptar amb un protocol com aquest i donar-lo a conèixer. També fer formacions i campanyes per modificar la cultura de gènere de l'organització, visibilitzar la diversitat i comprendre les diverses cares de l'assetjament i de la violència masclista.

En aquest sentit, hi ha molta feina complementària a fer a les entitats en relació a la correcció de formes de fer autoritàries i excloents, i a l'establiment de xarxes de suport i de mecanismes de cura i de comunicació organitzacional.

Tot i la importància de la prevenció, sabem que les violències de gèneres s'acaben produint també en l'associacionisme. Per a la detecció precoç cal un canal i un equip de persones específic per a la recepció de denúncies, una bústia anònima per a la recollida d'informació relacionada, i la realització d'enquestes periòdiques, entre d'altres.

3. Garanties: les persones al centre

El protocol recull uns principis bàsics per garantir els drets de les parts implicades en una denúncia d'assetjament:

• Protecció i respecte: S'ha de garantir la protecció de la intimitat i dignitat de les persones afectades. Les parts poden estar acompanyades durant el procés per persones de la seva confiança.
• Confidencialitat: La informació recopilada només es compartirà amb les persones que intervenen directament en les fases del protocol.
• Dret a la informació: "Totes les persones implicades tenen dret a: informació sobre el procediment, sobre els drets i deures, sobre quina fase s’està desenvolupant, i segons la característica de la participació, sobre el resultat de les fases", assevera el text.
• Suport de persones formades: El grup pot comptar amb la participació de persones formades en la matèria.
• Diligència i celeritat: L'abordatge d'un cas d'assetjament requereix cura i agilitat. El temps és important per garantir els drets de les persones implicades. El protocol diu que quan la comissió rep una denúncia, la creació del grup d'acompanyament s'ha de crear immediatament, sense trigar en cap cas més de tres dies laborables. La resolució del cas no ha de superar els 10 dies laborables, un període ampliable a 30 dies en casos complexos com quan hi ha diverses entitats implicades.
• Tracte just: "Garantia d’audiència imparcial i d’un tractament just per a totes les persones implicades", diu el text.
• Protecció davant de possible represàlies: Cap persona que col·labori en la investigació del cas ha de patir possibles represàlies.
• Col·laboració: Totes les persones vinculades a la XES que siguin citades tenen el deure d'implicar-se en el procés.

4. Una comissió

Un grup de persones de la XES, amb una formació específica, conforma la comissió que desplegarà les mesures de prevenció i detecció, l'actuació i el seguiment dela casos d'assetjament.

Aquesta està formada per un nombre senar de persones de mínim cinc i màxim nou, i hi ha d'haver almenys una persona de la Comissió Permanent i una de l'equip tècnic. A més, s'hi pot incorporar una persona especialitzada en la matèria, sigui o no de la base social.

Pot ser mixta, sempre que representi la diversitat de gènere present a l'entitat, i s'ha de procurar una renovació gradual de les persones que en formen part.

Aquesta haurà de nomenar una persona de la comissió per implementar el protocol, promourà accions de recepció i detecció, rebrà les queixes, denúncies o consultes en relació a aquest tema, definirà les mesures per garantir la confidencialitat, revisarà el protocol i en farà seguiment, a més de crear els grups d'acompanyament quan rebi una denúncia.

5. Un grup d'acompanyament i una persona de referència

El grup d'acompanyament estarà format per entre tres i quatre persones i serà mixt, per defecte, si la persona denunciant no demana que sigui no mixt. El grup podrà demanar la intervenció externa d'una persona experta en la temàtica.

Aquestes persones no poden estar involucrades en els fets ni en un procediment previ d'assetjament. Tampoc poden tenir una relació de parentiu, amistat o enemistat manifesta amb les parts implicades, ni tenir una relació de jerarquia o subordinació laboral immediata amb la persona denunciant ni amb la denunciada.

Aquest grup d'acompanyament ha d'acompanyar i assessorar les persones afectades; recopilar la informació, analitzar la situació i proposar mesures cautelars; redactar l'informe de conclusions i la proposta d'actuació; proposar mesures de seguiment, i garantir la confidencialitat.

Dins d'aquest grup es nomenarà una o dues persones de referència, que pot escollir la persona denunciant, i que s'encarregaran d'escoltar el relat de la persona afectada, informar-la i assessorar-la sobre els seus drets, sobre els recursos dels quals disposa, i sobre el posicionament de la XES i el protocol.

També oferiran acompanyament, donaran suport en la redacció en cas que s'hagi de formalitzar la denúncia, proposaran mesures cautelars, faran seguiment del cas i participaran en la fase d'investigació.

El model organitzacional de la comissió de prevenció, detecció, actuació i seguiment de la XES us pot servir a la vostra entitat per articular el vostre propi mecanisme per prevenir i actuar davant de casos d'assetjament. Mentre no el tingueu o en cas que no funcioni, es podrà recórrer a la XES.

6. Actuem, comuniquem

Us heu adherit al protocol, voleu articular la vostra comissió antiassetjament, ja us heu organitzat, heu creat els canals de comunicació i teniu els principis clars, però sou testimonis d'una agressió o us arriba una denúncia i no sabeu com actuar.

Per començar, qualsevol persona pot comunicar-ho a la comissió encarregada d'aterrar el protocol de la seva organització i, en cas de considerar que no rep el suport adequat, a la Comissió de prevenció, detecció, actuació i seguiment de la XES. Qualsevol persona que sigui testimoni d'una situació d'assetjament està obligada a comunicar-ho. Aquesta comunicació es pot fer de forma verbal a la comissió i, posteriorment, de forma escrita. El protocol ofereix un model per facilitar-ne la redacció.

A partir d'aquí hi ha d'haver el consentiment de la persona afectada per activar el protocol. En cas negatiu, es poden prendre mesures com oferir atenció psicològica i legal, o establir una xarxa de suport.

La persona afectada també pot denunciar els fets per vies externes. Ho pot fer a través de la via administrativa amb una denúncia a Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya i per via judicial a través d'una demanda o d'una querella.

En cas de tenir el consentiment de la persona afectada, la comissió encarregada crearà el grup d'acompanyament i designarà la persona o persones referents en un període màxim de tres dies. Aquesta persona o persones entrevistaran la persona afectada per identificar la gravetat del cas, valorar el risc, aclarir les fases, i informar sobre els recursos dels quals disposa.

Es realitzarà una segona entrevista per ampliar la informació, assessorar-la i compartir-li la proposta de mesures, entre d'altres.

7. Investigació

Es tracta de la fase de recopilació de la informació del cas. Aquesta implica l'entrevista a la persona denunciada i als possibles testimonis per part de les persones referents. En l'entrevista a la persona denunciada, cal que s'expliquin les acusacions greus en relació a l'assetjament d'una persona, s'han de demanar aclariments, fets probatoris del seu relat i testimonis, si s'escau.

8. Entrevistes

L'actitud és clau en aquest moment. Cal fer sentir la persona afectada segura de forma respectuosa sense emetre judicis, fer-li saber el compromís de la XES i consultar-li com creu que pot ser ajudada, a més de garantir la confidencialitat del registre de les trobades.

En l'entrevista a la persona denunciada, cal informar del procediment i dels seus drets, informar sobre el rol de qui entrevista, donar a conèixer la declaració de qui acusa, i escoltar la persona acusada. En cas que admeti les acusacions, cal informar que l'organització no tolera aquest tipus de comportaments. En cas que no ho faci, haurà d'aclarir què admet i què nega, i presentar testimonis o mitjans de prova per sostenir la seva defensa.

En aquest procediment, cal posar molta atenció en totes les persones implicades per garantir els seus drets: qualsevol reunió sol·licitada s'ha de concedir, totes les persones tenen dret a estar acompanyades per una persona de confiança i tenen dret a presentar un recurs si no estan d'acord amb la resolució del grup d'acompanyament, i mai no s'emprarà la mediació com a eina per resoldre una situació d'assetjament.

9. Informe

El grup d'acompanyament ha de recollir en un informe la informació sobre les persones implicades, sobre la intervenció que s'ha fet i sobre la resolució, que ha de valorar el cas, tipificar la falta i proposar mesures protectores, reparadores i/o sancionadores.

10. Mesures

Mentre duri el procediment d'investigació, es poden posar mesures cautelars si hi ha indicis fonamentats sobre l'existència d'assetjament i hi ha risc d'agreujament, sempre que siguin proporcionals als fets. Aquestes poden comportar un permís laboral remunerat, modificació horària, o teletreball per a la part denunciada, i també per a la part denunciant, sempre que ho demani.

Un cop acabat el procediment, s'ha de valorar si es mantenen i si se sumen les reparadores i/o les disciplinàries. Entre les reparadores, hi pot haver el reconeixement públic de la condició de víctima o supervivent, el dret a preservar la intimitat o el dret a la compensació i restitució, que pot comportar una indemnització econòmica, o suport i atenció social, psicològica o sanitària.

Sobre les mesures disciplinàries, cada entitat les aplicarà segons el seu marc normatiu i segons els agreujants que comuniqui el grup d'acompanyament, si és que n'hi ha. Entre els possibles agreujants, hi ha que la persona denunciada tinguin una relació jeràrquica amb la víctima o que l'assetjament es produeixi de forma grupal.