El reconeixement legal de gènere al món

La presentació de la segona edició de l'informe de Mapeig Legal Trans es va fer en el marc de la setena conferència d’ILGA Àsia a Phnom Penh, Cambodja. El document aplega i analitza tota la normativa que els diferents països tenen per a possibilitar el canvi de nom i identitat de gènere a les persones trans. El primer informe es va elaborar l’any 2016 i va néixer com a projecte d'investigació del Programa d'Identitat de Gènere i Expressió de Gènere d’ILGA.

L’actual informe recull les dades de 111 països i reconeix que hi ha hagut avenços respecte el 2016, tot i que destaca la gran quantitat de barreres de tot tipus que les persones trans troben en el seu trànsit pel canvi d’identitat.

Segons l’anàlisi, el que les persones trans troben sovint són requisits sense base legal i que vulneren greument els drets humans. El reconeixement legal de la identitat de gènere ha patit avenços durant el 2017 en alguns països: Vietnam, per exemple, va aprovar un nou codi Civil que obre algunes portes a les persones trans. Mèxic va permetre el reconeixement legal de la identitat de gènere d'una persona menor de 6 anys a través d'un procés administratiu. A Botswana, a través d’una acció judicial, es podrà accedir al reconeixement legal del canvi d’identitat de gènere. Als Estats Units, a l’estat de Califòrnia, a partir de 2018, es podrà declarar el gènere i rebre certificats de naixement i documents d'identitat emesos per l'estat amb marcadors de sexe / gènere masculins, femenins o no binaris sense requerir diagnòstic psiquiàtric. El Tribunal Constitucional d’Equador va fer la recomanació de permetre legalment a les persones trans canviar el marcador "sexe" en els seves cèdules d'identitat per evitar la distinció entre persones trans i persones no trans. Al Nepal la Cort Suprema va dictaminar que a les persones trans se les ha de permetre canviar el seu nom com a part del procediment legal de reconeixement de la identitat de gènere.

Són alguns exemples a països on tradicionalment la LGTBIfòbia social és alta però també a Europa, a països com Noruega i Luxemburg, s'han produït avenços. El propi Tribunal Europeu de Drets Humans va concloure que alguns mètodes utilitzats amb les persones trans eren forçats i no exigibles.

Tot i els avenços, ILGA emfatitza que encara les persones trans i, especialment, les i els activistes trans es troben en situacions de perill i discriminació preocupants i de risc. L’informe ha estat elaborat per Zhan Chiam, Sandra Duffy i Matilda González Gil i també recull entrevistes a activistes trans, imprescindibles segons el secretariat Trans d’ILGA perquè  “No hi ha res que es pugui equiparar al poder de les narratives que sorgeixen des de les pròpies experiències de vida de les persones trans». Les dades recollides són a partir del treball voluntari, a temps parcial i amb escassos recursos.