El refugiat, el desplaçat, el migrant: són tan diferents?
Comparteix
Metges Sense Fronteres estrena un innovador documental web que explica, a través d’històries humanes, el drama dels 282 milions de persones que han hagut de deixar casa seva arreu del planeta.
Síria, primavera del 2013. Els periodistes Anna Surinyach i Agus Morales viatgen a aquest país per documentar com la guerra provoca un èxode sense precedents. Coneixent els testimonis de diverses persones que el patien, es plantegen un repte: enfocar globalment les històries de desplaçats, migrants i refugiats arreu del planeta. En un moment en què les xifres de la diàspora a nivell planetari igualen el rècord històric de la Segona Guerra Mundial, es poden traçar paral·lelismes entre diferents racons de món?
Després de gairebé dos anys de feina i de sumar-hi la complicitat del programador Quim Zudaire, neix Éxodos, un documental en format web que Metges Sense Fronteres ha presentat aquest desembre. Combinant textos, fotografies i audiovisual, el documental relata l’èxode siri, on la guerra ha expulsat més de 3 milions de persones del seu país; la crisi humanitària a Sudan del Sud, on la violència ha provocat grans moviments interns de població; i el corrent migratori més gran del món, el de milers de centreamericans que fugen de la violència i travessen Mèxic camí dels Estats Units.
Les persones que hi apareixen fugen de maneres diferents: els sudanesos, a peu; els migrants que travessen Mèxic, amb “La Bestia”, el temut tren; i els siris, fins i tot en una embarcació. Però la seva situació és similar. “Comparteixen un sentiment de nostàlgia per la seva terra. No són persones que han decidit voluntàriament marxar, sinó que molts cops deixen la seva família enrere i la situació és molt dura psicològicament. Tampoc saben què passarà en el futur i si podran tornar a casa seva”, explica el periodista Agus Morales.
El documental explota les possibilitats d’internet, combinant text, fotografia i vídeo per traçar un relat coral que manté la coherència tant si es consulta per parts com sencer. Superant els rols a què el periodisme convencional ens té acostumats, on qui escriu i qui fa les fotos van per separat, construir el documental ha suposat un “diàleg mutu” a tres bandes.
Tot plegat, amb l’objectiu de travessar també les fronteres mentals i despertar l’interès per situacions sovint invisibilitzades. “Volem que el documental contribueixi a generar un debat públic sobre el fet que hi ha milers de persones arreu del món que han hagut de deixar casa seva i que necessiten ajuda humanitària urgent”, subratlla l’Agus Morales.
Afegeix un nou comentari