Els 12 reptes socials prioritaris pel 2023 formulats per la Taula d’entitats del Tercer Sector

Assegurar el benestar i els drets socials a les que viuen en situacions de dificultat i acabar amb la pobresa és el gran repte de la Taula d'entitats del Tercer Sector de Catalunya, l'organització que actua com a representant de les entitats catalanes i treballa per acabar amb la pobresa a Catalunya. Però, per tal d'aconseguir assolir l'objectiu general, cal superar reptes més concrets.

Els diferents punts són coneguts com a reptes socials prioritaris, una llista formada per 12 ítems amb connotacions polítiques i econòmiques que l'entitat veu com a urgents i imprescindibles per obtenir la finalitat plantejada. Tot i això, a banda de destacar les seves lluites, també comparteixen les seves pors.

Una de les principals preocupacions de l'organització a l’hora d’assolir els reptes és la no aprovació dels pressupostos de Catalunya per aquest 2023, ja que d'ells depenen una gran quantitat de mesures i aprovacions de polítiques. A banda, esperen i confien que l’any encetat estigui marcat per l’estabilitat política. Precisament, els canvis constants en el Govern han provocat males pràctiques legislatives per al sector i es necessita més que mai una situació ferma per poder aplicar les mesures.

•  Millorar les prestacions socials. 

Un dels primers reptes socials plantejats fa referència a l'estabilització de la relació entre dues de les prestacions més necessàries per assegurar la renda mínima. Tot i que durant aquest any els esforços s'han destintat a adequar la renda garantida de ciutadania per tal que arribi a més persones, des de la Taula del Tercer Sector destaquen que aquest ajut no aniria en consonància amb l'ingrés mínim vital i resulta necessari coordinar les prestacions.

• Millorar l’accés als drets socials, reduir les traves burocràtiques i avançar cap a la creació d’una finestra única. 

L'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) és l'indicador amb el qual s'avalua la situació de les persones i estableix a quines ajudes té accés cadascuna d’elles, però actualment està obsolet. Des de la seva creació el 2006, el barem ha patit una única actualització el 2010 tot i els canvis polítics i econòmics que s'han produït els últims tretze anys. Ha estat el 2022 quan s'ha proposat fer un increment del 8% l'IRSC, un acord del Govern amb patronals i sindicats inclòs en els pressupostos.

Serà només amb l'aprovació dels comptes que s'ampliarà el barem i l'indicador es posicionarà en els 615 mensuals i els 8,605 anuals. A banda, la Taula també destaca que cal facilitar els processos burocràtics "perquè siguin més eficients i eficaços" i deixin de ser un obstacle.

• Desplegar completament el conveni que regula la pobresa energètica i ampliar-lo a la resta d'empreses subministradores.

Concretament, es parla del conveni signat entre el Govern de la Generalitat i l'energètica Endesa per fer front a la pobresa energètica. Amb aquest acord, l'any acaba amb el perdó de les factures de llum del 2021 de més de quaranta mil famílies, tot i que pel present any demanen que aquesta mesura s'estengui a la resta d'empreses. De totes maneres encara manquen implementacions de la resta de punts destacats al conveni, com per exemple, la creació d'un fons d'atenció solidària.

• Desplegar el 2n Pla Estratègic de Serveis Socials.

Basant-se en la crisi social i econòmica actual, la Taula considera necessari dur a terme el nou pla per "dignificar, modernitzar i transformar els serveis socials". Això permetrà obtenir una nova eina de protecció social actualitzada i adequada a les característiques socials del moment, capaç de prevenir situacions i donar una resposta sòlida i acurada a les necessitats socials d'avui dia.

• Actualitzar la Cartera de Serveis Socials.

El passat setembre es va acordar incrementar la tarifa dels serveis socials en un 3%, un augment proposat pel Departament de Drets Socials, tot i que pels col·lectius el canvi resulta insuficient. Segons argumenten, aquest canvi de tarifa hauria d'anar acompanyat d'un repàs i posada a dia de la cartera de serveis socials per poder avançar en dos objectius: assegurar una correcta atenció a les persones i un salari adient a les diferents professionals.

• Dotar de recursos suficients el desplegament del nou Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025.

Segons constaten, el sensellarisme ha augmentat un 16% a l'entorn català en poc més d'un any, una xifra que reflecteix que estem davant d'un fenomen en fort creixement. Per això, les mesures relacionades per erradicar-ne els casos es fan més necessàries que mai i es demana urgentment la seva aprovació. En concret, parlen de la proposició de llei registrada al Parlament sobre la posada en marxa de mesures per fer front i acabar el sensellarisme, així com l'aprovació del nou marc d'acció per abordar el fenomen a Catalunya.

• Aprovar i implementar polítiques efectives de lluita contra la pobresa infantil.

Pel que fa als infants, un dels col·lectius més vulnerables, la Taula posa èmfasi en posar en marxa el Pla de millora del sistema d'atenció a la infància, l'adolescència, la joventut i les seves famílies, una mesura aprovada el 2021. Amb les diverses polítiques es busca garantir la inclusió social del col·lectiu i també conservar-ne els drets.

• Aprovar definitivament el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i incrementar els recursos per la promoció de nous habitatges de lloguer social.

La borsa de pisos de lloguer social resulta ser molt reduïda. De fet, l'organització destaca que tan sols es tracta del 2% del total de domicilis, una dada que sorprèn si es compara amb el 15% de la mitjana europea. Per aquest motiu, cal augmentar els recursos destinats a les polítiques d'habitatge i així gaudir d'una oferta més amplia. A banda, la implantació del pla esmentat resultarà molt beneficiosa, ja que "orienta sobre l'aplicació de les polítiques d'habitatge i concreta i territorialitza les actuacions".

• Millorar el finançament de les polítiques actives d’ocupació i avançar en l’impuls dels consells territorials.

Els consells territorials es fan necessaris tenint en compte l'acord de concentració territorial, on s'estableix l'autoria de les administracions, els agents socials i econòmics i les entitats dels territoris sobre els serveis i programes d'ocupació, tant en el seu disseny com en la seva aplicació. A més, la prestació dels serveis encara es realitza amb convocatòries de subvenció, un procés inestable per a les que ho reclamen i a vegades amb manca de seguretat jurídica per a les entitats col·laboradores.

• Impuls definitiu del model d’atenció integrada i social sanitària.

És clau que dos dels departaments més rellevants en aquesta pràctica, el Departament de Drets Socials i el Departament de Salut, actuïn unitàriament, comunicades i amb un mateix propòsit per revertir la situació actual. A més, un model amb les característiques esmentades no només millorarà la comunicació, sinó que tindrà més en compte els col·lectius vulnerables, com les persones grans.

• Transformar l’actual model de subvencions cap a un model més estable, just i coherent. 

Segons argumenten, els calendaris de convocatòries per a l'entrada de subvencions no és adequat en termes horaris: es publiquen tard. De retruc, les entitats socials que s'hi presenten en surten afectades, ja que es veuen obligades a pagar el cost dels seus projectes sense la seguretat que rebran el finançament demanat o sense ser conscients de la quantitat i de la data de la rebuda.

• Aprovar i desplegar la Llei del Tercer Sector Social. 

I, com a gran punt, es troba la legislació que té en compte el sector de forma generalitzada. Per la Taula és un ítem fonamental, perquè es tracta del marc legal per excel·lència que "reconeix la feina i la contribució de les entitats a la societat” i del qual assegurar-ne el compliment permetrà continuar lluitant perquè les persones i col·lectius més afectats gaudeixin d'una millor qualitat de vida.