Els 5 entrebancs del projecte de Llei de Subvencions per al Tercer Sector

El Ministeri d'Hisenda encapçalat per Cristóbal Montoro feia públic a principis d'any el nou Projecte de Llei General de Subvencions. Un text que ha aixecat una forta oposició entre les entitats del Tercer Sector de l'Estat espanyol.

La Plataforma Tercer Sector afirma que amb l'aprovació de la nova llei, el 90% de les entitats del Sector queden en perill de desaparèixer. Per estudiar el borrador i elaborar propostes per modificar-lo, l'organitzacio estatal ha celebrat un seminari aquesta setmana.

Els 5 entrebancs

1. Dificultats per accedir a les subvencions

Els tràmits burocràtics i administratius s’amplien, s'allarguen i es compliquen amb la nova proposta. Paral·lelament, les subvencions directes o nominatives  (que són les que compte s’assignen sense previ concurs públic), quasi desapareixen i passen a ser tingudes en compte només en el cas que estiguin explicitades als Pressupostos Generals de l'Estat. Implicaria doncs que entitats socials que rebien de manera directa fonts de l'Administració, podrien no rebre-les a partir de l’entrada en vigor de la nova llei.

2. Anticipació de l'import de la subvenció per part de l'entitat i indeterminació període de cobrament

La manera i el moment en que s'abonen les quantitats econòmiques de la subvenció també es veu modificat. Segons la Llei vigent, la norma general és que el pagament per part de l'Administració es fa per avançat en un període de temps preestablert i és posteriorment quan les organitzacions justifiquen les activitats i els projectes.

El nou text, d'una banda, especifica que "quan la naturalesa de la subvenció així ho especifiqui, es podran realitzar els pagaments". Per tant, l'entitat primer hauria de justificar el projecte i és després que rebria la subvenció. On rau el problema? En el fet que aquesta forma de procedir podria fer que les entitats es veiessin obligades a recórrer a crèdits per finançar els seus projectes. En aquest sentit la Plataforma TS ressalta la realitat específica de les entitats del Tercer Sector, en les que hi ha una especial incidència de la necessitat de liquiditat per afrontar els seus objectius.

D'altra banda, el text obra la porta també a que el pagament es pugui fer de manera fraccionada d'acord amb el ritme d'execució del projecte. És a dir que el moment de cobrament queda del tot indeterminat.

Rafael Lorenzo: "es tracta d'un avantprojete destinat a regular subvencions dirigides a empreses i s'oblida de les particularitats del Tercer Sector"

3. Cofinançament

"Quan l'import de la subvenció es determini en funció del cost de l'activitat o projecte, la suma de subvencions no podrà superar el 75% del cost total". Limitació que evoca les entitats a finançar amb fons propis (o a través de crèdit) el 25% de cadascun dels projectes que duen a terme.

En aquest sentit, Juan Jesús Donoso, director del Departament Econòmic de Creu Roja, va ressaltar al Seminari que és necessari que les entitats puguin ser subvencionades al 100% incloent despeses indirectes.

4. Causes de justificació de la subvenció

El finançament queda subjecte doncs a una justificació prèvia. Justificació que es complica encara més perquè el text limita les matèries que justifiquen la subvenció: s'eliminen, per exemple, les quitances dels treballadors. Les despeses estructurals de les entitats (gestió administrativa, de personal, manteniment de les instal·lacions, etc.), són imputables només a un 30% de la subvenció.

5. Enduriment del règim sancionador

Creixen, per un costat, les causes per a que les entitats siguin sancionades i, per l'altre, les conseqüències de les sancions, que podrien arribar a la inhabilitació per a demanar subvencions per part de les entitats. No obstant això, no s'especifica la mostra de culpabilitat.

Propostes de modificacions

A l'Exposició de motius del borrador (bàsic per entendre la raó de qualsevo llei) s'expliciten els criteris que guien la despesa pública: "estabilitat, creixement econòmic, transparència, eficiència i eficàcia". I d'aquí en principi la voluntat de reestructurar la dinàmica de les subvencions.

En aquest camp, Rafael Lorenzo, secretari general de la Plataforma del Tercer Sector va remarcar al Seminari que "es tracta d'un avantprojete destinat a regular subvencions dirigides a empreses i s'oblida de les particularitats del Tercer Sector". Carlos Susías, president de la Red Europea de la Lucha Contra la Pobreza y la Exclusión Social (EAPN), va remarcar per la seva banda que "els beneficiaris de les Associacions del Tercer Sector són més de 10 milions de persones". D'aquí que la principal proposta de la Plataforma sigui la creació d'un règim específic en matèria de subvencions per al Tercer Sector.