Més de 100 anys d'història de les associacions catalanes en una base de dades
Més de 100 anys d'història de les associacions catalanes en una base de dades
Un projecte de recerca de la universitat Rovira i Virgili portarà a la creació d’una base de dades sobre les associacions catalanes entre 1870 i 1980. Ramon Arnabat ens explica en que consisteix.
El grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitza un projecte de recerca històrica sobre la sociabilitat i l’associacionisme català. Amb el títol “Els espais i la memòria de la sociabilitat popular a la Catalunya Contemporània” i prenent com a punt de partida la Segona República es planteja veure com les formes de sociabilitat popular han evolucionat a Catalunya durant la repressió franquista i la posterior recuperació de la democràcia.
Una de les parts del projecte inclou la creació d’una base de dades de les associacions catalanes entre 1870 i 1980 que implicarà la cooperació dels centres d’estudis locals i comarcals de tot Catalunya. Actualment es compta amb 12.200 registres.
Per conèixer amb més profunditat aquesta iniciativa hem preguntat a Ramon Arnabat, responsable de la base de dades de l’associacionisme històric català Grup de recerca consolidat ISOCAC de la URV.
- D'on sorgeix la iniciativa de crear una bases de dades sobre l'associacionisme català?
En aquests moments no trobem aquesta informació de forma conjunta. Hi ha diversos treballs locals i comarcals, però manca una gran base de dades que permeti conèixer la història associativa del país. A partir d’un projecte de recerca sobre la sociabilitat i els espais de la sociabilitat la Catalunya contemporània del grup ISOCAC de la URV i finançat pel Ministerio de Economia, es va plantejar aquesta possibilitat. Tot i que érem conscients que nosaltres sols no podríem fer-ho, si que vam decidir de posar-nos a treballar i així és com s’ha posat en marxa aquesta macro base de dades. Ara esperem trobar la col·laboració de les associacions i de l’administració per poder-la desenvolupar.
- El període escollit va de 1870 a 1980, perquè aquestes dates?
La data d’inici és perquè és a partir de 1870 que comencem a trobar registres oficials d’associacions i per tant disposem d’informació més detallada, i la data final, 1980, perquè pensem que amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya s’inicia una nova etapa i ja es compta amb un registre d’entitats associatives oficial. El que de veritat ens interessava, però, era veure l’impacte de la dictadura franquista sobre la xarxa associativa catalana, i la veritat que aquest va ésser enorme, brutal!
- Quines són les principals aplicacions que després tindrà? Qui podrà tenir-hi accés?
Si obtenim suport de l’administració és evident que ha d’ésser una base dades pública, i per tant l’accés ha de ser lliure. Esperem que serveixi per impulsar la recerca sobre associacionisme i sociabilitat, més enllà de localitzar les dades d’associacions concretes. També pensem que pot ser molt útil als centres d’estudis locals i comarcals al facilitar-los una base important per a les seves investigacions.
- Amb quines dificultats us esteu trobant per recollir aquesta informació?
La principal dificultat és que la informació està molt dispersa i s’han de consultar molts arxius. Nosaltres per fer una primera aproximació hem consultat arxius estatals, provincials i comarcals i encara resta molta feina per fer. A més hem de tenir en compte que moltes associacions no deixaren un rastre oficial, és a dir, mai s’inscrigueren en un registre, i la informació sobre elles tan sols es pot obtenir a nivell local, per això hem demanat la col·laboració de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner.
Afegeix un comentari nou