Esplais i agrupaments demanen suport i reconeixement per garantir l’accés al lleure

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Debat sobre l'accés al lleure educatiu. Foto: MEG.
Infants, joves i caps de l'AEiG Sant Ferran en una sortida. Foto: MEG.

Esplais i agrupaments demanen suport i reconeixement per garantir l’accés al lleure

Resum: 

Les entitats reivindiquen la seva tasca i demanen més suport i reconeixement a govern i ajuntaments, en un debat sobre l’accés al lleure educatiu.

Unes 70 persones van assistir aquest dimarts a una nova edició dels debats 'Catalunya Social' de la Taula del Tercer Sector, aquest cop amb el dret al lleure educatiu com a tema central.

Per emmarcar el debat, Maria Jesús Larios, del Síndic de Greuges, va presentar les novetats, l’evolució i el seguiment de ‘L’informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars’, que aquest organisme va presentar el juny de l'any passat.

A continuació va tenir lloc el debat entre representants d’entitats educatives i socials de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT): Carles Barba, vicepresident de Fundesplai, Albert Riu, secretari tècnic del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (Fundació Pere Tarrés); David Guàrdia, membre de l'equip de Relacions de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Raimon Carreras, president d’Esplais Catalans (Moviment Laic i Progressista).

Les entitats van reivindicar més suport i reconeixement social per poder fer la seva tasca educativa i van exigir a les institucions mesures com les següents:

Polítiques per lluitar contra les desigualtats en l’accés al lleure

L’augment de les desigualtats socials que viu el país està produint també desigualtats en l’accés a l’educació en el lleure: els infants de famílies amb una millor situació sòcio-econòmica tenen un major accés a les activitats de lleure que els infants de famílies desafavorides. Tot i que el lleure és un dret reconegut pel seu valor educatiu a la legislació actual, no tots els infants hi tenen accés.

Per això, les entitats demanen als poders públics que facin polítiques d’accessibilitat per garantir el dret al lleure, igual que es garanteix el dret a l’educació universal. "No només es tracta de qui té accés al lleure sinó a quin tipus de lleure poden accedir", va explicar en Carles Barba.

Als esplais i agrupaments de base voluntària, els costos per accedir-hi són molt baixos, però aquests moviments tenen el repte de penetrar més en sectors en exclusió.

Major reconeixement d’esplais i agrupaments com a espais de transformació social

Caus i esplais de base voluntària són escoles de ciutadania i escoles de vida, afavoreixen la participació activa d’infants i joves i els caps i monitors que hi participen tenen un elevat compromís social. No eduquen per al temps de lleure, sinó que s’hi fan aprenentatges i valors que serveixen per a la vida, i s’hi viuen situacions de tot tipus (des de jugar a dormir, cuinar o caminar...).

Eduquem per la llibertat dels nens i joves i a partir de les seves necessitats. Volem que siguin agents actius, que tinguin experiències i que puguin jugar lliurement”, va explicar en Raimon Carreras.

Menys burocratització i traves administratives

La legislació actual complica enormement la tasca educativa, formativa i d’accés a la natura d’esplais i agrupaments. Les entitats demanen que les formacions obtingudes en escoles de formació de base voluntària obtinguin reconeixement oficial en el camp professional, que disminueixi la burocratització i que hi hagi menys regulació a l’hora de desenvolupar les seves activitats.

"El marc normatiu actual no només no afavoreix l’associacionisme educatiu, sinó que dificulta la seva tasca educativa i formativa i l’accés a la natura”, va explicar en David Guàrdia.

Reconèixer el lleure i la seva diversitat interna com a part activa de la comunitat educativa

Cal treballar per un major treball conjunt entre els centres educatius i els agrupaments i esplais, així com amb la resta de la comunitat educativa.

Cal que es reconegui la diversitat interna dins del sector del lleure, amb entitats de base associativa on els caps i monitors fan una tasca voluntària, d’una banda, i amb altres organitzacions amb o sense ànim de lucre que proveeixen serveis sòcio-educatius en espais com els menjadors escolars o les extraescolars. "L'educació en el lleure de base comunitària manté actualment tot el seu sentit i vigència", va comentar l'Albert Riu.

Aquestes són algunes de les mesures que les entitats consideren necessàries per permetre l'accés al lleure de tots els infants i joves. A Catalunya hi ha 65.000 infants i joves que participen en activitats no remunerades de diferents entitats educatives; 12.000 joves actius que hi participen fent tasques de monitors, caps o responsables; i un total de 700 esplais i agrupaments, segons les últimes dades disponibles.

Afegeix un comentari nou
0