Sorotopia és una associació feminista de Granollers que va néixer arran de la iniciativa d'un grup de dones que volien generar una transformació de la societat a partir de canvis personals, amb la idea que aquests canvis incidissin directament en el col·lectiu. Una idea de generar una transformació diferent d'altres entitats feministes que s'orienten més a la reivindicació al carrer o la incidència política. "Creiem que aquest vessant és molt necessari, però la nostra filosofia és diferent", explica l'Eva Cuenca, presidenta de Sorotopia.

Parlem amb Cuenca sobre l'entitat feminista, que es troba a Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau de Granollers, i que celebrarà el pròxim 11 de març les Jornades Intergeneracionals de Sorotopia amb motiu del 8M. Es tracta d'un seguit d'activitats gratuïtes per a nenes, noies, joves i dones, que versaran al voltant de l'autocura, la música, la dansa, l'autoconeixement i l'autodefensa.

Comenteu que la vostra tasca és un xic diferent de la de les entitats que busquen una transformació des d'una mirada macro.

La nostra tasca és el dia a dia. És la de generar espais segurs i de confiança perquè les dones, noies i nenes de totes les edats, tinguin el seu espai per trobar-se a elles mateixes. Que puguin saber des d'on parteixen i posar-se objectius de què volen arribar a fer o ser a la vida.

Tot sorgeix de la idea d'un espai. De pensar, "què em fa falta?", "que m'agradaria fer?", "què m'agradaria tenir en el meu dia a dia?". I, a partir d'aquí, s'han anat generant una sèrie d'espais en què les dones desenvolupen les seves activitats i les seves aficions, sempre en grups en els quals intervenen amb altres dones de l'associació, que es troben en espais diversos i van compartint coses diferents.

Quina mena d'espais?

N'hi ha de molt diversos, per exemple espais de debat, els vermuts feministes, el club de lectura o les sortides lúdiques i culturals. Cal remarcar que formem part del projecte Apropa Cultura, cosa que ens serveix per integrar dones que potser no tenen la possibilitat d'accedir a la cultura en l'àmbit més normalitzat. I és que intentem integrar les dones amb més dificultats. Som una associació feminista transinclusiva, i això implica que les companyes trans formen part del nostre dia a dia i estan integrades en la nostra estructura de manera sistemàtica i des del primer moment.

Així, en aquests espais es van generant interaccions entre dones molt diferents, que venen d'àmbits molt diversos. Es van teixint xarxes i relacions entre elles, que cada vegada són més fortes i sòlides, i que ens permet integrar i incloure més tipologies de dones. Això ajuda a fer créixer aquesta estructura.

"Som una associació feminista transinclusiva, i això implica que les companyes trans formen part del nostre dia a dia".

A banda d'aquests espais, impulseu tallers. Expliqui'ns en què consisteixen els tallers d'autodefensa emocional.

El concepte d'autodefensa feminista el treballem des d'un vessant diferent del que estem acostumades a veure. Nosaltres, creiem que primer cal entendre com ets, qui ets i que, sobretot, ets un subjecte de drets, amb dret a defensar-te. Aquest és un primer pas i és fonamental. Per això comencem des del vessant emocional. I a l'autodefensa emocional aportem eines per obrir el camí cap a aquest autoconeixement de saber quines violències patim en el nostre dia a dia, que són estructurals i sistemàtiques, i que costa moltíssim veure-les perquè estan naturalitzades.

I a partir de visibilitzar aquestes violències, comencem a entendre-les, a saber d'on venen i, de mica en mica, anar adquirint eines per posar límits. Aquests límits fan també que et sentis més forta, primer per saber afrontar un gest, una mirada, una paraula que no t'agrada, un insult, unes amenaces. I posteriorment, la part física, que no la podem descuidar perquè és una realitat en el dia a dia.

Però creieu fermament que abans de treballar aquesta part física hi ha una tasca fonamental.

Hi ha dones que tenen un camí, un recorregut, tenen força autoconeixement i es veuen molt segures. Però la gran majoria de dones han de fer una tasca titànica per entendre aquestes violències i veure-les. I la part física és molt gratificant i empoderadora, però el pas previ és essencial. Així mateix, és important entendre com es reacciona davant d'una situació de perill. No serveixen les tècniques si quan arriba el moment d'utilitzar-les no ets capaç de pensar. És una por que incapacita i paralitza, cosa que també és fonamental treballar-ho per superar-la.

Estem en el punt de generar la consciència que exposa que l'autodefensa és necessària, no com una resposta a l'agressivitat i a la violència, sinó com una manera d'agafar les regnes de la teva vida, saber on estàs, adquirir eines per posar límits i començar a considerar-te com un subjecte que té drets. És una cosa que sembla molt banal, però que costa moltíssim entendre.

En l'últim any s'ha treballat molt en l'aprovació de la llei de salut sexual i reproductiva i la llei 'trans'. Han servit per garantir i millorar els drets de les dones?

Volem creure que sempre estem avançant cap a una igualtat real i efectiva, però de vegades els avenços generen moltíssima controvèrsia i fractura social. És el cas de la llei 'trans'. Per a nosaltres, el fet que s'hagi de fer una llei especifica per reforçar la capacitat de viure lliures de les persones trans, denota que no tenien garantits els seus drets. Les persones trans estan molt invisibilitzades i pateixen moltíssima violència estructural. Per això, aquest avenç tan necessari, genera resistències socials.

No podem obviar que la igualtat implica que persones amb privilegis hagin de deixar-los anar. I això no agrada. Els que estan a baix lluiten per aquesta igualtat, i els que estan a dalt tenen resistència per no perdre el privilegi. I amb la llei 'trans' ha quedat palès que, tot i que genera molta controvèrsia, és evident que la base, que tothom tingui poder de decisió sobre la seva vida, és una cosa que molesta a una part de la societat important. I aquesta resistència ens mostra en quin punt d'evolució social estem.

"La igualtat implica que persones amb privilegis hagin de deixar-los anar. I això no agrada".

Quelcom que també queda palès amb l'aprovació de la llei 'només sí és sí'.

Exacte. S'ha vist claríssim que hi ha pensaments que estan ancorats en la idea que les dones han de demostrar que han estat agredides físicament. Sembla mentida que encara hàgim de demostrar això, quan hauria de ser l'agressor el que demostrés que no ho ha fet. També s'ha posat al centre el consentiment, una situació que s'ha lluitat molt, i que encara continua, perquè, tot i això, encara no acaba d'haver-hi un consens.

Crec que tot això mostra quina és la situació real de la dona, que encara hem d'estar lluitant per una cosa bàsica: que respectin el nostre cos i la nostra vida. En tot cas, crec que tot i que es generi aquesta controvèrsia, es van impulsant lleis i es van aprovant. I això significa que la majoria de la societat està avançant.

Creieu que des de moviments que fomenten discursos d'odi treballen perquè hi hagi una fractura en el feminisme, de la qual s'aprofiten?

Al llarg de la història s'ha demostrat que el feminisme fa por. Hi ha una frase que m'encanta que diu "El patriarcat ens vol d'una en una". I això és el que tracten de fomentar aquests moviments. Ens trobem en un sistema cis heteropatriarcal, amb un sistema binari d'home i dona amb rols extremadament marcats, i amb el poder a les mans dels homes. I en un moment en què les dones s'uneixen i tenen una major capacitat de protegir-se, d'empoderar-se i d'avançar, hi haurà milions d'estratègies per impedir que Ia unió sigui realment efectiva. Eines que volen generar una fractura i divisió en el feminisme.

Crec que falta moltíssima informació del que implica ser una dona trans. Hi ha molts estereotips, hi ha moltes dones que creuen que tenen un pensament feminista, però el que els hi falta senzillament és informació: un moviment que defensa la inclusió i la igualtat no pot deixar fora dones que, precisament, són les que més necessiten que lluitem pels seus drets. Treballem a escala transversal contra totes les opressions que podem viure en el nostre dia a dia, no només les de les dones blanques occidentals.

"Un moviment que defensa la inclusió i la igualtat no pot deixar fora dones que necessiten que lluitem pels seus drets".

Opressions que són molt diverses les unes de les altres.

Hem d'entendre que la realitat d'una dona africana que ve a Catalunya a treballar, i ve d'una realitat molt dura i patriarcal, té unes necessitats que no són les mateixes que les nostres. Hem d'obrir la mirada i lluitar pels drets de totes. Hi ha moltes dones que ja tenen una sèrie de privilegis i no veuen més enllà. En el tema trans passa igual. Nosaltres vivim amb el privilegi de poder encaixar amb el nostre cos, dins d'aquest rol de gènere que ens diu com hem de ser. Però quan no estàs en aquesta situació, has d'estar lluitant cada dia, a cada moment per reafirmar-te i demostrar la teva identitat.

Aquest és un patiment que admiro. Els aprenentatges més grans que he fet a la vida han estat gràcies a dones trans, que m'han ensenyat realment que és la resistència, la lluita i la dignitat humana de reafirmar-te com a persona. Per a mi seria totalment il·lògic no veure com una més de nosaltres una companya que està al meu dia a dia i de la qual aprenc moltíssim.

Quins són els reptes als quals s'enfronta el feminisme?

Precisament aquesta divisió, el fet de voler escindir o erradicar aquesta unió femenina que, repeteixo, fa molta por. Ens trobem amb resistències sempre que hi ha dones unides, que surten al carrer, que parlen i pensen, quan fan coses, projectes, i són capaces d'estructurar la seva pròpia vida. No agrada que les dones estiguin juntes i facin coses per canviar el món. Encara se'ns continua mirant d'una manera paternalista, esperant que hi hagi una figura masculina darrere. Doncs no n'hi ha i resulta que podem fer moltes coses per nosaltres mateixes.

Per a mi, el repte més important és que les dones entenguin i interioritzin que són capaces de fer-ho tot. I que no necessiten la figura masculina que les reafirmi. Generar entre les mateixes dones aquest pensament que som competitives, que no sabem fer coses juntes, és una eina que tracta d'escindir el feminisme. Cal acabar amb els estereotips que parlen sobre les dones de manera negativa i entendre que podem situar-nos en el món d'una altra manera i amb un altre paradigma.

"Ens trobem amb resistències sempre que hi ha dones unides, que surten al carrer, que parlen i pensen".

El projecte 'Tecnologia i programació de jocs en femení' va rebre la beca Maria Gaja. En què consisteix aquesta iniciativa?

Vam pensar que era important generar un espai segur on les nenes poguessin sentir-se confiades, en el qual no hagin de demostrar contínuament les seves capacitats. I a més a més, que aquest coneixement vingui de part d'una dona enginyera o informàtica, que sigui capaç d'ensenyar el que necessiten. No ens podíem imaginar ni de lluny que ens atorgarien la beca Maria Gaja, pensàvem fer-ho d'una manera més petita i a poc a poc, però la beca ens ha permès fer-ho en gran.

Estem treballant de manera paral·lela amb l'Escola Ponent, de Granollers. I ha tingut una rebuda excepcional. Per això creiem que ha estat una aposta molt encertada, sobretot per a les famílies. Teníem por que el fet que fos només per a nenes generés aquestes resistències que nosaltres ens hem anat trobant pel camí. Però hem vist que no ha estat així, i que les famílies aposten també per aquest empoderament tecnològic de les nenes.

Com sorgeix la idea d'impulsar un projecte com aquest?

Som molt conscients que a l'àmbit tecnològic encara hi ha una presència molt masculinitzada. I les dones, quan accedeixen a aquest camp, pateixen aquests estereotips que, erròniament, crèiem superats. Per tant, quan t'has d'enfrontar a un sector generalment masculinitzat, has d'estar demostrant contínuament les teves capacitats, perquè es dubta de manera sistemàtica de la teva capacitat. I això comença a l'escola, quan estàs aprenent i els referents són homes.

Al llarg de la història, el fet d'apartar les dones de la tecnologia i posar-les més als espais de cura, de la casa, de la llar, de la família, ha estat molt intencionat. Vèiem que en l'àmbit tecnològic hi havia nenes amb una gran capacitat, però que dubtaven moltíssim d'elles mateixes. No es veien capaces i sempre pensaven que el company ho feia millor. Vam pensar que era molt important generar espais d'aprenentatge en què totes les companyes fossin nenes i que la referent que transmet aquest coneixement fos una dona.

"Al llarg de la història, apartar les dones de la tecnologia i posar-les als espais de cura, ha estat molt intencionat".

És essencial que les nenes, des de ben petites, puguin comptar amb referents en els àmbits més masculinitzats.

La història ha estat perversament masculinitzada. I, concretament, el discurs tecnològic ha estat dominat de manera absoluta pels homes. Això ha invisibilitzat tot el talent de les dones que hi ha hagut al llarg de la història i que sempre s'ha amagat darrere de la figura d'un home. I el talent és talent, no és masculí ni femení. Hem de ser lliures de poder desenvolupar les nostres habilitats i capacitats, independentment del nostre gènere. I ara per ara, malauradament, aquestes relacions de poder encara existeixen i funcionen moltíssim, molt més del que nosaltres imaginem.

Creiem que és de vital importància que les nenes creixin i tinguin entorns en els quals es vegin vàlides i capaces. I a partir d'aquí, quan tenen aquestes eines i estratègies, ja estaran molt més preparades per enfrontar-se en aquest ambient que encara és molt masculinitzat. Elles partiran d'una altra base, partiran des d'un lloc en el qual es veuran vàlides. Ja hauran descobert les seves capacitats i habilitats sense sentir-se en inferioritat. I això els hi donarà un poder molt més gran a l'hora d'interactuar en tots aquests ambients.

Arriba el 8M. Com es presenta enguany?

Farem unes jornades intergeneracionals al GRAJOVE, de Granollers, que es durà a terme l'11 de març. Com et dic, vam apostar moltíssim pel vessant tecnològic, sobretot amb les nenes, per implementar aquest pensament i motivació. I aquest projecte tindrà presència en les jornades reivindicatives, juntament amb altres tallers. La idea és que en aquest espai passin moltes coses alhora i que les dones, noies i nenes de totes les edats, tinguin possibilitat d'anar fent coses molt diverses, moure's per espais diferents, i que sigui un espai per a elles.

Hi haurà un espai obert d'escenari, de música, més lúdic, que serà obert a tothom. Però les activitats que programem especifiques seran per a dones, noies i nenes. Es podran inscriure a través de la pàgina web. D'altra banda, a la plaça de l'església, tindrem una parada de visibilització, un espai en què gaudirem de la companyia d'altres dones i a més a més mirarem d'aprofundir de tots aquells espais que generen benestar i seguretat en tots els àmbits. I explorarem que és el que passa en aquest món quan totes les activitats són fetes per les dones i amb objectiu de satisfer les necessitats de les dones.