L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat que deixa Twitter amb caràcter indefinit perquè l’allunya de l’objectiu de “fer bona política i millorar la vida de les persones”. El gest de Colau ha sobtat perquè és una decisió poc habitual en una política en actiu, que compta amb prop d’un milió de seguidors. “Tinc la sensació que [les xarxes] deformen la realitat: sobrerepresenta les polèmiques i els discursos d’odi, t’acaba gairebé convencent que la humanitat és dolenta, desconfiada, egoista”, ha explicat Colau per justificar la insòlita decisió.

La marxa de Colau de Twitter ha generat l’enèsim debat sobre l’agressivitat creixent a les xarxes socials, un fenomen que no és nou i sembla no tenir aturador. En aquest context, Fundipau, amb el suport de l’ICIP, ha presentat la iniciativa ‘Pacifiquem les xarxes socials. 15 propostes per a promoure un entorn digital més interessant i respectuós’, en què advoca per una participació en el món digital més respectuosa, creativa i positiva, lluny de l’esbroncada, el menyspreu i els discursos que, massa sovint, es produeixen a les xarxes socials.

“El que ha passat amb Colau és una evidència més de la necessitat de la campanya: cal un debat tranquil, en què tothom hi pugui participar sense assetjaments i linxaments que per a moltes persones acaben generant un entorn insostenible que empobreix el debat i posa en perill la diversitat de les xarxes”, exposa la Lourdes Vergés, de l'àrea de comunicació de Fundipau.

Consells per fer un món digital més amable

El web de la campanya inclou vídeos, animacions, consells i un document amb 15 propostes per conscienciar els usuaris de la necessitat d’emprar i apropar-se al món digital amb una actitud constructiva i tolerant, sense contribuir al clima de tensió que impera cada cop més a les xarxes que, explica l’entitat, té un impacte real i afecta la convivència.

“En els darrers anys el clima a les xarxes ha anat pujant de to i en massa ocasions hem passat de la crítica, que pot ser quelcom de positiu, a l’insult o la mofa de qualsevol cosa que s’estava difonent, per això hem plantejat la campanya”, explica Vergés a Xarxanet.

Fundipau advoca, entre altres, per actuar a les xarxes com ho faríem a la vida real, entendre i respectar que hi ha opinions divergents a les nostres, debatre amb respecte, defensar les nostres idees amb arguments, ignorar els insults i les desqualificacions millor que enfrontar-s’hi, actuar amb tolerància, no replicar els perfils tòxics o trolls, no difondre missatges d’odi o discriminatoris per no amplificar-ne el ressò, evitar caure en el parany de les ‘fake news’ o apostar per missatges constructius i positius.

Però, fins a quin punt el propi disseny de les xarxes abona aquesta deriva? La limitació de l’extensió dels missatges, a Twitter per exemple, incentiva la cerca constant de contingut d’impacte i una tendència a la simplificació i el maniqueisme. “Hi ha una mena d’urgència per contestar o matisar qualsevol cosa que propicia una actitud més agressiva i que es perdin les formes, sense lloc per al debat tranquil i assossegat”, expressa Vergés.

L’anonimat de molts perfils que campen al seu aire per les xarxes és un altre dels aspectes més controvertits d’aquesta degradació del debat al món digital. “Sembla que la pantalla dóna una distància, una certa pàtina de seguretat, per actuar diferent de com ho fariem al món real”, convé Vergés que, igualment, destaca que “les xarxes també han servit com a eina positiva de denúncia de molts tipus de discriminacions i discursos d’odi”.

Per tot plegat, l’entitat també posa l’accent en la importància de fer autocrítica de l’ús que fem de les xarxes socials. Per exemple, un dels vídeos de la campanya recomana aturar-se un moment abans d’emprar les xarxes i preguntar-nos si el missatge que escriurem és autèntic, beneficiós, amable, necessari i suggeridor.