Augmenten els casos de discriminació i els discursos d'odi a Barcelona
Comparteix
L’Observatori de les Discriminacions recull més d’un miler de casos el 2024 i alerta de la vulneració sistemàtica de drets fonamentals
Barcelona va registrar 1.102 situacions de discriminació l’any 2024, un 27,4% més que l’any anterior. Les dades, recollides per l’Observatori de les Discriminacions, a partir del treball conjunt de l’Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD), evidencien un creixement sostingut d’aquestes vulneracions. Segons les entitats impulsores, aquest augment respon a una major consciència ciutadana i també a un context social que legitima cada cop més els discursos discriminatoris i d’odi.

Evolució dels casos de discriminacions registrats al llarg dels últims anys. Font: Observatori de les Discriminacions
Un de cada quatre casos registrats va estar marcat per discursos d’odi, especialment dirigits contra persones LGTBI i migrants.
Els principals motius de discriminació
El racisme torna a situar-se com el motiu principal, amb 314 incidències, seguit de la discriminació per raó de gènere, amb 280 casos. El 71% d’aquestes últimes estaven relacionades amb ser dona, moltes vegades en intersecció amb l’edat, l’origen o la situació socioeconòmica. La salut, amb 267 casos, es manté com una de les principals causes, especialment en relació amb la salut mental o sexual.

Comparativa de l'origen de les discriminacions registrades als anys 2024 i 2023. Font: Observatori de les Discriminacions
Una altra dada a tenir en compte és que un 44% de les situacions recollides impliquen discriminacions interseccionals, és a dir, per dos o més motius simultanis. Les entitats denuncien que això fa encara més difícil la reparació, ja que sovint no s’aborden de forma integral.
Els principals agents discriminadors
Les persones particulars encapçalen el rànquing com a agents discriminadors, amb 361 casos, seguides de les empreses i entitats privades (352), l’Administració pública (331), els cossos policials (65) i la seguretat privada (26).

Principals agents discriminadors al llarg dels anys. Font: Observatori de les Disciminacions
Les entitats apunten que el racisme, la LGTBIfòbia i les desigualtats per motiu de llengua o discapacitat són especialment presents en les accions de particulars i empreses.
Per primera vegada, l’informe inclou situacions de discriminació a les xarxes socials, amb 23 casos registrats, i les entitats alerten que és només “la punta de l’iceberg” del que succeeix en l’àmbit digital.
Les entitats, al cor de la resposta comunitària
L’informe ha estat elaborat amb la participació de més de trenta entitats que integren la Taula SAVD, com SOS Racisme, Irídia, Creación Positiva, Plataforma per la Llengua, Fundació Secretariado Gitano, Gais Positius o Dincat, entre d’ altres. Aquestes organitzacions juguen un paper clau en la detecció, l’acompanyament jurídic i psicosocial i la sensibilització comunitària.
Durant el 2024 han impulsat iniciatives com el Programa Antenes, per prevenir i detectar discriminacions al territori, tallers de cura comunitària per a dones i persones LGTBI+, formacions en drets sexuals i reproductius, accions de suport a persones amb VIH, punts d’informació en festivals i campanyes per visibilitzar la cultura gitana de forma no estigmatitzant.
Fer front al discurs d’odi: set reptes per a les institucions
El monogràfic d’aquest any se centra en els discursos discriminatoris o d’odi i planteja set grans reptes per combatre’ls: des de la clarificació jurídica del concepte, fins a la superació de la infradenúncia, el reforç dels recursos digitals, el suport legal i emocional a les víctimes, o la generació de respostes col·lectives i estructurals.
Les entitats remarquen la necessitat d’enfortir les estratègies preventives, i d’entendre el discurs d’odi com una eina de poder estructural i no només com un acte individual. També reclamen accions educatives i polítiques públiques valentes, especialment en un context de creixent polarització social i institucional.
Drets vulnerats i camins de reparació
Els quatre drets més vulnerats el 2024 han estat la integritat moral (557 casos), la prestació de serveis (319), l’accés a un servei públic de qualitat (267) i la integritat física (243). Aquestes vulneracions, segons l’Observatori, no només limiten l’autonomia de les persones afectades, sinó que les allunyen de l’exercici ple dels seus drets i de la participació activa a la societat.
Per aquest motiu, l’Oficina per la No Discriminació recorda que ofereix atenció gratuïta, confidencial i especialitzada a totes les persones que hagin viscut alguna situació de discriminació o delicte d’odi. L’oficina atén presencialment al carrer Ferran, 32, telefònicament al 934 132 000 i a través del servei d’atenció en línia.
Afegeix un nou comentari