Glòria Sala: "No és important que el vi el faci una persona amb discapacitat sinó que tingui valors"

L'Olivera és una cooperativa de treball d'iniciativa social que es dedica al cultiu, l'elaboració i la comercialització de vins i olis ecològics, però també és un Centre Especial de Treball que incorpora persones amb discapacitat, algunes de les quals n'han fet el seu projecte de vida. També és una fundació que destina un percentatge dels guanys a projectes de cooperació internacional. Glòria Sala, responsable de comunicació, afirma que l'Olivera "és moltes coses a la vegada".

Com neix el projecte?

Neix al 1974. Un grup de persones de Barcelona que ja treballaven amb persones amb discapacitat decideixen iniciar un projecte de vida i treball en comunitat de forma que poguessin sostenir una vida comuna.

Es traslladen a Vallbona de les Monges perquè creuen que tothom pot accedir i treballar la terra. Els hi deixen una casa i intenten construir aquesta idea utòpica. Comencen a cultivar vinya i olivera en un moment d'abandonament rural. La gent jove estava marxant i ells hi anaven amb el mateix motiu de cercar oportunitats.

Ho aconsegueixen?

Ho aconsegueixen però passen 15 anys abans que neixi el primer vi de l’Olivera. Tenen uns inicis de vida molt austers. I s'adonen que viure de la terra és molt complicat, cosa que la gent d'aquí ja sabia, evidentment. I això els obliga a repensar-se i fer el pas de passar a ser pagesos, a tancar el cercle i convertir-se en elaboradors i comercialitzadors. És a dir, a professionalitzar el projecte sense oblidar l’objectiu social.

És un projecte pioner.

Va ser una experiència transformadora. Era el 74, just començava l’obertura de cercar alternatives després d’una dictadura. La gent del poble, quan els veien arribar, deien: "Si les guitarres llauressin, quanta feina que es faria!".

No les acceptaven?

Sí, però sempre des de la visió dels forasters. "Què sabran, els de Barcelona, de la terra?"

Com continua la història?

L’any 89 es fa el primer vi i, abans, es formalitzen com a cooperativa.

I Can Calopa?

El 2010, l’Ajuntament de Barcelona, que tenia un projecte de recuperació de la vinya a Collserola ens demana si podem gestionar la finca de Can Calopa de Dalt reproduint el model social de Vallbona.

Qui treballa a Can Calopa de Dalt?

És una mica diferent. Són persones joves que venen de contextos desestructurats i la idea és que el seu pas per Can Calopa de Dalt els ajudi a adquirir disciplina i hàbits, i a aprendre oficis, per reincorporar-se al mercat laboral ordinari.

I a Vallbona de les Monges?

A Vallbona són gent gran, hi ha gent que hi és des de l'inici. La majoria viuen i treballen allà.

Així promoveu la inclusió social. Quins serveis oferiu?

Som Centre Especial de Treball, donem feina a persones amb discapacitat psíquica. Però la realitat va canviant, i també es necessita donar resposta a altres necessitats socials que fins ara no eren tan urgents.

Per exemple, ara tenim tres joves extutelats que han sortit del centre on estaven perquè han complert la majoria d’edat.

Com s'hi accedeix?

Al principi era un circuit molt informal, actualment venen dels serveis socials, però intentem prioritzar l'impacte local amb persones de la zona. A vegades, el circuit és invers. Ens arriba una persona que ens fa una proposta i podem pactar amb serveis socials.

Proporcioneu feina i habitatge.

S’intenta afavorir l’autonomia i la desinstitucionalització de les persones amb discapacitat. El model de llar residencial comença a estar obsolet perquè han de tenir alternatives per poder viure a un lloc i treballar en un altre i que una institució no els solucioni tota la vida. Tenim una residència en què hi viuen persones grans, algunes ja jubilades; tenim la casa vella, l'original, on hi viuen persones amb més autonomia; i n'hi ha que viuen a cases del poble o gent que no viu ni a Vallbona. Depèn de l'autonomia de cadascú. I a Can Calopa, encara són més independents i es treballa més en afavorir l'autonomia personal.

Com ho financeu?

La idea és que el projecte productiu estigui al servei del projecte social. Però, a més, el 50% del sou està subvencionat. No ens agrada parlar de subvencions perquè és un servei que estem donant perquè  el sistema públic no el dona.

"No ens farem rics, però farem viable un projecte que crea riquesa"

Realment, és una inversió.

Com passa amb les empreses ordinàries que integren persones amb discapacitat, es subvenciona la meitat del salari. Això ens alleugereix. Com als inicis, continuem tenint una vida molt austera, però l'objectiu és crear llocs de treball i, actualment, som 70 persones treballant a l’Olivera. I estem vius. Aquest és el major èxit. I ens esforcem per continuar fent viable aquest projecte que posa les persones al centre. Potser no ens farem rics, però farem viable un projecte que crea riquesa en molts sentits.

Què pot aportar treballar la terra?

És una experiència de realització. Com que l’objectiu és afavorir la creació de llocs de treball, intentem que els processos siguin manuals, i que això aporti un valor a la feina final per sentir que el que estàs fent no és una mera producció sinó que estàs aportant valor a allò que fas.

La terra també permet trobar un espai que s’adapti als ritmes de cadascú. Permet certa autonomia per poder disposar de la teva economia domèstica.

Teniu vins i olis molt reconeguts. Com gestioneu l'èxit?

El món del vi és molt competitiu. L'Olivera ha intentat jugar en aquesta lliga sense jugar mai el valor del projecte social. Ens situem en un lineal de qualsevol superfície en les mateixes condicions que la resta de cellers. Intentem fer qualitat i que, a través de la qualitat, els consumidors coneguin la resta de valors.

Però ens passa que tenim uns marges molt més petits que altres cellers. No és fàcil. El producte s'ha d'explicar molt bé per si sol.

No sé si és una bona estratègia de màrqueting aquesta....

Estem en un moment en què les empreses amb valors són tendència. Tothom s’apunta al carro. Grans multinacional s’estan apoderant d’aquest discurs de les entitats que fins ara ho fèiem, però no en fèiem bandera.

Si intentem normalitzar, quina importància té que un vi estigui fet per una persona amb discapacitat, o rossa o negre? El que has de fer és un bon producte que incorpori molts valors: l'ambiental, el social, el territorial... S’ha d’explicar, no posar-ho en una etiqueta. Fem xerrades, però no ho posem en una etiqueta de vi.

"La idea és que el consumidor sigui un còmplice, un prescriptor, un amic. Que senti que el seu gest té importància"

Per què hauríem de consumir els productes de l’Olivera?

Es tracta de fer-se còmplice d’un món que intentem anar construint les persones que compartim aquests valors. Per a l’Olivera i moltes altres entitats amb projectes similars, la idea és que amb el consumidor no s’estableixi una relació purament comercial sinó de complicitat. Que deixi de ser només un consumidor, i que sigui un prescriptor, un amic. Que participi, que senti que el que està fent és un gest i que té importància i força. L'elecció de com consumim és un gest de responsabilitat, un acte polític.