J. Trujillo: “Estem en una situació molt greu de falta de domicilis de lloguer social i necessitem mobilitzar habitatges urgentment"

 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

J. Trujillo: “Estem en una situació molt greu de falta de domicilis de lloguer social i necessitem mobilitzar habitatges urgentment"

Resum: 

Amb la Masoveria Urbana els propietaris cedeixen l'ús de l'immoble a canvi que els masovers el rehabilitin i paguin un lloguer social. La Fundació SER.GI fa dos anys que ho promou. Joan Trujillo ho explica.

Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre 2008 i 2014 a Catalunya han tingut lloc 54.520 desnonaments, un nombre que col·loca Catalunya com a líder dels desnonaments a l'Estat. Els llançaments no només afecten persones que van contractar una hipoteca, sinó que afecten també i de manera intensa les persones que viuen en règim de lloguer. De fet, segons el CGJP, més del 60% dels desnonaments esdevinguts el 2013 i 2014 són de lloguer. Informació recollida a l'informe "Emergència Habitacional a Catalunya" de l'Observatori DESC.

Paral·lelament, a Catalunya hi ha, com a mínim, 45.104 pisos buits en mans d'entitats bancàries i empreses. I és "com a mínim" perquè són només els inscrits en els darrers mesos en el "Registre d'Habitatges Buits", creat per la Generalitat amb la finalitat, teòricament, de conèixer la realitat i aplicar-los el nou impost als pisos buits.A aquest nombre caldria sumar-li tots els que no estan inscrits i els que estan buits en mans de persones físiques.

Per fer front a la urgència, neixen models d'habitatge alternatius al lloguer, com ara la Masoveria Urbana, reconeguda en la Llei del 2007 del Dret a l'Habitatge com un "règim d'habitatge destinat a fins socials". La mateixa llei fins i tot esmenta que les administracions públiques han de recolzar-se en la masoveria urbana per evitar que habitatges desocupats caiguin en mal estat.

La masoveria urbana no és només una idea, sinó que a municipis com Barcelona, Sant Cugat, Girona, Lloret de Mar o Figueres n'hi ha experiències i sovint promogudes pels Ajuntaments.

Què és la Masoveria Urbana?

És una fórmula contractual segons la qual el masover (o "arrendatari") gaudeix d'un habitatge cedit per un propietari a canvi de rehabilitar-lo, mantenir-lo en condicions i pagar les factures dels impostos municipals i subministraments. L'intercanvi econòmic pròpiament, o bé no té lloc, o bé existeix a un preu molt inferior al de mercat, el conegut com a lloguer social.

El projecte de la Fundació SER.GI "Habitem tots!"

La iniciativa de la Fundació SER.GI pretén oferir alternatives viables que evitin desnonaments i situacions de risc. En els casos en què no es pot evitar el llançament de la família, la Fundació ofereix un habitatge a un preu assequible mitjançant la fórmula de la masoveria urbana.

Joan Trujillo és Tècnic d'Habitatge de la Fundació. Explica que avui tenen 7 habitatges en règim de masoveria urbana, que implica per tant 7 unitats familiars i 7 propietaris, 4 a Girona, 2 a Lloret de Mar i 1 a Figueres.

I com funciona? Es basa en la creació de dues borses interdependents: Per un costat, una Borsa de sol·licitants, formada pels futurs masovers, unitats de convivència que vénen derivades pels serveis socials. I per altre, una Borsa d'habitatges, és a dir, els propietaris que opten per sumar-se al projecte i cedir el seu habitatge en desús.

Per poder accedir a un habitatge de masoveria urbana, explica en Joan, primer cal que la unitat de convivència tingui les competències per fer les reformes o el manteniment de l'habitatge acordat a priori amb el propietari. En segon lloc, la unitat familiar ha de trobar-se en un situació de vulnerabilitat social que faci que necessiti d'un lloguer social per garantir el seu dret a l'habitatge. El personal tècnic de la Fundació també s'encarrega de fer-ne la selecció i d'adjudicar els habitatges un cop captats i incorporats a la borsa.

Avui, explica, "tot i haver-hi molts habitatges buits, no s'aconsegueix que els propietaris cedeixin els seus pisos, per tant hi ha una gran desproporció entre les demandes i el nombre d'habitatges a posar a disposició". És per això que fa una crida a tot propietari que tingui un pis buit, tancat o que necessiti una reforma o tràmit per posar-lo a lloguer a que contacti mb la Fundació i s'incorpori a la borsa.

En el cas del projecte de SER.GI, la Fundació és la intermediària entre usuaris i propietaris, funcionament que fa que "es minimitzin les situacions de conflicte". Alhora, però, explica el tècnic, "els xocs i els conflictes són inherents a les relacions humanes, per tant el que cal és afrontar els problemes i aprendre sempre alguna cosa del procés de resolució".

El millor i el pitjor del projecte

Segons Joan Trujillo, "el més positiu és comprovar com amb un sola intervenció és possible solucionar dues problemàtiques importants que afecten el mercat immobiliari: d'una banda la manca d'habitatge assequible per a famílies sense habitatge o amb un habitatge insegur, que es troben en procés de desnonament i, d'altra, l'enorme parc d'habitatges buit, que es troba en desús, que en alguns casos s'està deteriorant i que a sobre estan suposant una despesa per als seus propietaris".

"El més dificultós és el moment d'escollir la família adjudicatària", diu. "Sorgeixen dubtes sobre si acabarà realitzant les tasques assumides i si les farà correctament". De tota manera, la fundació SER.GI es responsabilitza que s'acompleixi allò que s'ha pactat per contracte, assumint qualsevol imprevist o contingència que es pugui ocasionar durant la relació contractual.

Barcelona, Sant Cugat i més?

En Joan afirma que el projecte és perfectament extrapolable a d'altres territoris. De fet, comenta que han rebut moltes demandes de diferents ajuntaments i entitats d'arreu de Catalunya interessades en el projecte.

Exemples exitosos a altres localitats serien el Projecte MULA, de Can Baró de Barcelona, o l'impuls des de l'Oficina Local d'Habitatge de Sant Cugat del Vallès, que assessora i promou el model al municipi.

No obstant això, conclou el tècnic, "és cert que hi ha interès i necessitat per la proposta, però costa animar els propietaris que tenen habitatges tancats". No s'aconsegueix moure tot l'habitatge que seria desitjable, afirma. "Aquesta circumstància és particularment preocupant en la conjuntura actual de moltes famílies, perquè es dóna una greu falta d'habitatge de lloguer social, davant l'alta demanda rebuda, i per tant es fa necessari mobilitzar habitatges de forma urgent".

Afegeix un comentari nou