La Fundació Adisis treballa des de fa més de 50 anys amb l'objectiu de "construir una societat més justa, solidària i inclusiva". Karmele Equiza, coordinadora d'Adsis Casc Antic, ens explica en aquesta entrevista la feina que desenvolupen amb joves de diferents instituts de Barcelona per promoure la consciència crítica, la solidariatat i la participació.

Quina és la missió de la Fundació Adsis?

Construïm una societat més justa, solidària i inclusiva en la qual s'accepti la diversitat com un valor i on cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida. Creiem en la capacitat de canvi de cada persona i ens comprometem amb les que són més vulnerables des de la proximitat i l'acompanyament.

Quin és el vostre àmbit geogràfic?

Cada any atenem més de 22.000 persones a través de 7 programes d'acció social a 12 províncies de l'estat espanyol. A més, els nostres programes de cooperació al desenvolupament i comerç just donen suport a més de 150.000 persones (entre població directa i indirecta) en 3 països d'Amèrica Llatina.

Quin paper hi juga el voluntariat?

La història de la Fundació Adsis està estretament lligada al voluntariat. Entenem que una societat sana i madura necessita que existeixin espais en els quals les persones que ho desitgen puguin aportar les seves capacitats a una causa social. Entenem el voluntariat com un procés en el qual es combina l'experiència concreta de treball compromès i solidari amb el creixement i desenvolupament personal que suposa dedicar el nostre temps a aconseguir un món millor per tots i totes.

Durant els últims dos anys heu desenvolupat el projecte Implica't. En què consisteix?

El projecte Implica't té una trajectòria llarga, des de 2003, encara que ha canviat de nom algunes vegades i ha anat creixent i millorant en tots els aspectes. Va començar com una aposta per sembrar llavors de solidaritat i participació social en joves de diversos instituts de Barcelona, portada a terme per persones voluntàries molt compromeses amb l'entitat. No va néixer en un laboratori, sinó en un territori (Horta-Guinardó i voltants), a partir de diverses interaccions i sinergies generades durant molts anys amb centres educatius i altres organitzacions.

La seqüència del projecte és la següent:

• En primer lloc es fan, a les aules, tallers de sensibilització dinàmics i vivencials sobre el funcionament del món, diferències i injustícies globals, etc. i se'ls presenta la justícia i la solidaritat com a alternatives.
• Es repta als i a les joves a donar suport econòmic a un projecte de cooperació internacional que se'ls presenta.
• Els i les joves pensen i executen activitats solidàries, esdevenint els/les protagonistes actius/ves del projecte proposant, dissenyant i realitzant un munt d'activitats, segons el que saben fer i els agrada.

El més valuós és el procés que fan els i les joves, empíric i vivencial, creixent en consciència crítica, motivació, desenvolupament d'habilitats, actituds i valors. Essencialment es tracta d'un projecte d'educació a la solidaritat, iniciació al voluntariat i a la cooperació. Pretenem promoure nous/ves actors/rius socials conscients i actius/ves per una societat més justa, inclusiva i solidària.

Quins han estat els resultats del projecte en les edicions anteriors?

L'any 2016 hi van participar 668 joves als tallers de sensibilització a les aules. D'aquests/es, 216 joves (el 32%) van vincular-se voluntàriament i activa al projecte i 187 (el 28%) van estar actius/ves durant tot el curs, fins al final. Són molt bons percentatges per aquest tipus de projecte. Van fer moltes activitats solidàries i van recollir, entre tots i totes, més de 1.500€ que van aportar a l'ONG "Cultivant vida" per començar un nou hort comunitari per abastir dues comunitats rurals a Gàmbia.

Hi ha també un bon grup de joves que volen continuar més enllà del primer any, coneixent diverses realitats de l'entorn proper i iniciant alguns voluntariats puntuals o permanents, i/o militàncies més estables. Pensem també que els/les joves participants són agents de sensibilització als seus entorns de família, amistats, àmbits de lleure, etc.

Quins són els principals problemes amb què es troba el projecte en el seu dia a dia?

El projecte sempre és molt viu i contínuament van sorgint reptes a donar resposta de tot tipus: finançament per tenir un bon equip educatiu, l'agenda -un veritable puzle- per poder fer l'acompanyament als diversos grups-motor de joves durant tot el procés, l'etapa dels últims mesos del curs amb moltes activitats solidàries alhora, les instal·lacions per fer les reunions i preparació d'activitats que no sempre quadren, la disponibilitat horària que un projecte tan ampli requereix, la participació (o no) del professorat dels instituts, que de vegades els i les joves troben a faltar, etc.

Quins són els reptes de futur?

Per aquest any ens en plantejàvem els següents:

• Seguir fomentant-hi la vinculació i implicació dels equips docents dels instituts, sempre per millorar i aprofundir.
• Generar, amb el professorat encarregat de les pàgines web dels INS, una coordinació encaminada a difondre les activitats realitzades pels/les joves i donar visibilitat i valor al projecte, fent-ne partícips també als/les joves.
• Tenir un logo identificatiu del projecte Implica't, que els/les joves se'l sentin seu.
• Definir un nom per al grup de joves que vulguin participar per segon any consecutiu o més.
• Impulsar la implicació social continuada dels/les joves de 2n i 3r any al projecte, per això seguir donant-los protagonisme qualitatiu, partint de les seves motivacions i, sobretot, de la descoberta de necessitats.

Ens expliques un moment emotiu en la història de l'entitat?

El 17 de novembre de 2016, tots els centres de la Fundació vam celebrar a Madrid els nostres 50 anys d'acció social i 20 com a Fundació, va ser un acte molt emotiu en el qual van destacar les experiències personals de joves acompanyats/des per nosaltres, que ens les van explicar públicament: l'Alberto que va estar a la presó, el Mahbubur que va estar en situació d'irregularitat i amb una ordre d'expulsió (ara està treballant i amb la seva documentació en regla), el Mendi i la Maria que ens van explicar la seva experiència de ser acompanyats.