Va ser a finals del s.XIX, mentre la ciutat d'Igualada experimentava el creixement poblacional de l’època industrial, quan quatre igualadins van decidir fundar l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. L’objectiu d’Antoni Vila, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany era crear un espai on millorar intel·lectualment i moralment la classe obrera de la ciutat.

Durant aquest any 2013 celebren els 150 anys de la fundació de l'Ateneu i per aquest motiu des de l’entitat s’han organitzat actes especials de commemoració que van començar el 25 d’agost coincidint amb el dia exacte de la inauguració.

Per tal de conèixer la història de l'entitat i acostar-nos als seus orígens i la seva evolució hem parlat amb la Mireia Claret, membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Igualadí.

Quin paper jugava l’Ateneu fa 150 anys?

L’entitat tenia la voluntat bàsica de millorar la formació dels treballadors, en un sentit molt ampli, formació i cultura van anar lligades immediatament.

Com ha evolucionat per adaptar-se als canvis socials i culturals?

Sempre fidels al projecte fundacional, l’entitat ha treballat molt fermament amb una evolució sòlida, tant en el camp de la cultura, com de l'oci, l’esport i l'educació.

L’Ateneu ha tingut la sort d’involucrar-se com un actor més en el dia a dia cultural i social de la ciutat d’Igualada. El fet d’estar situat al bell mig de la ciutat possiblement ho ha afavorit, i el fet de ser una entitat oberta també ha permès que hi hagi molta varietat de socis, entitats i associacions que han trobat el lloc idoni per desenvolupar-hi la seva activitat.

En l'actual context de crisi tenim l’oportunitat, per no dir l'obligació, de fer més fort i més consistent l’esperit ateneístic.

La transformació més destacable quina seria ?

N’hi ha moltes que expliquen l'evolució dels 150 anys, però bàsicament podríem agrupar-les en 3 àmbits: cultural, formatiu i d’espais.

A nivell cultural, podriem dir que als inicis va ser un dels primers llocs on els obrers van trobar un espai on desenvolupar-se culturalment i actualment continua essent un lloc amb molta activitat que genera una afluència anual que supera les 203.000 persones, més de 3.600 persones setmanals.

En l'àmbit formatiu, des del setembre de 1863, quan s'inauguren les escoles nocturnes de l’Ateneu, mai s’ha perdut l’esperit i la voluntat de formació, fins hi tot en els moments en que l'Ateneu va estar clausurat. Encara avui a les Escoles de l’Ateneu estudien 271 alumnes que es continuen formant i amb els tallers s’imparteixen classes d'escriptura, enquadernació, tenim una escola de joves talents d’escacs. En definitiva es continua donant formació complementària a la societat.

I en quant a l'espai aquesta és sens dubte la transformació més visible. Des d’un petit pis al carrer Sant Magí, vam passar a un local del Carrer del Vidre, que va ser cremat pels carlins al 1873 i fins arribar a l’actual Ateneu del carrer sant Pau construït el 1878. En aquest edifici hi ha molta feina feta per els socis i les juntes que s’han anat succeint en els temps.

I el teatre?

El teatre, que data de 1900, necessitava una gran rehabilitació i per fer-hi front es va cedir el 1986 durant 75 anys el teatre a l’Ajuntament per ús municipal. Aquesta cessió va permetre modernitzar les instal·lacions i això va permetre tenir el teatre actual, que funciona tot l’any a ple rendiment.

Quina va ser l’època de més esplendor per l’Ateneu?

Els anys 20 són anys d’esplendor per l’Ateneu, es compren uns terrenys per fer el camp d’esports, amb un camp de futbol i un velòdrom però que posteriorment en un moment de penúria, cap a l'any 1987, es van haver de vendre al municipi.

Els anys de la Guerra i la postguerra, entre el 1939 i fins el 1977, van ser moments difícils perquè l’Ateneu pateix abandonament, saqueig i expoli però gràcies a alguns socis conservem documents i material.

Amb la recuperació de l'entitat el 1977 comencen una sèrie de millores i obres constants que permeten que avui l’Ateneu disposi d’ un bar-restaurant, una sala de socis, sales per les entitats i activitats, una biblioteca, una sala polivalent que serà el futur auditori, una pista exterior, una sala d’exposicions i molt aviat una taberna catalana situada a l'antic gimnàs.

Les darreres obres del 2012 han permès fer arribar el WIFI a tot l’Ateneu i obrir l'espai ATENEU LAB dedicat a la formació, el debat i la cooperació entre usuaris de les noves tecnologies. Acostant així l’Ateneu al segle XXI.

I aquest llarg camí es veu reconegut a nivell institucional...

El 1989 l’entitat obté el 1er premi de la Generalitat al millor projecte de Renovació Associativa Cultural, també té la Medalla de la Ciutat d’Igualada i el 2008 va rebre la Creu Sant Jordi.

Quines activitats teniu previstes per celebrar el 150è aniversari?

Volem que sigui un any de celebració, de reflexió sobre el passat i un punt d'inflexió pel futur, i amb molta participació dels socis i de la ciutat, és per això, juntament amb les 23 entitats que avui acull l’Ateneu que hem preparat actes durant un any, des del 25 d’agost quan es va donar el tret de sortida amb l’enlairament de 1.000 globus que representen els socis que té actualment l’entitat, fine el 25 d’agost de 2014.

Podria destacar la Gala 150, l'acte institucional; un debat del món associatiu; l'exposició per primera vegada del fons d'art i del llibre de firmes de l’Ateneu; i la presentació del projecte social "L’Ateneu al món" que volem iniciar aquest any.

Hi haurà moltes altres activitats organitzades per les diferents entitats que ens integren i que podeu consultar al web de l’Ateneu.

Quina creus que és la funció de l’entitat a nivell local actualment ?

En l'actual moment de crisi, des de la Junta de l’Ateneu creiem que avui, més que mai, la funció de l’entitat és estar al costat de la societat civil. Tenim l’oportunitat, per no dir l'obligació, de fer més fort i més consistent l’esperit ateneístic.

Volem ser el rusc, la casa, l’espai on les nostres “abelles", els socis, els ciutadans, la societat, pugui desenvolupar i cobrir les seves necessitats i inquietuds culturals, de formació, de lleure i que les seves il·lusions i els seus projectes, el seu esperit crític, trobin en l’Ateneu Igualadí aquest espai de llibertat per fer-ho possible .

Hi ha molt poques entitats igualadines que pugin celebrar els 150 anys, això vol dir que malgrat els canvis l’Ateneu ha sabut adaptar-se i tenir força, il·lusió i ganes de celebrar-ne molts més .