La Lleialtat Santsenca és un dels espais amb més història de la ciutat de Barcelona. Des de la seva obertura fa més de cent anys, l'edifici ha esdevingut tot un símbol per al moviment veïnal del barri de Sants que, tot i les múltiples etapes, governs i dificultats que s'ha trobat al llarg del camí, sempre ha aconseguit tornar a fer-se seva la Lleialtat.

Ara fa cinc anys, l'any 2018, es va reobrir l'edifici com a equipament de gestió comunitària, dedicat a la cultura, el veïnatge i la cooperació, a la seu de la històrica Cooperativa Obrera La Lleialtat Santsenca, després d'un llarg procés de lluites i reivindicacions col·lectives.

Gestionada per la Coordinadora d'Entitats per la Lleialtat Santsenca (CELS), en l'actualitat, la nova Lleialtat és un espai accessible, proper i intergeneracional que aplega més d'una seixantena d'entitats de tots els àmbits.

Per commemorar els cinc anys de la nova etapa de la Lleialtat, hem parlat amb cinc dels col·lectius que hi formen part.

La Troca

La Troca és una escola comunitària per a persones adultes, que ofereix formació en català a persones migrades per afavorir el seu procés d'integració, a més de comptar amb un espai de canguratge per la canalla. La Latifa i el Sergio, membres de l'entitat, expliquen que, "gràcies a la Lleialtat Santsenca", han trobat un lloc "on la Troca pot fer classes i activitats, tant per a la gent d'aquí com per la gent migrada que necessita formar-se i trobar un lloc on pot aprendre les llengües i també on poder fer activitats d'esbarjo".

Les trajectòries de la nova Lleialtat i de La Troca són pràcticament "paral·leles", ja que, segons expliquen la Latifa i el Sergio, "quan es van tornar a obrir les portes de la Lleialtat, nosaltres vam iniciar un procés participatiu per convidar a altres entitats del barri a repensar el nostre projecte de manera comunitària".

És precisament aquest esperit comunitari el que, per les membres de La Troca, fa tan especial la Lleitaltat. "Es tracta d'un espai", explica el Sergio, "que al final és un punt de trobada per a persones que, d'una altra manera, difícilment coincidirien en un mateix lloc". "A més", continuen les membres de l'escola d'adults, "és un molt bon exemple de gestió comunitària, ja que últimament a la ciutat s'està apostant per molts equipaments que es gestionen així, i a la Lleialtat tenim la prova que funciona".

Stop Mare Mortum

La plataforma ciutadana Stop Mare Mortum, que lluita per un canvi en les polítiques migratòries i d'asil que respectin els drets humans, també té la seva seu a la Lleialtat Santsenca des de la recuperació de l'entitat, l'any 2018. A més, el col·lectiu té l'enorme privilegi de comptar a les seves files amb unes de les activistes més històriques del barri de Sants, la Rosa Vidiella, que també està implicada en els Castellers de Sants.

"Amb Stop Mare Mortum vam començar un any abans que la Lleialtat i, abans, ens reuníem a Can Batlló, a la biblioteca o al Centre Social", explica Vidiella, "però en quant es va posar en marxa l'equipament, immediatament vam decidir demanar una sala", continua l'activista.

"Què és el que jo trobo diferent entre la Lleialtat i altres espais aconseguits?", es pregunta la Rosa, "doncs que, per a mi, la Lleialtat és casa meva, la sento molt pròpia. I no ha estat quelcom sobtat, sinó que ha anat pas a pas. Ens van fer una molt bona acollida com a grup al principi i, en aquest espai, hem pogut fer exposicions, actes, presentacions, etc. I, més enllà d'això, el que més valoro és el factor humà, aquests espais comuns, com ara la planta baixa, on et pots trobar a tothom, a gent de totes les edats, de totes les procedències, de moltíssims col·lectius i entitats. Això, a mi, em meravella".

Coral Va de Veus

La Coral Va de Veus fa tres anys que assaja a la Lleialtat Santsenca. "Abans teníem un altre nom, érem la Coral de l'Escola La Vinya", explica el Jordi Camprubí, membre de Va de Veus i de la Comissió d'Acció Comunitària de l'entitat, "i estàvem acollits a l'escola, però amb la pandèmia la situació es va fer insostenible", continua el Jordi. "Després d'una mala experiència en un equipament municipal, vam trucar a les portes de la Lleialtat i tot van ser facilitats, ens vam sentir súper ben acollits i ara estem gaudint d'unes condicions per assajar i per fer concerts que no havíem tingut mai".

Quan se li pregunta al Jordi per un moment concret, només un, que destacaria dels seus anys a la Lleialtat, afirma que "més que un moment, crec que destacaria el clima que hi ha en aquesta casa, perquè no només som usuaris de l'espai, sinó que, des del principi, te'n sents partícip de com funciona, de les decisions que es prenen, i suposo que això també contribueix al fet que ens ho sentim molt més nostre i que, per tant, tot plegat ho acabes cuidant tot molt més, estàs més a gust perquè estàs a casa teva".

Camprubí, a més, destaca la importància d'una entitat història com la Lleialtat, no només pel barri, "sinó també per la ciutat i pel país, si tu vols, perquè forma part d'una determinada cultura comunitària, de fer les coses entre tots. Per tant, jo penso que si volem que el món funcioni una miqueta millor, no podem ser clients del món. Aquest és un espai on no som clients, sinó que hi formem part, i doncs hem de fer que funcioni".

Diables de Sants

L'Edurne Gallastegui, actual presidenta de la Coordinadora d'Entitats de la Lleialtat i membre dels Diables de Sants, es va vincular a l'entitat en la segona onada de protestes veïnals i va formar part del procés de lluita per la gestió comunitària de l'edifici. "Creiem molt en el projecte", explica Gallastegui, "tot i que al principi érem només quatre o cinc entitats amb molt poca gent i se'ns va fer una mica gran, perquè de sobte ens vam trobar amb què havíem de muntar tot un projecte de gestió comunitària".

"Recordo el moment de l'obertura amb molta estima, però també amb molt de cansament", continua l'Edurne, que també explica que "el moment de l'obertura de les portes va ser el moment de veure que el projecte s'havia fet realitat, que s'havia aconseguit pel barri i, en aquell moment, tampoc sabíem si funcionaria, si la gent li agradaria, si es vincularia... Sabíem que teníem algú molt gros entre mans i ens va fer sentir molt orgulloses".

"Ara mateix, tot l'engranatge segueix en un procés continu de transformació", explica la membre dels Diables de Sants, "i així és com veig la Lleialtat també de cara al futur, en un procés de constant canvi, després d'haver esdevingut un referent de gestió comunitària".

Porta el Portàtil

L'Albert Ramírez es va apropar a la Lleialtat l'any 2020 perquè volia fer voluntariat i es va integrar en el projecte 'Porta el Portàtil', una iniciativa de recollida i recuperació d'ordinadors portàtils en desús que vol facilitar l'accés a la tecnologia de les veïnes que ho necessiten, i pal·liar l'escletxa digital. A dia d'avui, s'han recollit més d'un centenar de portàtils i se n'han entregat una cinquantena a través d'entitats de l'àmbit social.

"A mi, a nivell d'equipament, una cosa que m'ha impressionat molt han sigut les reunions de totes les entitats, perquè hi participen persones de tots els col·lectius que volen aportar una mica i dir la seva sobre quina visió tenen de la Lleialtat i sobre com s'organitza", explica l'Albert, "i, evidentment, veig gent de tots els àmbits, de moltes franges d'edat i ens reunim i debatem sobre com volem que les entitats s'organitzin, formin part de la Lleialtat, etc."

L'Albert, a més, destaca també la importància d'una institució com la Lleialtat pel barri. "Com a equipament, em sembla una passada", afirma el membre de 'Porta el Portàtil', "i, a més, de la Lleialtat en surten moltíssimes iniciatives molt xules, i per mi és fonamental pel barri i m'agradaria que creixés més, i que més gent del barri la coneixés".