Gràcies als diferents sistemes de recopilació de dades i d’indicadors amb els quals compta l’Observatori Català de la Joventut i la Generalitat de Catalunya, es poden dur a terme els informes anuals sobre l’estat del jovent català, per analitzar en vuit àmbits (Població, Educació, Treball, Habitatge i Emancipació, Cultura, Salut, Participació i Inclusió) quina és la situació actual d’aquest sector de la població. La franja d’edat que comprenen és de quinze a vint-i-nou anys.

Un dels objectius principals de l’‘Estat de la joventut 2021’ ha estat plasmar els efectes que la pandèmia ha tingut sobre les condicions de vida de la joventut. Segons detallen textualment a l’informe, “la pandèmia de la COVID-19 suposa una crisi en diferents aspectes de la vida de les persones joves”. No ha tingut una afectació majoritàriament lligada a la salut física, sinó que els resultats preocupants són en salut mental i els riscos socials.

La precarietat laboral i l’elevat cost de l’habitatge són dos factors principals que impedeixen a la majoria de persones joves fer la transició cap a la vida adulta, ja que emancipar-se, gaudir d’una autonomia econòmica o tenir infants, són fets no normalitzats entre aquesta franja de la població, a causa de la precarietat laboral i salarial. Segons l’‘Estat de la joventut 2021’, la pandèmia ha agreujat i potenciat aquestes vulnerabilitats.

La importància de la salut mental

Amb l’arribada de la pandèmia, els casos de depressió entre les persones joves han augmentat. S’estima que les restriccions derivades de la situació d’emergència sanitària, el confinament com la més estricta, han obstaculitzat les relacions afectives i d’amistat. Per altra banda, la joventut pateix una incertesa creixent sobre el futur, incrementada en un moment clau de presa de decisions i d’embarcar-se en projectes formatius, laborals i vitals.

Segons dades de l’informe, el 2020, un 6,1% de la població jove patia depressió major, mentre que el 2019, el percentatge afectat només era del 3,4%. Per tant, es pot concloure que la pandèmia i l’impacte negatiu que va aportar ha causat un augment del malestar emocional i dels símptomes de depressió, ansietat i estrès.

Continuen les dificultats per emancipar-se

L’edat en la qual les joves poden fer el pas de marxar de casa i independitzar-se, cada cop és més elevada. A més, les formes de vida tradicionals fora de la llar d’origen també han patit canvis. “La manera més freqüent com es dona l’emancipació és en parella: 36,5% de les joves de 25 a 29 anys conviuen acompanyades”, s’expressa a l’informe.

Aquestes dades són un fet evident que és necessari més d’un salari per poder fer front a les despeses de l’habitatge i els subministraments, tenint en compte la situació de precarietat laboral i salarial en la qual es troba un gruix important de les joves de Catalunya. Per tant, estar ocupat laboralment no garanteix nous indicadors cap a la transició de l’emancipació domiciliària i econòmica.

Des de l’esclat de la crisi del 2008, el nombre de persones joves emancipades no ha parat de decréixer, fet que la pandèmia encara ha agreujat més. S’ha passat d’un 32,6%, l’any 2007, a un tímid 17% l’any 2021, de jovent emancipat. “Tant l’any 2020 com el 2021 la reducció de la taxa d’emancipació domiciliària baixa de manera intensa”, s’apunta a l’informe.

L’atur entre el jovent, una situació complicada

Un altre àmbit vital de la situació actual de les joves que ha patit les conseqüències negatives dels darrers dos anys és el laboral. La taxa juvenil d’atur va passar d’un 19,8% l’any 2019, al 24,6% l’any 2020, segons dades de l’informe. Gràcies a l’arribada de la vacuna, el 2021 va disminuir el percentatge d’atur. Encara que no ha estat possible revertir el creixement de la desocupació, s’ha viscut un descens notable: la dada actual és d’un 22,3%.

L’ocupació juvenil també ha experimentat un lleu increment, del 43,6% el 2020, a l’actual 46,5%. Tanmateix, la qualitat laboral juvenil es manté baixa i la precarietat és un factor comú en les trajectòries laborals d’un gran nombre de persones. El 49% de joves tenen contractes temporals, i la taxa d’ocupació a temps parcial queda una mica per sota del 30%, al 27,2%. Unes dades que defineixen que la taxa de risc de pobresa juvenil es mantingui per sobre del 20%, segons s’expressa a ‘Estat de la joventut 2021’.

Els següents passos a fer

Des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) presenten algunes solucions a implementar per poder revertir una situació actual no gaire esperançadora. Per una banda, defensen les mesures de prevenció i acompanyament de salut mental, i la necessitat d’invertir més en els centres de salut mental, per garantir una atenció de qualitat.

Aposten per la implementació de la Renda Bàsica Universal per lluitar contra la precarietat laboral i aconseguir unes condicions de vida dignes, a més de fomentar la participació i l’associacionisme.

Des de l’associacionisme juvenil català i el moviment per l’habitatge, demanen l’ampliació de l'habitatge públic, i que un 30% d’aquestes es dediquin al lloguer social específicament per a joves, una mesura que el Parlament de Catalunya ja va aprovar al mes de maig. A més, s’exigeix una nova regulació dels preus del lloguer, i la promoció de models de tinença d’habitatge alternatius a la compra o el lloguer.