Una televisió comunitària és un mitjà de comunicació de proximitat que acostuma a ser gestionat per la mateixa comunitat. És també aquesta la que programa, elabora els continguts, emet i desenvolupa altres tasques.

Normalment es tracta d'inciciatives que surten de col·lectius sense ànim de lucre. Però també hi ha experiències a partir de governs municipals, universitats, empreses, etc., però en aquests casos parlem més de «televisions locals».

Per fer-nos una idea, segons el Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya del primer quadrimeste de 2015, fet pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya, al Principat hi ha 53 televisions locals. El 54% es troba a la demarcació de Barcelona i el 80% són iniciatives privades.

Podem dir que hi ha una gran diversitat de models i d'experiències. Com en el cas de la ràdio, les televisions comunitàries són molt accessibles a la ciutadania i omplen un buit que no és cobert per les televisions d'abast més ampli, informant i tactant temes que afecten directament la comunitat i donant cabuda a la participació.

A Catalunya la primera experiència de televisió comunitària va ser la de RTV Cardedeu, que va començar a emetre de manera experimental el 1980. Tot seguit van començar a proliferar nombroses televisions que van crear un teixit audiovisual molt divers, plural i descentralitzat.

Una de les inciatives que s'autodefineix com a televisió comunitària és Sants TV. Es tracta d'un mitjà d'informació dels moviments socials d'aquest districte de Barcelona que funciona des de 2006 i que, com expliquen al seu web, "es nodreix tant del contingut enviat pels usuaris, com per notícies enviades pels membres del col·lectiu". També pots donar un cop d'ull al seu canal de Youtube.

Les dificultats a nivell d'infrastructura (el cost en l'adqusició i el manteniment d'un emissor) i legal per l'adjudicació de freqüències ("La Tele" va ser clausurada el novembre de 2013) han estat superades gràcies a Internet i la banda ampla. D'aquesta manera han sorgit moltes iniciatives que han donat lloc a un model molt més comunitari i proper que el de televisió local.

L'audiovisual és també una eina educativa i dinamitzadora per treballar amb diversos col·lectius des de la comunitat i cap a la comunitat qüestions com l'apoderament, el sentiment de pertinença, la cohesió social o el respecte a la diversitat cultural.

En aquest sentit, El Parlante és una iniciativa social que treballa estratègies de comunicació i educació encaminades a aconseguir el canvi social, promovent també la participació i la interculturalitat. Desenvolupa projectes audiovisuals de sensibilització i de co-creació que dirigeix a entitats, escoles i diverses organitzacions i serveis.

Un dels projectes que forma part d'El Parlante és Ravalead@s TV, al barri del Raval de Barcelona. El dinamitza l'Albert Francolí, de la Fundació Servei Solidari. La defineix com "un projecte de televisió comunitària, juvenil i participativa dissenyat per visibilitzar les diferents maneres particulars d'entendre la vida que construeixen els i les joves que viuen en un dels barris més efervescents de la ciutat de Barcelona,​​ tenint en compte que molts dels seus habitants provenen d'altres parts de l'Estat espanyol i del món".

Segons l'Abert, "una televisió comunitària és aquella que dóna veu als veïns i veïnes d'un barri, en el nostre cas, els i les joves. Una veu que és autèntica, amb la que es senten identificats i que va més enllà dels estereotips presents als mitjans de comunicació".