L'edat, factor clau a l’hora de cooperar

Científics de les universitats de Barcelona (UB), Saragossa i Carlos III de Madrid publicaven a finals de juliol a la revista Nature Communications un estudi sobre quin rol juga l'edat de les persones en la seva voluntat de cooperar amb altres persones. L'estudi conclou que les persones majors de 65 anys són les que més cooperen i que dels deu als setze anys, es té un comportament més voluble (inconstant, variable) a l'hora de cooperar.

Yamir Moreno explica que en general, a l'hora de col·laborar, "la gent té en compte el que han fet els altres", el que es coneix com a "cooperador condicional". No obstant això, "els adults també consideren les seves pròpies accions passades, és a dir que la seva manera d'actuar és més predictile". El comportament dels joves, en canvi, no segueix aquest patró. Segons l'estudi, afirma Mario Gutiérrez Roig, "els nens i nenes són més volàtils en les seves decisions, no segueixen una estratègia fixa i són essencialment cooperadors condicionals, ja que es fixen molt més en el seu entorn".

La posterior corroboració dels resultats al Col·legi Jesuïtes de Casp de Barcelona va reforçar la idea que els infants són més cooperatius però amb una actitud més canviant. Això, situat al costat del fet que els més grans de 65 anys són els més cooperatius fan pensar, reflexiona Garcia Lázaro,  que hi ha un component evolutiu i cultural al llarg del cicle de la vida i que ser més proclius a cooperar és una qualitat que es pot aprendre”.

L'experiment

L'experiment es va fer amb 168 persones d'entre deu i vuitanta anys triades aleatòriament durant el Festival de Jocs de Taula DAU de Barcelona el desembre de 2012. L'equip investigador va valdre's d'un laboratori portàtil amb què van fer l'experiment a una mostra estadísticament rellevant. Els resultats van quedar posteriorment corroborats amb cinquanta-tres alumnes de dotze i tretze anys del Col·legi Jesuïtes de Casp de Barcelona.

Les persones participants es dividien en quatre grups segons franges d'edat. Durant vint-i-cin tandes consecutives havien de triar entre cooperar o no fer-ho amb els seus companys de grup. El major benefici s'obtenia en cas que tothom cooperés. Si una persona col·laborava i l'altra no, la que no ho havia fet tenia un major benefici. Si ningú cooperava, ningú guanyava res. Els punts obtinguts es transformaven al final de cada ronda en diners, que se'ls pagaven al moment.