D’on va sorgir el projecte? I l’equip?

Ll: Va sorgir de la iniciativa de voler ajudar al poble neopalès a afrontar les dificultats causades després del terratrèmol de la primavera passada per diferents motius.

Sange Sherpa, guia de muntanya, és un bon amic que vaig conèixer en una expedició organitzada a l’Himàlaia. És natal de Chhanga i actualment ciutadà català. Ell va ser el que ens va comunicar la situació en que es trobava Chhanga i les necessitats que tenia.

L’altre motiu és perquè es troba en una zona de l’Himàlaia força abandonada pel govern estatal i la ciutadania en general, no ho freqüenten expedicions ni trekkings i està fora de la majoria de vies turístiques a visitar. Això fa que Chhanga, així com molts pobles instal·lats a la vall de Solokumbu, restin sense cap mena d’ajuda i amb un nivell de vida precari basat en la subsistència i l’agricultura.

Amb en Martí, un bon amic i company d’aventures a la muntanya, vàrem començar a tramar tot el projecte solidari que tenia com a objectiu rehabilitar l’escola del poble de Chhanga i instal·lar-hi una font cèntrica al poble amb conductes als diferents habitatges. GAES va premiar el projecte i gràcies a això i una ajuda econòmica i humana que ens proporciona Ferran Latorre des de la seva Fundació, podem anar fent camí cap al nostre somni d’anar a l’Himàlaia i dur el nostre ( i de tots) granet de sorra al poble nepalès.

Com vau tenir la idea de presentar-vos al concurs de beques?

M: Uns mesos després del terratrèmol al Nepal, juntament amb la Lluna Martí, amb el qual tenim un gran afecte i vinculació amb el territori i els seus habitants, vam tenir la iniciativa de dur a terme un projecte solidari i sense ànim de lucre al Nepal, per ajudar a zones que encara avui dia tenen moltes necessitats bàsiques a cobrir.

Vàrem contactar amb en Sange Sherpa i la Mercè Navarro per a conèixer en primera persona l'estat del Nepal i saber quines eren les necessitats més urgents i importants per a la població.

Quan vam tenir clar el projecte va ser hora de buscar finançament i fer ressò de la nostra iniciativa, i és quan en Martí va veure la possibilitat de presentar-ho a les Beques que Gaes dona cada any "Persigue tus sueños" i el nostre projecte va aconseguir una beca.

Quina és la situació actualment a Chhanga?

Ll: Chhanga viu de l’agricultura, tenen plantacions de patates i cereals que els permeten alimentar-se i vendre-les per poder aconseguir altres aliments. Actualment no hi ha ni llum ni aigua. Sols alguns habitatges tenen una petita bombeta que s’encén a la nit ( a partir d’un generador que transforma l’energia hidràulica del riu amb electricitat) per espantar els animals salvatges que hi viuen a prop, com els tigres. Chhanga, al estar situat a a 2.000m de altitud en la regió de Solukhumbu, hi predomina el clima Tropical.

Els habitants del poble han d’anar a buscar l’aigua al riu amb cubells perquè no tenen una canalització que els faciliti l’aigua per cuinar, beure o com a regadiu.

A causa del terratrèmol han quedat afectats alguns habitatges, però sobretot, el que ha quedat més afectat és l’escola. Chhanga té un edifici escolar dedicat als nens menors de 8 anys que encara no poden caminar sols fins arribar a l’escola cèntrica de la Vall. El govern destina un professor en el poble perquè eduqui als infants. Amb l’accident geogràfic va caure l’escola i tot hi que fa poc varen reconstruir-la amb l’objectiu de tenir un mínim habitatge on els nens es poguessin aixoplugar i dur a terme les seves classes, l’escola no té fusta per protegir del fred, aigua, llum i l’immobiliari bàsic per aprendre (llibres, llibretes, taules, cadires, pissarra,…).

Aquest mes passat una expedició d’americans amb un objectiu solidari varen anar a Chhanga a reconstruir tots els ponts tibetans que eren tant necessaris per la gent per comunicar-se amb els pobles veïns. Sense els ponts, no es podien desplaçar i això perjudicava la seva economia i relació.

Com organitzareu projecte?

Ll: El projecte té tres fases: una fase de treball que es duu a terme abans d’anar al Nepal, una altre durant la qual es construirà l’escola i les canalitzacions de l’aigua, i una altre que es realitzarà a la tornada.

Volem que aquest projecte sigui un èxit i que no tant sols sigui fer servei a la comunitat sherpa, sinó que esdevingui un exemple de conscienciació i reflexió. Des de que ens varen comunicar que ens donaven el premi i teníem un mínim finançament per posar fil a l’agulla, ens vàrem moure per donar-li forma i organitzar-nos: En Ferran Latorre es va adherir a la iniciativa i gràcies a ell, tenim més ajudes i forces per encara fer més gran i contundent el projecte. Presentarem el repte a dues escoles que volen col·laborar econòmicament i seguidament ens mourem per aconseguir tants recursos econòmics com puguem (a partir de xerrades, venta de samarretes, ...). La segona fase de realització-acció començarà quan en Sange viatgi a l’Himàlaia per recollir tot el material, mobiliari i recursos humans possibles per dur a terme la construcció de l’escola i la font. Ell hi serà dos mesos abans per organitzar-ho i així ja tenir preparat el material. Serà durant el Setembre que la resta de l’equip hi anirem i durant tot el mes s’acabaran les tasques de millora a Chhanga.

Què creus que significarà per aquests infants l'escola, a més de tornar a classe?

Ll: Crec que l’escola és un espai per les relacions amb la gent del poble. Va més enllà de l’educació dels nens. L’escola esdevé un instrument de relació, comunicació i creixement de la població d’un lloc. Un poble sense escola és un poble mort. Un poble amb escola, és un poble viu, que creix, ric amb relacions, transformació i evolució. Proporcionar a Chhanga una escola, significa donar-li ales, donar motius a la gent que hi viu per quedar-s’hi i acollir a nova gent que busca un lloc millor per viure. Molts pobles nepalesos arrelats a l’Himàlaia queden ràpidament dessolats i sense habitants per aquests motius. Quan manquen les necessitats bàsiques com l’aigua, la llum, el menjar o una escola, la gent busca un indret millor per viure. Retornar l’escola a Chhanga equival a lluitar contra aquesta immigració forçada cap a la gran ciutat i donar raons als natals de la Vall de Solokumbu, amb identitat, llengua i cultura, a continuar vivint a la seva terra.

Quins valors es treballen en un projecte de cooperació al desenvolupament? Són semblants als que es treballen en l’escoltisme i el guiatge?

Ll: Penso que l’escoltisme no és un mètode, és una forma de viure i de veure la vida basada amb el creixement personal, en l’aventura, en l’afrontament constant als reptes de la vida i les dificultats, a aprendre a partir dels altres i amb els altres, a la riquesa de relacions amb les persones, a descobrir nous indrets i espais on viure, a fer servei sense esperar res a canvi, sols per donar sentit a la pròpia existència, a veure la vida com una aventura que pots conduir tu mateix. Els valors humans que es construeixen quan vas al cau són molt presents en aquest projecte.

Creus que l’escoltisme i el guiatge hauria de fomentar més la descoberta i la cooperació al desenvolupament juvenil?

P: A l'escoltisme i el guiatge cal treballar la 'fraternitat universal' i ser conscient que el que puguis fer a l'altre punt de món, també és una millora del teu entorn més proper. Dur a terme una acció així et fa créixer com a persona i enriqueix molt els que t'envolten. Per tant, caldria potenciar més aquest aspecte i treballar-lo de forma conscient des dels caus.

És molt important que des del cau es puguin fer accions d'aquest tipus perquè també et converteixes en un mirall pels petits, que et veuen com a un model a seguir. A engrescar-se per causes justes i necessàries i ensenyar que res és impossible. El fet de descobrir és una de les emocions més boniques de qualsevol jove, t'ensenya a ser observador, a ser empàtic i emocionalment i espiritualment, t'enriqueix molt. Des de l'escoltisme i el guiatge és molt important que treballem pel foment de la cooperació i el desenvolupament a qualsevol lloc com a manera de 'deixar el món una mica millor de com l'hem trobat'.

Per a més informació visiteu el web del projecte: http://projectechhanga.wix.com.