La Gozadera era un local de trobada emblemàtic per a dones lesbianes a ciutat de Mèxic. Un espai que era un híbrid entre centre cultural, galeria d'art, centre de tallers i els caps de setmana, espai d'esdeveniments. Un dels pocs espais per a dones lesbianes que havia anat obrint portes a Mèxic i havia esdevingut un espai de resistència a la LGTBIfòbia. Però no ha resistit la crisi generada per la pandèmia.

A Colòmbia hi havia diferents bars i centres culturals on les persones LGTBI se socialitzaven. Teres, possiblement el més antic i important, El bar de Tere, Ruta 69, Ocho 38, Kanahan i La tiendita, a Medellín, eren alguns dels locals oberts especialment per a dones lesbianes. Alguns d’aquests locals han tancat i inclús han abandonat el local definitivament.

A Itàlia, on la pandèmia ha atacat amb duresa i s’ha patit diversos confinaments, el sector de l'hoteleria va impulsar la campanya #ioapro el mes de gener passat i la invisibilitat dels locals LGTBI era total.

Als Estats Units, l’Stonewall Inn, el mític bar, origen de les revoltes LGTBI que va donar peu a la commemoració del 28 de juny, va demanar ajuda fa uns mesos per tal de no tancar. Ho feia en el marc dels 50 anys de la primera marxa de l’orgull LGTBI a Nova York.

Són quatre exemples que ens ressonen força perquè són semblants al que podem trobar a Catalunya, malgrat les diferències socials existents.

Parlem amb diferents activistes LGTBI sobre el tema. A Mèxic, amb el tancament de la Gozadera i altres locals, Gloria Careaga destaca que “aquests tancaments són una de les principals preocupacions. Durant la pandèmia no van rebre cap suport. L'espai trans va rebre suport però, en qualitat de préstec i la majoria de negocis lligats al col·lectiu estan en una profunda crisi”.

Així ho afirmen algunes de les dones que eren assídues de La Gozadera. “Era un espai de resistència, un espai d'acompanyament, un espai de seguretat per a la comunitat”, afirma Pacha, mentre Rosana destaca que “era un espai alternatiu i per donar suport als projectes anticapitalistes, un lloc en on podíem manifestar-nos com ens doni la gana, sempre que respectem les altres”. Maria, una altra de les usuàries, explica que “és un mecanisme per a defensar-nos de tot al que estem exposades actualment”.

Des de Medellín, Ismaria Zapata afirma que “aquests locals eren lloc de trobada de persones LGTBI de tota mena. En concret els locals de lesbianes eren força interclassistes. El tancament dels locals per pandèmia va provocar el tancament de negocis que just acabaven d’obrir i va enfonsar en deutes les propietàries i propietaris, a banda que hem perdut llocs on ser i trobar-nos col·lectivament”.

La pèrdua d’espais de socialització per a les persones LGTBI ha comportat una tornada a l’armari i, en molts casos, el col·lectiu ha quedat exposat a la violència LGTBIfoba, especialment pel que fa a les persones trans. Zapata destaca que actualment “només les classes altes han pogut seguir amb certa socialització en les seves finques provades atès que també hi havia parcs públics específics on trobar-nos i ara no és possible”.

En aquest context la resposta ha estat diversa, la virtualitat ha estat una manera d’estar en contacte, tal com apunta Ismaria Zapata, “ens ha permès poder seguir en contacte i socialitzar-nos més enllà dels bars. La pandèmia ens ha permès altres possibilitats perquè ho hem fet en viu en diverses xarxes i hem pogut seguir parlant encara que no sigui de forma presencial, hem seguit en comunitat”.

Als Estats Units s’ha llençat una campanya per evitar el tancament de bars icònics de lesbianes arreu del país sota el nom de The Lesbian Project. La campanya se centra en els bars de lesbianes donat que als EUA s'estima que hi ha només quinze a tot el país i si ja eren pocs ara, amb la pandèmia, perilla la seva existència.

L'oci LGTBI era una realitat emergent arreu, un reclam turístic que està sent escombrat per la COVID. A les dificultats socials de la visibilitat LGTBI i econòmiques en la pervivència dels negocis, s'ha afegit la pandèmia que ha acabat amb la possibilitat de trobades però, també amb els espais que les permetien.