Per poder situar-te una mica a tu i a la vostra cooperativa, què feu a ETCS?

Amb companys de feina i lluites vam fundar al 2004 la cooperativa Estratègies de Tranformació Comunitària Sostenible (ETCS), des de la qual treballem per contribuir a la democràcia organitzativa de col·lectius, entitats i comunitats, i per transformar les realitats socials, educatives, de salut, de l’espai públic, del treball conjunt… La nostra organització és una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre formada per cinc sòcies treballadores i 5 sòcies col·laboradores, amb experiència i inquietuds en diferents camps de la formació, la investigació i la intervenció social i ambiental.

Ens mou el compromís compartit per la transformació social, el bé comú de la societat, l’economia solidària i el mercat social. Som una cooperativa que promou l’autonomia, la coresponsabilitat i la solidaritat de les persones i organitzacions. I ho fem aplicant eines i mecanismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu, amb l’objectiu d’assolir resultats útils.

Quines acostumen a ser les causes de l'estrès que de vegades es viu a les entitats?

L'estrès és un procés natural del cos humà que genera una resposta automàtica davant de condicions externes que resulten amenaçadores o
que en un moment donat ens desafien, i que requereixen per part nostra que hi posem en joc recursos físics, mentals i conductuals per fer-hi
front. Aquestes condicions externes de vegades ens perturben l'equilibri emocional.

I quan això es produeix a la feina, a les organitzacions socials o empresarials..?

L'estrès als projectes socials i a les empreses, on estem en contacte amb altres persones, pot ser causat per diversos esdeveniments que no
afecten de la mateixa manera les persones que en formen part. Jo parlaré en concret de l'estrès a les relacions quan treballem plegades en projectes socials i col·lectius.

En el moment en què treballem amb persones (sigui un projecte empresarial, social o d'una entitat) hem de treballar juntes, interrelacionar-nos, comunicar-nos, i en aquestes relacions es poden produir tensions, malentesos, coses no dites però manifestes, conflictes, etc., que ens ocasionen estrès. Cadascuna tenim la nostra visió del món i hem d'aprendre a compartir amb altres aquestes diferències.

Això ens portaria a parlar de la comunicació i de les relacions entre les persones, oi?

Sí. Aquestes no sempre es produeixen en les millors condicions. Sento que sovint no cuidem les relacions perquè estem més orientades a la producció, a l'objectiu de l'entitat, i descuidem el clima de treball. Tot i que formem part d'entitats socials, estem en un món capitalista, com illes en un oceà molt gran, i aquest context ens condicion i afecta a les nostres relacions.

Ara es parla de les 'cures' a les organitacions, amb la idea de posar atenció a com ens estem relacionant, si establim o no entre nosaltres relacions saludables, si ens respectem, si ens comuniquem de forma autèntica, si li dediquemn espai i temps a expressar com ens estem sentint en la nostra organirtzació. Algunes li dediquen un esforç que es tradueix en incoorporar algunes bones pràctiques al nostre dia a dia.

Quines serien aquestes bones pràctiques?

Doncs algunes d'aquestes bones pràctiques podrien ser:

• Maneres de comunicar-nos respectuoses basades en la comunicació no violenta.
• Supervisions externes, facilitades per professionals, que ens fan de mirall en les nostres relacions i ens ajuden a prendre consciència de relacions tòxiques.
• Donar-li importancia als moments de relació informals (sortides, dinars, passejades...) on ens podem conèixer en un ambient relaxat.
• Planificar en el nostre calendari moments cuidats i protegits per parlar de com ens sentim en el projecte, si estem còmodes, què ens agrada, què no ens agrada, responsabilitzant-nos de les nostres sensasions, i no jutjant les altres.

Com es treballen les relacions als grups?

Per treballar les relacions dins un grup és clau que cadascuna de nosaltres connectem amb les nostres necessitats i que no visquem només de l’entusiasme encomanat pels altres. Hauríem de fer un procés d’autoconeixement per detectar-les i transmetre-les. Per això, hem d’aprendre a escoltar-nos, a ser capaces de dir què fem bé i què ens agrada, així com allò que no ens agrada.

Cada persona ha tingut un acompanyament emocional diferent al llarg de la vida i no tothom ha après a fer escolta activa, escolta pròpia o a comunicar-se des de l’empatia i el respecte.

Què més hi hauríem de tenir en compte?

A més de saber què necessita cadascú i d’incorporar-ho de manera col·lectiva, perquè les relacions afectives siguin autèntiques cal que ens permetin posar límits i que ens ensenyin a confrontar-nos amb respecte i a comunicar allò que ens bloqueja.

No hi ha un únic manual per aprendre a escoltar-nos i a reconèixer els nostres talents. Les relacions col·lectives depenen molt de la trajectòria i del grau de maduresa de cada persona i del grup. Sí que hi ha, però, algunes preguntes que ens podem fer de manera transparent: quins valors vull o necessito que tingui el projecte? Quines implicacions tenen les meves necessitats col·lectivament? Quines necessitats té el nostre projecte? De quins recursos, competències i habilitats disposem?...

I per acabar, una última recomanació?

Per a mi és important que els projectes incloguin i potenciïn totes les veus, habilitats, actituds, capacitats i maduresa dels membres. Això implica reconèixer els diferents talents que pot aportar cadascú i recordar que les persones canviem, i que també canvien les nostres necessitats i els nostres talents amb el pas del temps.