La Creu Roja de Catalunya ha presentat el 6è estudi de l'Observatori de la Vulnerabilitat, que mostra l'impacte de la crisi en les persones majors de 45 anys.
"Ara tinc 55 anys. Quan passin deu anys més, què passarà amb mi? Jo tinc por..." Així és com se sent Encarna Bustos, una tarragonina que ha estat discriminada del mercat laboral per la seva edat.
El seu testimoni s'ha fet visible en un vídeo de la Creu Roja que mostra l'impacte de la crisi en diferents persones majors de 45 anys. Però el vídeo és només una pinzellada dels resultats que la Creu Roja de Catalunya ha extret del 6è estudi de l'Observatori de la Vulnerabilitat, que va presentar el passat mes de febrer.
L'estudi s’ha elaborat amb els resultats d'una enquesta telefònica realitzada a 963 persones d'entre 45 i 70 anys, totes elles ateses en projectes de lluita contra la pobresa.
Principalment, constata que l'edat és un handicap per buscar feina i d'entre les conclusions que se n’extreuen destaquen les següents dades:
Atur: Més del 83% estan a l'atur i les que tenen feina ho fan en condicions molt precàries
Ingressos vs despeses: Ingressen entre 300€ i 600€ mensuals i tenen entre 500€ i 700€ de despeses familiars.
Ajudes: Les entitats socials ajuden 7 de cada 10 persones amb productes de primera necessitat.
Deutes: Més del 43% tenen algun deute pendent.
Arran d'aquest estudi la Creu Roja ha decidit impulsar programes d’ocupació per a majors de 45 anys en situació de vulnerabilitat, com és el cas del projecte #majors45, que s'està duent a terme en una desena de municipis catalans. Perquè tal i com diu Vicenta Martínez, de 58 anys i originària de Mollerussa al vídeo de la campanya: "Tinc moltes ganes de treballar. Moltes".
Es trist que en els temps que estem vivin hi hagi tantíssima gent a l'atur, i en aquests casos, els majors de 45 ho tenen cru ja que si ja és difícil trobar feina als 20, amb 45, si et fan fora d'on has treballat tota la vida, o no trobes feina, pots quedarte en un atur permanent que pot portar a la ruïna a més d'una família.
Si no concienciem a la socientat i ens ajudem mutuament, acabarem morint-nos de fam ja que l'estat sembla que no te ni ideas ni ganes de treure'ns de la crisis.