Mari Carmen Alaya: “Al Raval hi ha una tensió cultural que nosaltres acompanyem de la millor manera”

Des de 1979, la Fundació Joan Salvador Gavina treballa amb infants i joves en situació de vulnerabilitat social del barri del Raval de Barcelona. Centrada en la prevenció i l’educació, Gavina aposta per un centre obert -format de què és pionera a Catalunya- per donar una resposta global a les necessitats dels infants, però també de les famílies.

Fa poc més d’un mes l’entitat ha celebrat el seu 45è aniversari amb una sortida a la granja Pi de la Serra de Castellbisbal, una excursió que no va ser una excepció, ja que a més de les activitats del dia a dia, Gavina també organitza escapades de cap de setmana fora de Barcelona per facilitar als infants el contacte amb la natura i generar espais de convivència més enllà de la rutina.

Conversem amb Mari Carmen Alaya, directora de la Fundació Joan Salvador Gavina

Quina tasca dueu a terme des de la Fundació Gavina?

A la Fundació Gavina ens dediquem a acompanyar els infants, adolescents i joves del Raval i a les seves famílies que estan en situacions de vulnerabilitat social i econòmica. Ho fem des del 1979. Llavors vam començar d’una forma pionera, apostant pel format de centre obert, que consisteix en crear un espai on suplir les mancances que tinguin els infants. És una mirada integral de la persona que no se centra en una mancança en concret (com pot ser l’alimentació, uns pares absents o la no escolarització), sinó que intenta donar una cobertura global a les circumstàncies de l’infant i del seu entorn més immediat.

Amb quantes persones treballeu?

Ara mateix som un equip de 20 persones i n’acompanyem unes 450. D’aquestes, un 60% són infants i joves, i la resta són els adults referents. Això són dades del 2023, però creiem que quan tanquem el balanç del 2024, seran xifres una mica superiors.

Els infants no volen dir que són del Raval

Com és per a un infant o adolescent viure i créixer al Raval avui dia?

Encara hi ha molt d’estigma cap al Raval. Els infants no volen dir que són d’aquest barri. I més enllà de l’estigma, la realitat és que el Raval és un barri molt poblat, molt dens, en què hi ha una convivència de moltíssimes cultures. Hi ha una part de tensió cultural que existeix. Molts dels infants que acompanyem des de Gavina són segona generació, i això genera un xoc amb la cultura dels pares i la cultura que es viu a Barcelona. És quelcom que ens interpel·la i ens preocupa acompanyar-ho de la millor manera possible. Per això la implicació de les famílies és molt important; per buscar un punt d’equilibri i entesa entre el que les famílies aporten dels seus orígens i la transmissió que fem aquí d’un entorn cultural diferent al familiar.

Com arriben els infants a la Fundació Gavina?

Estem en coordinació amb els serveis que ja existeixen, sobretot amb serveis socials. La major part de les persones que entren als projectes de la Fundació Gavina venen derivats de serveis socials, d’escoles o de serveis de protecció.

Quines activitats feu en el vostre dia a dia?

Generem un espai de tardes amb propostes educatives, amb un espai de reforç escolar, perquè puguin mantenir el ritme a l’escola i perquè vagin desenvolupant les seves habilitats personals. També berenen tots junts i es crea un espai molt interessant en què els nens s’obren i comparteixen el que els ha passat durant el dia. És un moment en què es treballa molt la part emocional dels infants i adolescents, per poder ajudar-los a sostenir les coses que els hi passen a l’escola o a casa. A més, generem espais participatius en què ells mateixos poden proposar quins són els seus interessos i quines coses els agrada fer. Per exemple, d’aquí n’ha sortit la iniciativa d’un grup d’adolescents que van cada divendres al Gimnàs Social Sant Pau a fer boxa, o un altre grup amb què anem al cinema i generem un debat posterior entorn a la pel·lícula.

Més enllà de les activitats del dia a dia, també feu activitats els caps de setmana. Com són?

Són activitats de sortida a la natura. Tots els grups, un cop al trimestre fan una sortida de cap de setmana de dos o tres dies. A la Fundació tenim una casa a Planoles, que va ser un donatiu, i és un espai molt privilegiat perquè puguin tenir contacte amb la natura i generar un espai de convivència entre iguals, amb les educadores i els infants, i un cop a l’any també amb les famílies.

Si volem ser transformadors de veritat, les famílies han de ser còmplices d'aquesta transformació

Per què creieu que és important implicar les famílies?

Perquè si volem ser transformadors de veritat, l’entorn més immediat de l’infant ha de ser còmplice d’aquesta transformació. Nosaltres, perquè un infant participi a la Fundació Gavina, demanem primer el compromís i implicació de la família i, tal com es programen accions d’acompanyament amb els més petits, també es programen accions d’acompanyament amb els pares i les mares. Hi ha espais de tutories amb ells o activitats grupals amb famílies i infants (per exemple, sobre equitat menstrual, un tema que a vegades a casa no es fàcil tractar).

Per tant, teniu espais de treball només amb els adults?

Sí, per exemple tenim el grup d’ajuda mútua, un espai on només hi participen les famílies dels infants i que serveix perquè es trobin i perquè posin en comú experiències sobre la criança dels fills. També comptem amb espais individuals, en què el nostre equip queda amb els referents adults d’un infant per treballar i parlar d’aspectes que afecten la criança i l’educació dels seus fills. A vegades també són famílies que tenen algunes mancances econòmiques o que necessiten recolzament, per exemple, amb l’idioma, i en totes aquestes qüestions també ens impliquem des de la Fundació Gavina.

I més enllà de la infància i l'adolescència, i dels familiars, quins recursos oferiu a la gent jove?

Aquesta etapa a partir dels 18 anys és molt important i el que intentem és acompanyar la transició cap a la vida adulta. Hi ha un espai on es fomenta la participació i l’autonomia de les adolescents i joves, perquè vagin desenvolupant i desplegant aquesta capacitat de prendre les seves pròpies decisions. I tot aquest acompanyament sempre es fa amb el desig que totes les persones que acompanyem a Gavina puguin arribar a l’educació postobligatòria, que és la manera d’eixamplar l’horitzó i que puguin tenir accés a oportunitats. Per a aconseguir-ho, despleguem un acompanyament educatiu que compta també amb un programa de beques per facilitar que puguin continuar estudiant, i també fem tota una feina d’orientació per a ajudar-los a trobar què volen fer.

Quins plans de futur teniu?

A nivell social i de barri hi ha molts reptes, i sense perdre el nostre ADN que és fer una atenció integral a les persones, ens hem posat com a fita per a aquest 2025 poder treballar en identificar línies estratègiques. Volem atendre totes aquestes necessitats que ja atenem avui dia i, a més, abordar tots els reptes que tenim les entitats socials com a sector, com pot ser el creixement de despeses, els deures pendents a l’hora de millorar les condicions laborals del sector o la manca de finançament.