Mariona Soler: “El Balanç Comunitari posa en valor l'impacte del teixit comunitari d'aquest país”

Com podem saber si un projecte comunitari està funcionant bé, quin impacte té al barri o quines pràctiques podríem millorar? El Balanç Comunitari és una eina gratuïta impulsada per la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES) – a través de la sectorial de la Xarxa d’Espais Comunitaris - que ajuda a donar resposta a aquestes preguntes amb criteris clars i rigorosos.

Aquesta metodologia permet avaluar la gestió, l’impacte social i ambiental i les bones pràctiques de qualsevol projecte o espai comunitari —des d’ateneus, casals, centres socials i espais autogestionats, fins a equipaments públics gestionats per entitats cíviques i socials—, allò que coneixem com a béns comuns urbans.

Per saber com funciona, per què fer-lo i què hi guanya qui s’hi implica, hem parlat amb Mariona Soler Quintana, tècnica d’economies comunitàries de la XES i membre del secretariat de la Xarxa d’Espais Comunitaris, impulsora del Balanç Comunitari.

Què és el Balanç Comunitari?

És una eina pedagògica d'autoavaluació que es va crear des de les entitats d'espais comunitaris que fem gestió comunitària. Vam dur a terme un procés de conceptualització sobre què enteníem que era la gestió comunitària des dels valors que compartim i que defineixen la nostra manera de fer. És a dir, no en relació a què fem sinó a com ho fem. Des d'aquesta definició de valors i pràctiques, vam extreure uns indicadors que ens serveixen per autoavaluar les maneres que tenim de fer les coses.

En quins indicadors us baseu, doncs?

Els vam separar en quatre àmbits: la democràcia i participació; l'arrelament al territori; l'impacte i el retorn social; i la sostenibilitat i la cura de les persones els col·lectius i l'entorn.

En què es diferencia el Balanç Comunitari del Balanç Social, també de la XES?

El Balanç Comunitari és el balanç que t'ajuda a avaluar la qualitat comunitària i d'impacte comunitari dels processos que tens. No valora l'activitat que fas, el producte que tens o el pressupost del teu projecte sinó la metodologia diferencial que tenim els espais que gestionem des de la base i l'acció de la nostra comunitat.

Quan parlem de comunitat parlem d'un col·lectiu de persones que tenim un projecte en comú i que volem gestionar-lo des de l'acció participada. Això no vol dir que no hi hagi persones treballadores, però sí que la governança està sostinguda per aquesta participació i les treballadores, sense aquesta base comunitària, no podrien operar.

Quin perfil d'entitat és el més adient per utilitzar aquesta eina?

Qualsevol comunitat o col·lectiu de persones que tingui un recurs o un projecte en comú i que el vulgui gestionar d'una forma democràtica i participada, molt arrelada al territori i amb voluntat clara que aquest projecte impacti més enllà de la mateixa comunitat que el sosté. És a dir, que tingui un impacte social transformador.

A partir d'aquí, qualsevol entitat que vulgui gestionar-se comunitàriament amb aquests valors que comentàvem abans, pot fer el balanç i aquest li suggerirà maneres de posar atenció a les formes democràtiques, als processos que es donen dins les entitats, les vies de participació i com es cuiden, etc. Diem que és un balanç pedagògic perquè no és un examen que has de passar sinó que a mesura que vas responent les preguntes, et va proposant formes de millora.

Pots posar un exemple?

Sí, una possible pregunta seria: tens capacitat d'escolta al territori? Aleshores, apareixen diferents opcions sobre les quals pots fer un 'check' i que et conviden a pensar i a reflexionar sobre si allò ho fas o no ho fas dins del teu projecte.

A més, el balanç s'alimenta de les respostes que es van donant cada any. Tenim un grup motor que, després de cada campanya, analitza les respostes que s'han donat i quan trobem bones pràctiques les afegim a la llista de 'checks' augmentant les possibilitats de resposta.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by XES | Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (@xes_cat)

Com pot el Balanç Comunitari contribuir a enfortir el teixit associatiu del país?

Els espais comunitaris necessitàvem una eina per autoavaluar-nos perquè, d'alguna manera, enteníem que tenim un tipus d'impacte, però ho volíem comprovar. D'una banda, volem avaluar fins a quin punt les estratègies que desenvolupem funcionen o no i, de l'altra, visibilitzar-les i donar-los un valor.

En aquest sentit, el balanç pot servir internament a una entitat perquè la fa pensar a l'hora de respondre, tenir debats sobre com funciona i com vol millorar. També dona mirades sobre si allò que està fent va millorant amb el temps i ser conscient de si hi ha espais foscos a treballar. Al mateix temps, l'informe que es genera a partir de les dades li permet valorar tot allò que fa, visibilitzar-ho – perquè té dades per fer-ho – i ser conscient de la seva força de portes enfora: cap al barri, cap a les administracions...D'alguna manera, posa en valor l'impacte del teixit comunitari d'aquest país i, per nosaltres, això és molt important.

A més de l'autoavaluació que fan les entitats, quines altres opinions s'afegeixen a l'informe final?

El Balanç Comunitari permet a les entitats enviar qüestionaris a la base social perquè responguin de forma anònima com se senten pel que fa a la democràcia i participació interna. Aquests qüestionaris també es poden enviar a altres entitats amb les que treballes i col·labores. Les respostes també queden agregades en aquest informe final pel qual pots contrastar allò que penses amb el teu entorn.

Quins reptes habituals detecten les entitats un cop tenen els resultats del Balanç?

D'acord amb els informes anuals, veiem que els punts de més fortalesa són l'arrelament territorial i la democràcia i participació interna. Una de les qüestions pendents de millora és la diversitat, com les nostres comunitats tenen una base social diversa i si aquesta diversitat respon a la diversitat existent al territori on estan situades. En aquest sentit, ho són, però podrien ser-ho més. En termes de sostenibilitat, també hi ha millores en la part ambiental, però pel que fa a la sostenibilitat de processos – és a dir, la part reproductiva que fa possible els projectes – també crec que es pot avançar més. Si som exigents amb nosaltres mateixes, estic segura que podem fer-ho millor.

I pel que fa a l'impacte social, sí que hi ha moltes entitats que transformen i generen un impacte però moltes d'altres no estan posant la mirada en aquesta transformació o en el propòsit que s'havien plantejat inicialment.

Cal tenir en compte algun termini clau per participar enguany?

El Balanç Comunitari està obert tot l'any, però nosaltres fem campanyes perquè agreguem dades per poder visibilitzar l'impacte de les economies i la gestió comunitària. Per fer-ho, encetem la campanya a la primavera i la tanquem el 30 de setembre. A finals d'any, presentem l'informe final. Si hi ha una entitat que respon el balanç a la tardor, la tindrem en compte pel següent informe.

Com funciona el reconeixement que reben les entitats participants?

No hi ha un segell, com en el Balanç Social, perquè no es tracta d'una eina que aproves o suspens. És un anàlisi interna que pot ajudar-te a explicar – també a tu mateix – què fas bé i què pots fer millor.

Moltes entitats pengen el resultat del balanç a l'apartat de transparència de la seva web per posar en valor, no només la part econòmica, sinó la part de procés i de millora constant.

Com animaries a les entitats que s'afegeixin a la campanya?

Nosaltres entenem que la primera vegada que es fa el balanç comunitari és una invitació a tenir debats interns i, per tant, és bo fer-ho amb temps i dedicant-hi els processos interns que pertoquen. És a dir, que es respongui col·lectivament i que no sigui només una persona de l'entitat que ho faci des del seu parer personal. Les següents vegades – com que t'apareixen les respostes dels anys anteriors – ja és molt més fàcil i s'ha de fer pensant en les millores aconseguides.