Montse Puigdemont: "Hi ha el perill que com a societat mirem la part econòmica i oblidem la part emocional"

Amb quines problemàtiques per aconseguir finançament us trobeu amb la situació actual?

El 2020 ha estat un any complicat en el camp del finançament i el 2021 també ho pot ser. No tant per no aconseguir-ne, sinó sobretot per quan i com s’obtenen i si cobreixen les necessitats reals amb les que ens trobem.

Les mesures que s’han hagut de prendre per fer front a la pandèmia han deixat una societat molt tocada econòmicament i això repercuteix en les entitats.

Amb quines fonts de finançament compteu les entitats?

Caldria distingir els fonts pròpies, que són les pròpies quotes. Són moltes les persones que s’han quedat sense ingressos o bé que han disminuït molt. Això fa que no puguin fer front a les quotes que paguen a les entitats i fins hi tot que se’n donin de baixa. D’igual manera es poden veure disminuïts els donatius esporàdics que es feien.

També hi ha les accions i activitats que les entitats duen a terme per aconseguir recaptar ingressos. Moltes d’aquestes activitats no es poden fer o s’han de fer en formats reduïts. Per tant també disminueixen els ingressos.

De quina manera el finançament públic està ajudant en la crisi actual per Covid-19?

Les administracions públiques han anat traient convocatòries d’ajuts per mirar de pal·liar la baixada d’ingressos però són tants els sectors que en necessiten que es fa difícil cobrir-los tots. També hi ha la problemàtica de quan surten, com i què financen. Si surten tard pot ser que les activitats ja no es puguin dur a terme.

Si no ampliem els conceptes que es poden subvencionar potser no donarem resposta a les noves necessitats que han aparegut. Moltes activitats no s’han pogut fer presencials i s’han passat a fer a distància. És evident que el material i la infraestructura que es necessiten en un cas o en un altre és diferent; els infants disposen d’ordinador?, tenim les connexions adients?....

Quina és la situació actual?

Hem de tenir present que es va començar l’any amb uns projectes i activitats planificades per a les quals s’havia concedit unes subvencions. En declarar-se l’estat d’alarma i aplicar les restriccions de mobilitat molts dels projectes es van haver de modificar i molts projectes no s’han realitzat, d’altres s’han hagut de repensar i a més a més han aparegut noves necessitats.

Han donat les administracions l'oportunitat de poder adaptar els projectes subvencionats a la nova situació?

La majoria sí. Aquestes adaptacions es van fer amb un horitzó molt diferent del que ara tenim, per exemple no comptàvem que ara estiguéssim amb confinament municipal i que certes activitats de lleure no es poguessin realitzar. Per tant s’han hagut de tornar a definir les activitats i es pot donar el cas que les adaptacions no corresponguin al 100% a les activitats finalment executades.

Quina creus que és la situació respecte el finançament privat?

En aquest àmbit la problemàtica la podríem concentrar en dos blocs. Per una banda hi ha la dificultat de donar a conèixer l’entitat i el projecte que es realitza. En una situació com l’actual s’ha perdut la visibilitat i cal buscar noves maneres. Fer conèixer la tasca que realitza l’entitat és un punt molt important a l’hora d’aconseguir finançament privat.

L’altre bloc diria el trobem en la tipologia de convocatòries que han volgut treure entitats privades. Davant la situació econòmica han volgut donar resposta a les necessitats bàsiques de la població. Això fa que estiguin més disposats a finançar un projecte que lluita contra la pobresa infantil a un que vetlli per l’educació emocional dels infants, sense tenir en compte que tant important és un com l’altre.

Teniu noves idees per aconseguir finançament?

No és que siguin noves però no hi donem la importància que tenen. Fer col·laboracions o donar servei. Cada entitat és experta en un àmbit i pot oferir recursos valuosos pel nostre entorn que poden convertir en catàleg de serveis. Buscar finançament en espècies parlant amb entitats i empreses del nostre entorn podem abaratir costos dels projectes amb aportacions de material, coneixement...

Donar-se a conèixer. Comunicar bé què fem i com ho fem és el primer pas per aconseguir finançament. Si sabem comunicar bé facilitem que es valori el que aportem a la societat i per tant aconseguirem més sinergies i col·laboracions.

Ens pots dir exemples de bones pràctiques?

La rigorositat i transparència. Si ens mostrem opacs difícilment aconseguirem finançament. Cal que donem confiança i garantir que el finançament obtingut s’inverteix en el que s’ha dit que s’invertiria i que els projectes s’executen amb la màxima rigorisitat. La diversificació de fonts de finançament dóna estabilitat als nostres projectes i permet fer una millor adaptació si una d’aquestes fonts cau.

La col·laboració i cooperació. Establir lligams i treballar coordinadament amb altres entitats enforteix l’entitat i la tasca que realitza i aporta nous coneixements. I fer projectes adaptables. Quan definim el projecte és recomanable desenvolupar-lo perquè detectem quines parts s’han de modificar i com en cas de no aconseguir tot el finançament que es pretenia sense perjudicar l’assoliment dels objectius.

Quines no ho són?

Sobredimensionar el pressupost: hi pot haver la temptació de sobredimensionar el pressupost d’un projecte a l’hora de presentar-lo a una convocatòria de subvencions pensant que així s’aconseguirà més finançament. Aquest és un error que no ens ajuda gens a les entitats. Més enllà de poder tenir dificultats a l’hora de justificar la subvenció, això perjudica la credibilitat de l’entitat.

També donar per fet que la gent coneix el nostre projecte, la nostra tasca. Sovint estem tant convençuts del valor de la nostra tasca que ens oblidem d’explicar-la bé. No ens hem de limitar a dir “el lleure educatiu és important pel creixement dels infants” sinó que hem d’explicar què els aporta i com.

Què us amoïna com a entitat amb la situació de pandèmia que estem vivint?

Més enllà de la situació econòmica que pugui deixar, preocupa que ens oblidem d’aspectes importants per viure. Hi ha el perill que com a societat només mirem la part econòmica i oblidem la part més emocional. Els humans som éssers socials i les mesures d’aïllament i distanciament, si es perllonguen molt poden afectar-nos molt com a societat i ens poden convertir en una societat més individualista.

La riquesa d’una societat no és només econòmica. La cultura, el coneixement, l’esperit crític, la cooperació... són valors que enforteixen una societat i no són menys importants que l’economia. Si només prenem mesures per reflotar els sectors que més aporten econòmicament i deixem de banda altres continuarem tenint una societat empobrida.

Com d'important és el contacte i la interrelació en infants i joves?

És de vital importància. Cal trobar les maneres per fer l’acompanyament emocional, acompanyar-los en el seu creixement personal. També cal vigilar de no caure en l’estigmatització. Massa sovint en els mitjans surten notícies de grups de joves que s’han saltat les mesures imposades i poc sovint veiem el que molts joves han estat aportant.

Milers de joves arreu del territori s’han implicat en millorar el seu entorn, en anar a comprar a les persones de risc perquè no haguessin de sortir, en fer trucades per fer acompanyament... L’educació en el lleure és compartir contacte i vivències i tot i això han trobat maneres de continuar educant a través de pantalles i amb distància. Cal donar valor a l’aportació que han fet durant la pandèmia.