Núria Moya: "Revisem si fem una acollida selectiva segons l'origen de les persones que arriben"

La Fundació Bayt al-Thaqafa acull persones migrades i refugiades des de 1974, i les acompanya en el procés cap a la plena ciutadania des del respecte a la identitat pròpia. A més de l’acollida, treballa per generar espais d’intercanvi, a través de diferents projectes de suport social, educatiu, laboral, jurídic i de protecció. Una de les finalitats de l’entitat és fomentar l'intercanvi i el diàleg amb la cultura àrab i les comunitats musulmanes en les seves expressions diverses. L'organització celebra aquest any el seu cinquantè aniversari reafirmant el seu compromís amb la creació d'una comunitat diversa, intercultural i interreligiosa. 

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, entrevistem a Núria Moya, corresponsable de l'Àrea de Protecció Internacional de Bayt al-Thaqafa. Responsable de les places especialitzades en atenció a persones amb un diagnòstic de salut mental, Núria gestiona, entre altres projectes, l’acollida de persones sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional a través del Programa estatal de Refugi. 

Amb quina situació es troben les persones refugiades o sol·licitants de protecció internacional quan arriben a Catalunya? 

Dins l’especialitat de la salut mental, podem dir que el sistema d'asil ha anat canviant en els últims anys i la direcció està anant cap a dificultar o restringir l'accés de les persones a sol·licitar asil. En el nostre cas, les persones arriben amb necessitat d'atenció psicològica o psiquiàtrica, degut normalment a les raons de sortida del país d'origen o al fet que en el procés de fugida i arribada al territori moltes vegades tenen una descompensació. 

Quines mancances detecteu respecte a l’atenció que es dona des de l’administració? 

El Ministeri d'Interior és qui s'encarrega de tota la gestió de la policia i és aquí on estan les barreres per accedir a sol·licitar protecció internacional. El problema no està tan centralitzat en el Ministeri d'Inclusió, sinó que està en el d'interior i en la gestió que fan les comissaries per demanar asil a cada comunitat autònoma.

Jo crec que hi ha molt camí per fer en aquest sentit. S'hauria de revisar si realment som una societat d'acollida o fem una acollida selectiva segons l'origen de les persones que arriben. Les persones que s'assemblen més a nosaltres o que tenen una proximitat cultural normalment tenen un repte menor i, per tant, la societat es mostra més acollidora per aquestes persones que no per altres que venen d'un origen més diferent o que tenen altres cosmovisions. 

"El sistema d'asil ha anat canviant en els últims anys i la direcció està anant cap a dificultar o restringir l'accés de les persones a sol·licitar asil"

Com creus que podríem canviar això? 

L'educació és un tema important en aquest sentit. Com a societat, plantejar-nos quina és la nostra situació de privilegi, conèixer en quina societat estem, saber quines altres realitats hi ha. També cal fer una revisió personal de què em fa por, fer un filtre amb les informacions que arriben per veure què pot ser real i que no. El tema de la migració i l'asil es fa servir molt a nivell polític, hi ha molta crítica per segons quins col·lectius, però altres estan menys presents en el discurs de la societat. És una realitat molt invisibilitzada, però que està aquí entre nosaltres.

Com afecta el procés de migració a la salut mental de la persona que el viu? 

S'han de tenir en compte molts aspectes. La primera acollida pragmàtica que reben les persones quan arriben a territori és la de la policia i això suposa estressos que es van afegint a la trajectòria d'aquestes persones. La dificultat en accedir a la sol·licitud d'asil i fins i tot saber que existeix aquest dret també ho dificulta. Si tens un trastorn de salut mental, probablement hi hagi una conducta que si no està sent atesa sigui complicada, aleshores pots quedar més fàcilment fora dels sistemes de protecció. L'accés a territori és una entrada il·legal, hi ha molts riscos. I un cop estàs aquí, ja podries començar a veure quins drets pots tenir o no, però aquesta dificultat en accedir en el cas d' una persona amb una patologia mental, amb discapacitat o altres malalties afegides, pot fer que quedin fora. 

Quina resposta dona la Fundació Bayt davant aquesta situació? Quins serveis s’ofereixen? 

Des de l'entitat hi ha molts projectes. En els temes d'asil i refugi oferim places d'acollida per a persones sol·licitants de protecció internacional o temporal. Tenim dues opcions de places ordinàries, que poden ser per famílies o per persones soles, i també específiques de salut mental, de les quals tenim 41. També tenim dispositius a Barcelona que diferencien si és perfil d’home sol, dona sola o famílies. Dintre del programa hi ha actuacions d'acompanyament social, allotjament i prestacions econòmiques de manutenció i formació. També hi ha acompanyament psicològic i psiquiàtric, acompanyament jurídic, aprenentatge de l’idioma i itinerari formatiu i laboral. 

Després, des de l'entitat s'ha fet una aposta per les persones amb patologia mental que són denegades i quedarien fora del sistema. Es va crear un pis d'acollida per joves del col·lectiu que han estat denegats dintre del programa. També s'ha creat un projecte d'atenció comunitària. Nosaltres hem anat creant projectes des de l'entitat amb finançaments i convenis amb altres entitats que donin resposta a les necessitats que no estan sent ateses, com per exemple el lloguer social o el procés terapèutic.

"Hem de treballar per no viure l'arribada de persones com una crisi, sinó que hem d'entendre que el món es mou i  moviments de persones hi han hagut sempre"

En què consisteix el projecte d'atenció comunitària?

Aquest projecte ve perquè ens trobàvem que les persones, un cop finalitzen el programa d'asil, el qual dura entre 18 i 24 mesos, no trobaven serveis especialitzats que continuessin acompanyant-les. Aquest temps és el marc genèric d'asil, però no és el marc genèric d'una persona que té un trastorn de salut mental. Llavors ho vam continuar fent des de l'entitat, vam sol·licitar subvencions i ara en tenim una de la Generalitat per un projecte d'acompanyament social per a persones migrades o refugiades en temes de salut mental.  

Treballem intentant vincular els serveis del territori. En el tema de la salut mental, si una persona necessita cert suport per tenir una vida el més normalitzada possible, no té aquesta xarxa. No hi havia serveis suficients per acompanyar aquests processos i vam anar creant el nostre propi per mantenir i treballar sempre des de l'autonomia de la persona. 

Per què és important la intervenció educativa amb aquest col·lectiu? 

L'enfocament de l'entitat és sempre un enfocament intercultural. Tenim equips multidisciplinaris amb persones que han pogut ser també migrades o haver viscut processos de desplaçaments i que aporten, apart de la seva formació, aquesta part de mirada intercultural, sempre tenint en compte les realitats d'on venen les persones. Som equips multidisciplinaris que treballem des de la validació de la persona, la seva autonomia, des de la idea que aquestes persones tenen dret a accedir a aquests recursos. No és una ajuda, és un dret d'aquestes persones el fet de rebre aquesta atenció. Acompanyem el seu procés i oferim espais de rehabilitació i recuperació entenent que la persona és sempre la que acaba decidint el seu propi procès i nosaltres estem per acompanyar-lo. 

Què ha canviat en aquests 50 anys en relació a l’atenció a les persones refugiades? 

Cada cop s'estan formalitzant més diferents projectes. Crec que hem de treballar per no viure l'arribada de persones com una crisi, sinó que hem d'entendre que el món es mou i moviments de persones hi han hagut sempre. Nosaltres entenem com un dret la llibertat de poder escollir on vas i no vas, intentant sempre afavorir que hi hagi vies legals, treballant perquè hi hagi una regularització, un canvi en la llei d'estrangeria per facilitar que les persones puguin decidir lliurement on volen i poden viure. Crec que això ha anat canviat, en el sentit que és una cosa que ja està aquí, pel que hauríem de deixar de veure-ho com una crisi del moment, perquè sempre hi haurà motius perquè les persones s'hagin de moure.