Pau Casanovas i Claus: “El CRAJ és el propi teixit associatiu donant-se suport a ell mateix”

El CRAJ té l’objectiu de donar suport i facilitar la gestió diària i funcionament de les associacions i col·lectius de joves de la ciutat perquè aquestes puguin desenvolupar amb èxit els seus projectes i activitats. Ofereix diversitat de recursos com articles i publicacions, resolució de dubtes i consultes, formació en temàtiques associatives, acompanyament, difusió de projectes i activitats o lloguer i cessió de material, entre d’altres.

El CRAJ és gestionat pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) mitjançant un conveni de gestió cívica amb el Departament de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona. Parlem amb Pau Casanovas i Claus, coordinador del CRAJ.

• Com s'adapten els serveis del CRAJ a les diferents necessitats i etapes de desenvolupament de les associacions? 

El nostre marc teòric està definit conjuntament amb Torre Jussana, un servei de l’Ajuntament de Barcelona destinat a donar suport continuat a les diverses formes d’associacionisme de la ciutat de Barcelona. Per una banda, assessorem en la creació de projectes i activitats, amb totes les parts més burocràtiques que inclouríen la gestió econòmica, el finançament, la fiscalitat i la legalitat, i per altra banda, en les estratègies de comunicació externa i de participació democràtica.

Amb aquestes àrees, toquem totes les parts de la gestió associativa, tant per una associació o un col·lectiu que s'està creant, com per un que ja està en una etapa de maduresa i vol seguir millorant. Intentem que totes aquestes àrees de coneixement puguin arribar a les entitats amb els formats més diversos que podem: en línia, o de forma presencial, o de les dues maneres.

• Existeixen serveis especialitzats per a determinats col·lectius (joves immigrants, LGTBIQ+, etc.)?

Sí, tenim recursos de coneixement per les entitats que preparem justament pensant en aquests col·lectius. Per exemple, ara estem treballant en un d'antirracisme. També comptem amb una eina d’autodiagnòstic que permet veure com s'està incorporant a l’entitat la perspectiva LGTBIQ.

Alguns d’aquests recursos són d’interés tant per a aquests col·lectius, com per a tota la resta per a sensibilitzar-se. Al Consell de la Joventut de Barcelona, a més, tenen diferents projectes i grups de treball enfocats de forma específica en aquestes temàtiques i en aquests col·lectius més vulnerables.

• Com avalua el CRAJ l'impacte dels seus serveis en les associacions juvenils? Existeixen indicadors d'èxit? 

Recollim tant indicadors diaris d'ús i gestions com també valoracions quantitatives i qualitatives de tots els recursos que oferim. Mensualment, elaborem informes que traslladem al Departament de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona. Aquests informes ens serveixen per estar sempre al dia sobre per quin canal contacten amb nosaltres les entitats, si hi ha algun recurs que s’està fent servir més o menys… 

Ho comparem amb l’històric dels diferents anys per observar tendències. Podem veure si rebem més o menys consultes, com varia el nombre d'assistents a les formacions i la seva valoració, o com varien els lloguers de material. Dit això, quan ens marquem el nostre projecte anual, no ens marquem tant objectius numèrics com seríen, “aquest any volem atendre tantes entitats,” per exemple. Els nostres indicadors principals acostumen a ser més qualitatius.

• Quin paper juga el CRAJ en la creació de xarxes entre les associacions juvenils i en la promoció de la col·laboració?

La raó de ser del propi Consell de la Joventut a Barcelona és la creació de xarxa entre totes les entitats associades entre les entitats juvenils a Barcelona. Gestiona grups de treball en una sèrie d'àmbits associatius, com les entitats educatives, entitats sindicals, entitats polítiques, entitats d'oci alternatiu i cultura dispersa...

Com a CRAJ, nosaltres concretament col·laborem en l’àrea del territori. Un cop al any, anem a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona i fem reunions amb totes les entitats que fan acció comunitària d'aquell districte. En aquest espai, recollim quines son les necessitats d’aquestes entitats, les posem en comú i després les traslladem a l'administració pública, en aquest cas al regidor de districte.

• Com veu el CRAJ l'evolució de l'associacionisme juvenil a Barcelona en els últims anys? 

Pel que fan les entitats juvenils, cada vegada veiem que necessiten més assessorament en aquelles temàtiques més burocràtiques. Les consultes que nosaltres resolem més són aquelles que tenen a veure amb això. També amb la mateixa creació de les entitats. A més, l'associacionisme ha tingut els últims anys una crisi de participació bastant forta. Llavors també moltes entitats demanen suport en buscar membres que vulguin associar-se, o buscar infants en el cas de les entitats educatives que tenen infants i joves.

Una altra cosa que hem observat és que ha canviat molt el format en el que les entitats busquen assessorament. Abans el CRAJ era molt més comú que les entitats s'assessoreixin presencialment. Ara, veiem que les entitats estan anant molt més cap als canals immediats, com son la missatjeria instantània, WhatsApp, correu electrònic, Telegram… Són els codis de la gent jove, llavors com a CRAJ, un dels reptes que tenim és adaptar-nos a aquesta nova realitat i seguir oferint recursos adaptats als canals que són habituals de les persones joves que estan associades.

• Quins són els principals desafiaments que enfronten les associacions juvenils en l'actualitat? Els canvis en els canals de comunicació són claus?

Sí, adaptar la nostra estratègia comunicativa és clau. Per cadascuna de les temàtiques que cobrim, observem que el canal pel qual ens arriben les entitats és diferent, llavors, analitzem com ens arriben aquestes demandes per poder canalitzar millor la informació.

Una altra cosa que estem millorant és la manera com nosaltres acompanyem les entitats: a vegades, costa tenir uns acompanyaments que siguin continuats en el temps, i que arribin als objectius marquats inicialment. Llavors també estem fent molta feina per adaptar-nos al format amb el qual acompanyem les entitats, perquè s'arribi a ser útils, bàsicament.

• Quins són els principals projectes i reptes del CRAJ per al futur?

Ara estem bàsicament amb aquesta línia de l’enfortiment de l’acompanyament i de les formacions, per seguir sent útils a les entitats i per adaptar-nos als nous canals de comunicació. Volem millorar també el material de lloguer que oferim a les entitats, perquè és un dels recursos que més entitats diferents utilitzen.

També estem celebrant que aquest any fem 30 anys. Volem aprofitar-ho com una oportunitat per donar-nos a conèixer i ficar relevància al paper que té el CRAJ. El 1980 es funda el Consell de la Joventut de Barcelona, i l'inauguració oficial del “Casal d’associacions juvenils” (així es deia el CRAJ abans) va tenir lloc el 22 de desembre del 1993. Per tant, podem dir que va ficar-se en marxa el 1994.

• Com col·labora el CRAJ amb altres institucions i organitzacions (administració pública, empreses, fundacions, etc.)?

Sobretot, a través del territori i del Consell de la Joventut de Barcelona. És on fem nosaltres la major incidència. Amb la informació que recollim de les entitats de cadascun dels districtes, elaborem un informe que es van publicant cada any. Aquest informe té un sistema de semàfor, i això ens diu, en diferents eixos, quina és la valoració que fa l'entitat del seu estat. Això és el que traslladem a l'administració pública, perquè al final el que fem nosaltres és un servei municipal. 

A nivell d'organitzacions privades, tenim convenis de col·laboració amb alguna cooperatives i fundacions. Alguns dels acompanyaments que nosaltres realitzem són en temàtiques de gestió de conflictes, acompanyament amb violència de gènere i prevenció de violència sexual de la infància.

• Quin paper juguen aquestes col·laboracions en l'enfortiment del teixit associatiu juvenil?

El que fa realment significatiu el CRAJ és que és el propi teixit associatiu donant-se suport a ell mateix. És un servei gestionat pel Consell de la Joventut de Barcelona. Són les mateixes associacions que gestionen al centre de recursos que els hi ha d'oferir suport. Això fa que estigui molt connectat amb les necessitats del teixit associatiu i amb els recursos que s'ofereixen.

Llavors això, i el fet que totes les persones que treballem al CRAJ provenim d'associacions juvenils, fa que realment el centre tingui un paper molt important i sigui un referent per a les entitats juvenils. Els hi podem oferir recursos de molta qualitat perquè el coneixement que tenim en la matèria està molt actualitzat i en molts casos nosaltres ho hem viscut en primera persona. Aleshores es crea una proximitat que, si no, seria molt difícil d'aconseguir.