El 27 de juny té lloc la 24a edició de l’Escola d’Estiu del Voluntariat a Lleida, amb tres tallers presencials adreçats a persones voluntàries i entitats. Aquestes sessions tindran lloc a la vegada, de 9:40 h a 15 h, amb 20 minuts de pausa per al cafè.

Una de les formacions serà sobre la importància de les paraules i l’impacte que tenen en l’interior de les persones i les seves relacions. El títol és ‘Les paraules i la vida’, i anirà a càrrec de Paula Gelpi, que detalla en aquesta entrevista els continguts del taller i explica la importància d’un ús adequat dels mots.

Per què és important la formació contínua en el voluntariat?

Les persones voluntàries s'obren generosament a donar suport a causes i projectes amb unes necessitats existents molt concretes i uns objectius col·lectius. En aquest procés hi ha molts elements a gestionar, que mobilitzen i posen a prova les nostres capacitats a diferents nivells: saber, saber fer, saber ser i saber ser amb.

Per tant, la formació continuada permet continuar cultivant-nos, aprenent, desplegant les nostres habilitats, enriquint els nostres recursos professionals i personals. També la considero necessària per a actualitzar-nos i motivar-nos amb noves àrees a explorar. A més, en aquesta ocasió, la possibilitat de trobar-nos i compartir sessions presencials potencia el sentiment de comunitat. És l’alegria de la trobada amb un sentit afí!

L’EEV d’enguany té molt a veure amb la comunicació i la bona entesa dels equips. Per què és important això per al voluntariat des del teu punt de vista?

El voluntariat requereix o neix de la generositat. Aquest valor ja ens obre a la dimensió social. Com deia, posem la generositat al servei de cobrir unes necessitats concretes i unes metes col·lectives. Per tant, entenc el voluntariat com l’art de la relació. És a través del vincle i de crear llaços de comunitat que ens convertim en agents de canvi o suport.

Desenvolupar les habilitats interpersonals, com és la comunicació, permet integrar maneres i fórmules més constructives i sostenibles, que afavoreixen el treball en equip i l'acompanyament als col·lectius amb què treballem.

Què trobaran les persones assistents al teu taller?

Un espai dinàmic, participatiu i interdisciplinari on a través de la paraula, el cos i el joc, reflexionarem entorn del propi diàleg interior i del seu efecte potenciador o limitant. Els pensaments, les paraules, ens construeixen. Donen forma a com ens entenem a nosaltres mateixos, a les altres persones i al món.

És gairebé inevitable no tenir una veu interior que s'expressa i va explicant i avaluant allò que ens passa, o anticipant allò que vindrà. Us convido a descobrir aspectes personals des de l'ecologia emocional i mitjançant metàfores com les paraules dard i pont, identificar tipus de missatges que ens donem i donem als altres i la naturalesa d'aquestes veus interiors que conformen els nostres relats, per poder gestionar-los i transformar-los.

Què és la comunicació afectiva?

Parlem de comunicació efectiva quan els recursos que posem faciliten l'entesa amb les altres persones i prevenen conflictes o els resolen. La comunicació afectiva és la que, a més, posa èmfasi en el nivell de comunicació dels afectes i sentiments.

És aquella que permet establir una connexió més íntima perquè hi ha expressió i intercanvi d'emocions. Aquella que ens humanitza, acull la humanitat que som i sap sintonitzar amb allò intangible i profund que cada persona portem, i que moltes vegades influeixen en les relacions. Per tant, l’afectivitat té a veure, a més a més, amb la calidesa, amb la cura. Per això, titulem el curs “paraules que t'ajuden a estimar”.

Per què el diàleg (i el diàleg afectiu) és important en els equips de voluntariat?

El diàleg és la base de la comprensió en qualsevol àmbit. És fàcil viure situacions que activen la nostra reacció emocional, tenir malentesos i caure en la contaminació emocional per la paraula.

Ser conscient del tipus de llenguatge i paraules que fem servir i com ens comuniquem amb les nostres companyes és clau per construir camí, afrontar dificultats, expressar paisatges emocionals amb què ens trobem en el nostre dia a dia, co-construir visió, reflexió i acció, apropar postures, donar feedbacks, prevenir i resoldre conflictes. Podria enumerar un llarg llistat de l'ús de la paraula i, per tant, de la importància de desenvolupar aquesta habilitat.

Què s’ha de millorar primer, el diàleg intern o el diàleg extern?

Si apliquem el principi de creixement paral·lel, el que és a dins és fora, són vies bidireccionals i simultànies. Si visc en un entorn on el diàleg i el clima extern és constructiu, respectuós, potenciador, estimulant, reflexiu, acollidor, etc., segurament podré construir un diàleg intern més sostenible.

I al revés. Quan treballo amb col·lectius en situacions de risc, amb un ús de la paraula impulsiu, violent, on hi ha menyspreu o és desafiador, com jo em posiciono a través del meu llenguatge (més respectuós, assertiu i amorós) està obrint una possibilitat diferent a la manera d'expressar-se a les altres persones, i de comunicar-se fins i tot amb elles mateixes.

Com aprendre a tenir un diàleg amable amb un o una mateixa? Com traslladar-ho a l’equip de les entitats?

Hi ha moltes fórmules. Una d’elles és prendre consciència de com em parlo o com parlo el meu equip. Desxifrar quin tipus de missatges donem, d’on venen i valorar-ne l'impacte. La paraula beu de les emocions i de les nostres creences. Cal conèixer amb quins sentiments, valors i actituds connectem la nostra comunicació i triar els mots des de la llibertat conscient, i no des de la reactivitat emocional o la ignorància. És a dir, que la comunicació també està lligada a la consciència, la regulació emocional, l’autoconeixement i la gestió personal.

Als equips, també és molt interessant desenvolupar tasques que tenen a veure amb el “diccionari” que habitualment configura la comunicació tant en persona com digital. Analitzar-ho, i veure quines paraules i expressions dificulten o molesten o manquen per a una comunicació més sincera, coherent, assertiva, amable, inspiradora o motivadora, per exemple. És un treball fantàstic. Crear un diccionari emocional d'equip i uns principis de comunicació que permetin un bon clima de convivència i un treball eficient és essencial.

La formació és sobre les paraules. També es tractarà la comunicació no-verbal que les sol acompanyar?

La paraula s'expressa en la comunicació i la comunicació és una conducta humana que abasta tota la nostra corporeïtat. Precisament partirem de sentir la càrrega emocional de les paraules (en positiu i en negatiu) i com la sentim al cos, quin efecte ens produeix.

L'emoció és cos, i el cos, té també el seu propi codi de comunicació mitjançant senyals (mirada, parallenguatge, tacte, posició corporal, gestualitat…) que donen un sentit o un altre al que diem. Fins i tot, fixeu-vos, que hi ha nivells de comunicació tan profunds que no necessiten la paraula: la presència i el silenci, valen més que mil paraules.