“Renúncia a renúncia, correm el risc d’acabar desfigurant el projecte social de l’entitat”

No és cap secret que el tercer sector mai s’ha caracteritzat per l’abundància de recursos econòmics per dur a terme la seva important tasca social. Al contrari, des de fa anys arrossega un problema d’infrafinançament que dificulta molt la seva labor. Ara bé, en una època com la que vivim actualment, en què l’emergència social empitjora dia rere dia i la inflació continua desbocada, mai ha estat tan acurada aquella frase que diu que “les entitats fan molt amb molt poc”. 

Només cal remetre’s a les dades de l’enquesta que van elaborar conjuntament fa només uns mesos la Taula i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, que alertava que l’increment extraordinari dels costos de subministraments fa que una de cada quatre entitats socials vegi perillar la seva viabilitat econòmica. L’estudi, a més, assenyala que el Tercer Sector Social ha suportat un sobrecost d’uns 281 milions d’euros a conseqüència de l’augment de preus dels subministraments energètics i d’alimentació.

Davant d’aquest escenari, un cop més, ha emergit aquesta capacitat –immensa, però no infinita– de resiliència de les entitats per fer mans i mànigues a fi de continuar atenent aquelles persones que més ho necessiten. 

En aquest sentit, el 92% de les entitats assegura haver pres alguna mesura per contenir l’increment de despeses derivades de la inflació. En molts casos, per aplicar mesures d’eficiència energètica com la reducció de l’ús de la calefacció i l’aire condicionat o la instal·lació de plaques solars. Tot plegat, amb uns objectius clars: no renunciar ni un pam al seu projecte d’acció social, que, al cap i a la fi, és allò que les fa úniques i imprescindibles. 

Una espiral d’augment dels preus sense aturador

“Honestament, quan vam veure les xifres de despesa en llum, gas o alimentació, vam viure un moment de pànic”, recorda el Fernando Díaz, director adjunt de la Fundació Acollida i Esperança, una entitat dedicada a crear espais d’acollida i atendre persones que pateixen exclusió social, especialment persones afectades pel VIH/sida sense recursos econòmics, personals ni suport familiar. 

L’encarregat de traslladar aquestes xifres i llançar el crit d’alerta va ser el Carles Pàramo, director financer de la fundació, qui detalla a Xarxanet que les grans dificultats van arribar el 2022, quan els preus de la llum i el gas es van disparar de manera alarmant. 

“Quan vam veure les xifres de despesa en llum, gas i alimentació, vam viure un moment de pànic”

Per exemple, la despesa en gas de l’entitat va passar de 37.000 euros el 2020 a uns 57.000 el 2022. Amb l’electricitat, tres quarts del mateix: de 45.000 euros el 2020 a 69.000 el 2022. “És clar, un increment com aquest, que ningú podia preveure ni imaginar, et rebenta tots els pressupostos”, exposa Pàramo.   

Una situació que ha afectat més, si cap, una entitat com la Fundació Acollida i Esperança, que té dos projectes principals que són dos centres d’acollida a Badalona i la Bisbal d’Empordà, Can Banús i el Convent dels Franciscans, on viuen més d’una cinquantena de persones en exclusió social severa i VIH/Sida, i són edificis antics i amb sostres alts –una antiga masia i un convent–, i, per tant, difícils de condicionar. 

“Van saltar totes les alarmes quan el Carles, el febrer del 2022, ens va dir que en un parell de mesos ens havíem gastat tot el pressupost anual en despesa energètica”, recorda Díaz.    

A la recerca desesperada de solucions

Davant d’això, des de la fundació es van afanyar a buscar solucions, malgrat que ja havien avançat els deures. “Els darrers anys, ja havíem iniciat un procés de reducció del consum i havíem invertit per millorar la nostra eficiència energètica, i ja no podíem millorar gaire en aquest sentit”, explica el director adjunt de l’entitat, i afegeix que l’únic remei que els va quedar va ser “passar fred”. Ras i curt.

Així, entre altres mesures, van haver de tallar la calefacció a partir d’una hora determinada o traslladar certes activitats a sales pitjor condicionades. També han prescindit de dues assecadores industrials i han tornat a estendre la roba, amb l’ajut de persones voluntàries, com feien fa quinze o vint anys. “Hem hagut de reduir despesa al màxim, allà on podíem”, diu Díaz.

En aquesta cerca d’estratègies per minimitzar despeses, el Carles Pàramo explica, a tall d’anècdota, que van pensar baixar la temperatura de les dutxes, però van topar amb la normativa, que obliga a no baixar de quaranta-cinc graus per evitar infeccions de legionel·la. 

Per no veure’s en la mateixa situació aquest hivern, per exemple a Can Banús, estan duent a terme una reforma de totes les finestres del centre per tal de millorar encara més l’eficiència energètica de l’edifici. A més, tenen previst instal·lar plaques solars per generar la seva pròpia energia.

Entre les persones usuàries dels centres d’acollida i d’altres recursos d’habitatge de la fundació, com el pis d’inclusió social Itaca a Barcelona, també han hagut de dur a terme un treball de sensibilització sobre la necessitat de ser curoses pel que fa a l’estalvi energètic. Això és, recordar que sempre cal tancar les finestres quan funciona la calefacció, apagar els llums, etc. 

Una tasca que també serà molt útil per a la seva vida més enllà de l’entitat. “En general, són persones que tenen unes economies molt precàries, i si de sobte els arriben factures molt elevades, tindran moltes dificultats per pagar-les”, raona el director adjunt de la fundació.

L’emergència climàtica, que ha convertit els mesos d’estiu en una successió d’onades de calor i temperatures extremes, tampoc ajuda a desfogar el pressupost energètic. Ara, la despesa no només preocupa a l’hivern. “Si fa dos anys m’haguessin demanat posar aire condicionat, ho hauria considerat un luxe, però avui ja és necessari, sobretot per a les persones usuàries que estan a Badalona i Barcelona”, afirma Pàramo.

Al repunt dels preus de la llum i el gas, el 2023 s’ha afegit un altre increment molt significatiu, el del preu dels aliments. El 2021 la despesa anual va ser de 46.000 euros, mentre que el 2023, només entre gener i agost, s’ha enfilat fins als 43.000 euros. A aquest augment se suma la caiguda de donacions d’aliments a la fundació que feien empreses, supermercats i entitats. Tot plegat ha obligat a augmentar la partida destinada a l'alimentació.

Renúncies que posen en risc el projecte d’acció social

Tot això, unit a les escasses ajudes per part de l’administració per compensar els sobrecostos provocats per la inflació, una de les principals queixes del tercer sector social, i el descens generalitzat de les donacions, ha imposat, contra la seva voluntat, renúncies a les entitats.

En el cas de la Fundació Acollida i Esperança, hi han donat moltes voltes perquè siguin les menys possibles. Tanmateix, per posar un exemple, des del 2022 han hagut de suspendre la setmana de vacances a una casa de colònies per a usuàries, personal i voluntàries de l’entitat que organitzaven cada estiu des del 1996, i que ajudaven a trencar la rutina i fer pinya entre totes les persones que formen part de la fundació. L’any passat van decidir cancel·lar-les i enguany, ni s’han plantejat recuperar-les.

“Com a entitat, haver de renunciar aquesta setmana de vacances, que tan bé ens feia a totes les persones de la fundació ens ha fet mal”, es lamenta el Fernando Díaz, qui tem que, a poc a poc, fent petites renúncies aquí i allà, s’acabi desvirtuant la tasca de l’entitat. “Sembla que no, però renúncia a renúncia, correm el risc d’acabar desfigurant el projecte d’acció social de l’entitat”, sentencia.

Perquè això no acabi passant, les entitats reclamen a les administracions grans acords de país que siguin efectius, permetin donar estabilitat al sector i no l’obliguin a haver d’estar apagant focs crisi rere crisi. 

“Cal asseure’ns tots plegats, fer una bona planificació i anar tots a l’una per promoure acords que ens ajudin a adaptar-nos a aquestes circumstàncies canviants”, sosté Díaz, qui posa d’exemple la transició ecosocial com a gran resposta col·lectiva per caminar cap a un futur millor per a tothom. “Ara bé”, avisa, “si volem que aquesta transició sigui justa i es pugui desplegar com cal, és imprescindible que es tingui en compte el tercer sector, perquè les entitats fem una tasca molt important”.