Reptes LGTBI per al 2022

A finals de 2021 ILGA-Món va presentar un informe sobre la repressió patida per les persones LGTBI+, ‘Les nostres identitats sota arrest’, amb l’objectiu d’analitzar la violència i discriminació a nivell mundial, més enllà del mapa de la discriminació que anualment elabora la pròpia organització.

Kellyn Botha, consultora de la investigació, va declarar que al voltant “d’ un terç dels Estats membres de les Nacions Unides continuen criminalitzant els actes sexuals consensuals entre persones adultes del mateix sexe”. L’anàlisi no es limita a les relacions consensuades sinó que també afegeix la lliure expressió del gènere.

El document es basa en l’anàlisi d’anteriors informes i experiències vitals d’activistes i conté fins a 900 exemples d’aplicació de lleis discriminatòries. Destaca que les batudes, les detencions de carrer, les emboscades per Internet, per part de les forces de seguretat, i les denúncies de terceres persones en entorns hostils es troben entre les formes més comunes d’aquestes detencions.

Manca de registre

Per a l’elaboració de l’informe es van analitzar els registres oficials dels estats i es va dialogar amb les organitzacions i activistes. Tot i així les dades no sempre són a l’abast, donat que moltes de les detencions no consten, no hi ha registre sistemàtic o les dades són incompletes.

Per tant, es van analitzar les dades disponibles a partir de documentació per organitzacions membres de ILGA i aliades, crides urgents de Procediments Especials de Nacions Unides, informes de recerca de les organitzacions de la societat civil, testimonis de persones refugiades i estadístiques publicades pels Estats.

En aquest sentit, hi ha molts indicis que el nombre total de detencions i processaments és considerablement superior als que es registren a les diferents regions i el propi informe accentua que es destapa la punta de l’iceberg.

Lleis criminalitzadores

Aquest 2022, doncs, s’ha encetat amb reptes extraordinaris per combatre aquesta situació i generar canvis. Enguany ILGA-Món encara una Conferència Mundial el proper mes de maig en la que vol establir noves estratègies per abordar aquests canvis i combatre lleis regressives i accions violentes per part d'actors estatals i privats.

És important, en l’informe, la perspectiva de l’expressió de gènere. El coordinador de l’informe, Lucas Ramón Mendos, va destacar que “en societats on el comportament no normatiu és llegit com a evidència de no-heterosexualitat, la manera com una persona llueix, vesteix i parla pot tenir-se com a indici d'una probable 'activitat criminal', la qual cosa es pot considerar suficient per justificar una detenció”.

Així, l’aplicació de lleis que criminalitzen el col·lectiu es basen també en a prioris subjectius i l’arbitrarietat és màxima, l'expressió de gènere exerceix un paper clau en nombrosos casos de aplicació de lleis criminalitzadores. Es destaca, en aquesta línia la importància dels mitjans de comunicació per la influència social que poden exercir en la manera com els Estats apliquen les lleis i l’assenyalament que fan alguns mitjans hostils al col·lectiu.

Avançar en l’aplicació de drets

Durant el 2021 van continuar produint-se detencions i processaments per actes sexuals consensuals entre persones adultes del mateix sexe o per tenir expressions de gènere diverses, que segueixen castigant-se amb multes, penes de presó, càstigs corporals i la pena de mort a diversos països.

L'aplicació de la llei a cada país pot variar enormement tant en freqüència com en intensitat però, segons la documentació a la que s’ha accedit, mètodes comuns de detenció serien: les detencions in fraganti -i per tant amb un component de casualitat-, les batudes, les detencions arbitràries a partir de controls policials o militars i les emboscades planificades pels cossos de seguretat.

Per ILGA-Món els canvis que s’han anat produint els darrers anys amb la despenalització del col·lectiu -el 2021 a Bután, Botswana i Angola-, així com els avenços i reconeixements dels drets – al 2021 reconeixement del matrimoni igualitari a Suïssa i Xile i el reconeixement (i disculpes públiques) de persones trans o intersex com va passar a Nova Zelanda o els Països Baixos- són importants. El 2022 marca la necessitat de seguir avançant en l’aplicació dels drets humans i l’evolució dels drets específics de les persones LGTBI+.