Isaac Sosa: “Prades està a favor de la diversitat i en contra de qualsevol violència masclista o LGBTI-fòbica”
Comparteix
L’Associació Ohana LGTBIQ+ Prades fomenta la visibilitat del col·lectiu dins del món rural a través d’activitats, xerrades i actes populars.
Prades compta des del passat juny amb una placa commemorativa contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques. D’aquesta manera, es converteix en el primer poble del Baix Camp i el segon del Camp de Tarragona en tenir aquest element. El president de l’associació Ohana LGTBIQ+ Prades, Isaac Sosa, ens explica tots els detalls.
Com va sorgir la idea d’adquirir la placa?
Ja feia temps que veia que molts pobles de Lleida tenien aquestes plaques a les entrades dels pobles. Quan ho vam plantejar, va sorgir una petita polèmica entre els veïns de Prades. Alguns d’ells feia temps que volien posar una placa de l’1 d’octubre a la façana del consistori. Per aquest motiu, vam parlar amb l’Ajuntament i finalment, vam decidir no fer-ho.
Ara està penjada al número 29 del carrer Major. Per què?
És la façana de casa meva. Vaig pensar que d’aquesta manera, cap persona es podria queixar. De fet, la vaig pintar i dissenyar jo mateix. Durant l’acte inaugural, va venir la consellera d’Igualtat del Consell Comarcal del Baix Camp, Raquel Collado, i la dibuixant Pilarín Bayés, entre altres. Després, vaig decidir cedir aquell tros de façana al consistori. Per tant, ara la placa ja és municipal.
Què significa tenir aquest element al municipi?
És un símbol a favor de la igualtat. Prades és un poble molt tolerant, que accepta la diversitat i va en contra de qualsevol mena de maltractament masclista o LGBTI-fòbic. Som un poble a favor de l’evolució de l’ésser humà.
Quan es va crear l’associació Ohana LGTBIQ+ Prades?
Va néixer a finals del 2020. La veritat és que jo he viscut tota la vida aquí a Prades i fins aleshores, no m’havia adonat de la desinformació i la desprotecció que tenia el món rural en termes de l’LGBTI-fòbia.
Què va impulsar la seva creació?
L’any 2019 va néixer la Gal·la Rouge, el personatge ‘draq queen’ al qual jo dono vida. I mesos després, vaig començar a rebre amenaces per carta. Les dues primeres van ser un llistat d’insults i no en vaig fer cas. La darrera sí que era més violenta i vaig posar una denúncia. A banda de posar-se amb els meus familiars, la carta acabava dient que tindria conseqüències si no em tornava una persona normal o marxava del poble.
Des de llavors, em vaig adonar que el món rural no té prou informació del col·lectiu i que estem molt desprotegits en temes d'LGBTI-fòbia Vaig veure que realment calia fer una associació dins del poble. En aquest sentit, vaig estar parlant amb amistats del poble i vam decidir tirar-la endavant.
Has vist un canvi efectiu en la mentalitat dels veïns del poble?
L’evolució ha estat molt favorable. A Prades, normalment, quan hi ha una agressió i es fa una manifestació, sempre hi ha molta gent que hi assisteix. Però jo em preguntava: quan aquesta acaba, quina mentalitat queda? Amb el pas dels anys, després d’anar explicant realitats i veure’m activament, la gent del poble ha anat obrint la mirada.
Al principi, sí que hi havia persones que estaven distants. Per altra banda, molta gent s’ha interessat per l’entitat. A poc a poc, hem anat introduint conceptes i informacions que fins ara no teníem.
Creus que Prades ha viscut altres casos d’LGBTI-fòbia com el teu?
Segurament. També deu haver-hi persones que fins al moment estaven amagades o que van haver de marxar del poble per aquest motiu. Des de llavors, moltes persones del col·lectiu pugen al municipi a fer turisme. A més, ja som una quinzena de persones LGBTIQ+ que vivim a Prades.
Abans, la gran majoria ho portaven més d’amagat. Ara, veient l’acceptació del poble i el seu suport, s’han deixat anar i viuen tranquil·lament la vida que volen viure.
Aquest estiu vau fer també les III Jornades de Prades amb Orgull. Com van anar?
Molt bé! Enguany, van ser al juny. Normalment, les celebràvem sobre el 28 de juliol, coincidint amb el dia que vaig rebre una de les cartes. Però enguany les hem avançat al juny amb motiu de la inauguració de la placa. A més, vam llegir un manifest i vam organitzar un ball amb un grup de música de versions.
L’objectiu d’aquestes jornades és fomentar la visibilitat del col·lectiu. Altres anys, hem tingut exposicions, conta contes i espectacles infantils, entre altres activitats.
I quins plans de futur teniu?
Volem seguir el camí com fins ara. Som una entitat recent que ha viscut anys intensos. Durant aquests cinc anys, hem conscienciat, hem donat totes les explicacions que necessitava el món rural i hem resolt molts dubtes.
En general, volem que tot el que hi ha a les grans ciutats, ho tinguin també els pobles rurals: la mateixa informació i suports. Ens agradaria no haver de marxar dels nostres pobles per ser acceptats lliurement.
Afegeix un nou comentari