L'Entitat Protagonista posa la mirada aquesta setmana a Badalona, concretament als barris de La Salut i Llefià, els dos llocs on centra la seva actuació l'entitat sense ànim de lucre La Rotllana. Parlem amb el Salvador Periago, secretari d'administració d'una entitat que treballa pels infants, joves i comunitat amb una especial motivació per donar suport a les persones amb menys oportunitats:

Com neix la Rotllana?

Té el seu origen en un esplai de cap de setmana, fa trenta-un anys. Els monitors es van adonar que hi havia una sèrie de mancances als barris de La Salut i Llefià de Badalona en l'àmbit de l'atenció social, educació no formal i de lleure. I va néixer com a estructura per començar a cobrir i afrontar aquestes necessitats.

Quina és la vostra missió?

La millora de les condicions de vida d'infants, adolescents i joves. Despleguem tota mena de propostes d'educació formal i d'educació en el lleure, a partir del que serien projectes que s'han dut a terme des de fa trenta-un anys, que s'han anat consolidant, però també amb demandes d’accions que ens arriben de la gent.

Quins projectes esteu desenvolupant?

Treballem amb quatre seccions. La primera té a veure amb la part infantil, on fem des d'esplai diari, fins a colònies d'estiu, casals o campaments. La segona són activitats de dinamització juvenil, amb propostes que van del concurs de música de Badalona, al casal de joves, activitats esportives, o activitats als instituts de secundària. També tenim un espai obert, ràdio per internet, etc.

Teniu una secció internacional.

Exacte, fem enviament de voluntaris, formacions internacionals, intercanvis juvenils i projectes de desenvolupament, com pot ser al Marroc i al Senegal. I l'última secció és la sociocomunitària, que vincula molt a la resta, amb projectes intergeneracionals, activitats sociocomunitàries d'estiu per tota la família. També tenim un pis d'acollida on tenim persones refugiades o que venen en situacions molt similars.

És tan especial fer una escola al Senegal com fer una lliga de barri de futbol amb 150 adolescents, i més quan són joves en risc d'exclusió social.

Feu una tasca molt diversa.

Sí, al llarg de 31 anys la gent ha anat perfilant propostes i hi ha històries que han estat funcionant durant una temporada, bastant temps i altres que s'han anat consolidant més i continua la voluntat que estiguin funcionant i també coses que van sorgint.

Hi ha algun projecte més especial que altre?

És tan especial fer una escola al Senegal com fer una lliga de barri de futbol amb 150 adolescents, i més quan són joves en risc d'exclusió social. Qualsevol projecte és important i tots es projecten contínuament, no són coses estàtiques, tots tenen projecció i estan molt vius.

Com ha evolucionat el barri de La Salut en els últims anys?

El barri ha estat com una muntanya russa. Al principi les coses estaven molt complicades, perquè era la generació de l'entrada de l'heroïna. Va haver-hi un moment que es va recuperar la qualitat de vida al barri, però arran de la crisi hem entrat a una dinàmica, sobretot al barri de La Salut, en la qual hem arribat a les pitjors condicions. Va créixer en barraquisme horitzontal i ara està creixent en el barraquisme vertical, no només arquitectònicament sinó socialment.

I el barri de Llefià?

L'estructura urbanística és diferent, però també pateix molt les conseqüències socioeconòmiques. Malgrat que hi ha gent que treballa a entitats per mantenir un nivell de qualitat de vida i social, les dificultats acumulades de les persones fa molt difícil que la situació vagi a millor.

Manca suport de les institucions públiques?

És cert que les institucions públiques fan moltes coses, però no són suficients. Són barris que majoritàriament és mà d'obra no qualificada i quan hi ha recessió econòmica són els primers a patir-ho. Hi ha una part de població bastant envellida i molta diversitat cultural. Gestionar això requereix una planificació i una disposició de recursos molt important i no sempre han estat així. Llavors diguem que hem entrat en un període de baixada.

Les vostres reclamacions van en aquesta línia?

Pensem que la millora passa perquè la col·laboració entre institucions i societat civil sigui més gran, sobretot amb les entitats molt arrelades al territori. Nosaltres tenim un territori molt definit i un compromís molt fort amb aquests barris. Pensem globalment i actuem localment.