Sirga: Acollida amb perspectiva feminista per empoderar-se contra les violències masclistes

Les violències masclistes són un problema estructural que enfonsa les seves arrels en la tradició patriarcal de la nostra societat. Una emergència històrica de gran envergadura que està lluny de ser cosa del passat i té conseqüències en totes les esferes de la vida de les dones. Escapar d’aquestes violències no és fàcil i és un trànsit en què les víctimes continuen sent les que més hi perden. 

“Són elles les que han de deixar casa seva, marxar del seu barri, canviar els infants d’escola perquè esdevé una zona de risc i, en molts casos, deixar la seva feina… és un camí de pèrdues”, explica la Cova Álvarez, cap de l’Àrea d’empoderament personal i violències de la Fundació Surt. Aquesta organització de dones, compromesa amb els valors d’equitat de gènere, inclusió, solidaritat i transformació social, treballa des del 1993 per fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de les dones i per erradicar les discriminacions per raó de sexe. 

Des del 2017, Surt té en marxa el Sirga, un recurs d’acollida, recuperació i empoderament per a dones supervivents de violències masclistes, derivades del Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que en la majoria dels casos han vist el seu recorregut vital impactat per múltiples violències i figures agressores. La casa d’acollida compta amb vint-i-quatre places per a dones i els seus fills, filles i altres familiars a càrrec, i ofereix acompanyament en diversos àmbits.

Un model d’atenció traçat amb perspectiva feminista

Per fer-ho, proposa un model d’atenció des d’una perspectiva feminista que aplica una mirada integral al fenomen de les múltiples violències masclistes. No limita l’atenció a les dones que la pateixen per part d’una parella o exparella, sinó que alhora respon davant d’altres expressions com els matrimonis forçats, la violència en l’àmbit familiar o el tràfic amb finalitat d’explotació sexual, entre altres. 

Així, el Sirga és un recurs concebut per pal·liar el fet que, actualment, els circuits d’atenció a les supervivents de violències masclistes no tenen en compte que moltes dones necessiten marcs més amplis en el que s’entén com a procés de recuperació. “Potser el que fa diferent el nostre model és que nosaltres no treballem des d’una òptica assistencialista i busquem evitar que s’incorri en processos de revictimització a les dones”, assenyala a Xarxanet la Cova Álvarez.

Per assolir-ho, és fonamental treballar l’empoderament personal i la cultura de la reparació, això és, que les dones puguin identificar i restaurar les seves competències, autoestima i potenciar les seves capacitats al màxim. “Ens sembla clau generar un marc i un espai on puguin tornar a mirar-se a elles mateixes, reconèixer-se i identificar les seves fortaleses, també les seves vulnerabilitats, per cercar la manera de superar-les”, exposa Álvarez, que incideix en la importància d’iniciar un procés de reparació de drets vulnerats per encarar el futur.

Múltiples violències que impacten en diversos àmbits

I és que, els danys i impactes que presenten les dones supervivents de violències masclistes s’emmarquen en diferents nivells i són especialment greus. Per exemple, pel que fa a la salut mental. 

Des de Surt expliquen que un alt percentatge de dones arriben al Sirga amb quadres d’ansietat generalitzada, vinculats a llargs recorreguts de violència, quadres d'estrès posttraumàtic molt severs i altament incapacitants, processos depressius que interaccionen amb trastorns dissociatius per sobreviure a aquestes violències. Tot plegat impacta també en la manera en què aquestes dones viuen el seu maternatge. “Travessar aquestes situacions i processos dificulta que les dones es posicionin i s’empoderin també com a mares”, diu Álvarez.

Molt sovint aquests danys s’afegeixen als efectes en la salut física de les dones, que per les violències sofertes presenten impactes a nivell físic i neurològic i quadres de salut molt negatius. “Arriben dones que han patit apunyalaments severs i cops molt greus que no només repercuteixen en la seva salut física, també les obliguen a deixar la seva activitat professional perquè ja no la poden sostenir per la gravetat de les lesions i el lent procés de recuperació”, afirma la cap de l’Àrea d’empoderament personal i violències de Surt.

Tanmateix, moltes d’aquestes situacions no acaben quan entren a la casa d’acollida, apunten des de l’entitat, perquè es mantenen factors estressants que afecten les dones, com el fet d’haver d’afrontar un procés de denúncia o un judici, amb tot el que això implica, seguir compartint la custòdia dels fills i filles amb figures agressores o com tornen els infants d’aquests permisos, entre molts altres. 

De fet, el recurs també es dirigeix a garantir acompanyament emocional, psicològic i educatiu als infants i adolescents acollits, que també són víctimes directes d’aquestes violències i sovint arriben amb símptomes similars als de les seves mares. “En alguns casos presenten processos de parentalització, que vol dir que adopten rols d’adult protector cap a les seves mares; o en altres són infants amb uns nivells d’ira elevats, dificultats per gestionar les emocions o per concentrar-se que també afecten el seu rendiment escolar”, subratlla Álvarez.

Els equips d’infància de la fundació, amb diverses figures educatives, que prioritzen la seva atenció, desenvolupen un procés de resposta escolar i dissenyen un projecte de recuperació per a l’infant. 

Una mirada transversal per no deixar ningú enrere

En la recerca de marcs més amplis per afavorir l’atenció a les dones supervivents de violències masclistes, un altre dels eixos que travessa el model d’atenció de Surt és la mirada interseccional i no-excloent. Això significa entendre i tenir en compte totes les variables que impacten i generen noves condicions de vulnerabilitat a les dones. 

No és el mateix que una dona visqui un recorregut de violència de gènere havent nascut a Catalunya, tenint regularitzada la seva situació i  amb un color de pell determinat, per exemple, que una dona que ha fet un procés migratori, que no té papers i no coneix l’idioma, en aquests casos el procés de recuperació és més llarg i difícil”, remarca Álvarez, que creu, per tant, que "la mirada no pot ser uniforme” perquè cada recorregut es pot veure travessat per diverses situacions de vulnerabilitat.

Per això el model d’atenció de Surt persegueix capturar les múltiples relacions entre les estructures de poder com el gènere, l’ètnia, la classe, la sexualitat o l’edat, entre altres. Així, la casa d’acollida està pensada per atendre qualsevol dona que hagi patit violències masclistes, tingui o no la seva situació regularitzada o hagi interposat o no denúncia, és a dir, sense exclusions per cap raó, per tal d’integrar la diversitat real.

Superar l’assistencialisme i treballar l’empoderament econòmic  

Ara bé, segons la Cova Álvarez, la clau de volta per assolir un procés de recuperació efectiu és l’empoderament econòmic de les dones. També és en aquest punt on creu que el sistema actual d’atenció presenta més carències. “És un tema que va molt lligat a la mirada interseccional: el procés d’inserció sociolaboral no és una qüestió de les capacitats de les dones, sinó de les condicions en què han de transitar no permeten que aquesta autonomia econòmica es desenvolupi”, convé. 

Per fer-ho, diu, cal superar l’assistencialisme i generar condicions d’equitat perquè aquestes dones puguin aconseguir els seus objectius. I és que, no totes les dones estan en la mateixa disposició per assolir una autonomia econòmica que les permeti accedir a un habitatge o a una feina, entre altres. No aconseguir-ho, allarga els processos de recuperació, i fins i tot pot revertir-los.

“No és l’única, però aquesta és una de les grans carències del circuit d’atenció, resta molta feina per fer a nivell d’equitat, el sistema no ha incorporat realment una mirada de gènere en aquest sentit”, destaca.

Unes mancances que es poden atribuir al conjunt la societat, que no ha estat capaç de crear les condicions per prevenir aquestes violències, com va quedar palès durant el confinament, i acollir d’una manera reparadora les dones supervivents de violències masclistes. 

Cal molta més responsabilitat social i un coneixement profund -fugint de la superficialitat i els estereotips- de tot el que suposen aquestes violències, que són múltiples i sovint concorren en un mateix itinerari de vida, reflexiona Álvarez, que reclama “apropiar-nos i responsabilitzar-nos com a societat” per canviar la mirada, aprendre a pensar preventivament i crear un marc d’acompanyament a les supervivents.