Des del tancament l'any 2000 de l'emblemàtic teatre de barraca, les entitats i els col·lectius dels barris del Raval, Sant Antoni i Poble Sec han manifestat la seva preocupació pel deteriorament de l'espai i han reivindicat el seu ús. Estem parlant de l'edifici situat al número 60 del Paral·lel, on es trobava l'Arnau.

A més de les plataformes Recuperem el Teatre Arnau i Salvem el Teatre Arnau, entre les entitats i col·lectius que impulsen la recuperació d'aquest espai es troben catorze més, com ara la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec, la Fundació Tot Raval, Ravalnet o l'Associació per a Joves TEB. Segons l'Eva Lázaro, que treballa com a educadora en aquesta darrera, "en el procés han participat entitats de realitats i procedències diverses, moltes provinents de l'àmbit cultural però també de l'àmbit social, educatiu i comunitari".

Com a resultat de la primera fase del procés participatiu i deliberatiu que s'ha dut a terme per decidir el futur de l'espai, i que va començar la primavera del 2016, l'equipament estarà íntimament vinculat a la comunitat, a la història del territori i, com no, al món de l'art. En aquest sentit, l'Eva apunta: "creiem que és bàsic que el projecte respongui a aquests tres eixos entesos com un tot i no pas treballats de forma independent, ja que és la manera de construir un nou model d'equipament de cultura de proximitat, dels i per als veïns i entitats dels tres barris".

Antecedents del procés

Tot seguit pots llegir una cronologia resumida dels esdeveniments que han tingut lloc des del tancament del Teatre Arnau i fins arribar al procés participatiu per decidir la funció que ha d'acomplir aquest espai, els usos als quals es destinarà i com serà gestionat:

• El 2004 l’Ajuntament de Barcelona es va plantejar enderrocar el teatre.
• El 7 d’abril de 2006 va ser ocupat pel Col·lectiu Espai Alliberat per a la Cultura amb una acció que va durar dos dies per evitar l’enderrocament. Paral·lelament, es van presentar opcions de compra per transformar-lo en residència geriàtrica, però l’Ajuntament es va manifestar contrari al projecte.
• A finals d’abril del 2006 va ser comprat per l’Església Evangèlica Cristiana Xinesa per fer-hi un lloc de culte, però mai no va arribar a obtenir l’autorització.
• Al juliol del 2007 l’Ajuntament va donar llum verda a l’aprovació del Pla especial urbanístic del Teatre Arnau amb l’objectiu d’expropiar l’immoble i convertir-lo en un centre d’arts escèniques. Ningú no s'hi va interessar.
• Al març del 2011 es va segellar la compra del teatre per part de l’Ajuntament a l’Església Evangèlica Cristiana Xinesa.
• Al juny de 2016 s’obre el procés participatiu amb els agents culturals i veïnals per parlar del futur del teatre.

Fases del procés deliberatiu

El procés de deliberació per decidir el futur del Teatre Arnau es va iniciar a començaments de juny de 2016 amb l'explicació de la proposta al sector cultural i el teixit veïnal dels tres districtes, i amb la validació del grup impulsor, encarregat de vetllar perquè la participació sigui transparent i oberta.

Seguidament, entre el 10 de juny i el 12 de setembre es va començar amb el diagnòstic a partir d'entrevistes a diversos actors implicats en aquest procés.

El procés deliberatiu pròpiament dit es va desenvolupar entre el 15 de setembre i el 14 de desembre amb l'objectiu de centrar-se en les diferents funcions proposades per al teatre i conèixer el nivell de consens i la compatibilitat de les diferents propostes.

Un cop s'ha pres la decisió, s'estableix un any a partir de l'1 d'abril de 2017 per l'avaluació, el seguiment i la rendició de comptes.

L'Arnau itinerant

Es tracta de la fase inicial del projecte, amn una durada d’entre 2 i 4 anys, en la qual es treballarà de manera deslocalitzada, cooperativa i col·laborativa per la construcció del nou edifici i per les activitats del nou equipament.

Els llocs on es farà aquesta fase estan encara sense concretar, però hi ha una cosa que sí que està clara: servirà com a banc de proves i laboratori de creació, i permetrà experimentar amb el model de gestió que es vol desenvolupar.

L'Eva Lázaro comenta que s'ha volgut fer "especial incidència en l'accessibilitat de l'equipament, pel que fa a accès físic, econòmic i de programació; en la motivació de joves i la població d'un barri de gran diversitat cultural; així com en la vinculació de l'equipament amb projectes formatius, d'inserció, culturals i comunitaris". També afegeix: "haurem de pensar en el model de gestió que volem, que haurà de respondre a la dinàmica del procés i a l'objectiu de democratització de la cultura i l'apoderament comunitari dels espais i equipaments".

Una vegada estiguin definits el Pla Funcional i el Projecte Cultural-comunitari, s’obrirà un concurs arquitectònic per a la reconstrucció de l'equipament que procurarà conservar tota l’arquitectura que sigui possible.