Entrevistem les persones que en formen part per tal de conèixer de primera mà la tasca que desenvolupen.

Heu estat guardonats amb els Premis de l'Associacionisme Juvenil. En què consisteix el projecte Terrassa sense murs?

TSM és un col·lectiu que neix ara fa 4 anys i sorgeix amb la vocació de fer visible la vulneració de drets i la manca d’oportunitats a la que estan exposades les persones migrades i refugiades a la nostra ciutat (Terrassa). Volem ser un espai de lluita per eradicar aquests greuges.

Com ajudeu a eradicar la vulneració de drets i la manca d'oportunitats?

Els inicis del col·lectiu la lluita s'enfoca en fer formació interna i externa (realització de xerrades, passes de documentals, presentació de llibres, etc.) per a generar discurs antiracista i decolonial a la nostra ciutat.

A finals del 2017 comencem a enfocar la nostra lluita cap a la política institucional municipal, per tal de posar en evidència algunes pràctiques polítiques i burocràtiques racistes que existien i existeixen encara a la nostra ciutat. La gran campanya que iniciem i que té més repercussió és la d'exigir el Padró per a totes les persones que viuen a Terrassa. Una campanya que, a dia d'avui, segueix en peu.

Com va néixer la idea de fer-lo?

És a la tardor del 2019 que coneixem un grup de joves migrants que malviuen a una fàbrica del nord de la ciutat. La majoria són menors i no estan dins del sistema de protecció de la Generalitat. Dins de l'assemblea debatem si volem començar a vincular-nos amb aquests joves i intentar buscar formes d'ajudar-los d'alguna manera.

Arran de l'estat d'alarma decidim crear una caixa de resistència per tal de poder portar aliments, roba d'hivern i material de primera necessitat a aquest grup de joves i altres que hem anat coneixent al llarg d'aquests últims mesos.

Quina repercussió ha tingut el confinament en la situació que viuen aquestes persones?

Passat el confinament veiem la necessitat de buscar altres maneres d'ajudar-los que siguin menys assistencialistes, que els ajudin a empoderar-se i ser més autònoms. La idea que sorgeix és fer un projecte per a crear unes samarretes que podríem vendre. El disseny de la samarreta es realitzaria conjuntament amb els joves de la fàbrica, pensant quines són les idees i reclames que volem emfatitzar.

Els diners que sorgeixin anirien destinats íntegrament als joves. Aquesta primera idea tira endavant, però muta a una segona idea més ambiciosa, que és la que presentem a continuació: la creació d'un taller d'estampació (serigrafia) per a la ciutat, portat pels joves de la fàbrica.

Com ajuda a millorar la qualitat de vida al vostre entorn?

Sorgeix de la necessitat d'aconseguir diners per tal que aquests joves tinguin alguna opció de sortir de la fàbrica on ara mateix malviuen i puguin desenvolupar els seus propis itineraris vitals. Cada un té els seus somnis i motivacions, i nosaltres no volem interferir-hi, només donar un primer cop de mà per a que puguin reunir un coixí econòmic que els ajudi a poder plantejar-se altres metes.

Pretenem que sigui un espai de visibilització de la problemàtica racista de la nostra ciutat. El taller, com a espai físic i conceptual, seria un punt d'antiracisme militant de la ciutat. Joves migrats sols, autogenerant-se oportunitats de treball i proporcionant als moviments socials i a tothom que ho desitgi els productes que es puguin estampar: samarretes, jerseis, bosses, mascaretes, etc.

Quina és la situació de les persones migrades, refugiades i que no són blanques a la ciutat de Terrassa?

Les situacions molt variades, però existeix una problemàtica general entorn a la immigració a Terrassa o a qualsevol ciutat de l'estat espanyol, Catalunya, etc: el racisme institucional. Per això hem treballat en vàries campanyes i plataformes per acabar amb les discriminacions envers les persones migrades com podrien ser la campanya de PadróXTotes, Tanquem els CIES, Regularització JA, etc.

Campanyes que lluiten contra un sistema legal-jurídic (la Llei d'Estrangeria) que porta molts cops a les persones migrades a la precarietat i a viure en situacions de vulnerabilitat extrema.

Com creieu que cada persona podem posar el nostre granet de sorra per millorar el món?

Des de Terrassa Sense Murs hem optat sempre per implicar-nos políticament en la lluita antiracista, tot i que moltes de les integrants del col·lectiu no som ni migrants ni persones racialitzades. Això ens ha portat a molts debats interns i també molta formació. Sobretot, creiem molt important no trepitjar espais de companyes migrades i/o racialitzades que també estan lluitant.

Hem vist que és molt necessari incorporar dins del nostre col·lectiu espais de cures que, molts cops, amb les presses de la militància s'oblida. No tenim gaires respostes i si moltes preguntes. Però així anem avançant. Creiem que hem de seguir treballant per transformar el món: preguntant-nos qui som, on som i què podem fer per canviar les coses que no ens agraden.