L'Informe "L'Educació per al Desenvolupament a la Universitat. Impulsant l'educació crítica i compromesa als estudis de grau", publicat l'octubre de 2015, fa una diagnosi de la presència de continguts d'educació per al desenvolupament (EpD) a les 8 universitats catalanes agrupades a l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

La publicació recull els àmbits on s'incorporen continguts de responsabilitat social i sostenibilitat i identifica més de 580 assignatures entre totes les universitats que podrien incorporar perspectives d'educació crítica.

Malgrat això, una de les realitats d'avui és encara que les disciplines científico-tècniques no integren de manera generalitzada temàtiques i perspectives que tractin problemàtiques globals com la desigualtat, el desenvolupament sostenible o la lluita contra la pobresa.

En aquest context, el grup de recerca Engineering Science and Global Development (EScGD) de la UPC ha posat en marxa el projecte "Integrar i promoure les problemàtiques globals en la formació científico-tècnica".

Segons explica un dels seus membres impulsors, David Requejo, el projecte "s'enfoca en el treball de la competència transversal de Sostenibilitat i Compromís Social amb la idea de millorar el coneixement i la comprensió, tant de l'alumnat com del professorat de secundària i universitat, sobre les problemàtiques i reptes globals”.

El passat 16 de març va celebrar-se la primera sessió amb un grup ja tancat d'una vintena de professors i professores a qui s'acompanyarà en la implementació a les aules d'activitats innovadores que treballin aquestes temàtiques.

Per què Educació per al Desenvolupament? I per què en ensenyaments científico-tècnics?

L'Educació per al Desenvolupament (EpD) parteix de posar en qüestió el model de desenvolupament globalitzat i liberal d'avui i proposa una revisió dels seus fonaments com a resposta a l'impacte econòmic, social i mediambiental que comporta l'actual sistema.

L'EpD parteix d'un model de desenvolupament no economicista: el desenvolupament humà i sostenible, un paradigma que permeti afrontar reptes globals i locals des d'una perspectiva ètica i des del treball per reduir les desigualtats.

Paral·lelament a l'aparició de nous models de desenvolupament, han aparegut també corrents amb noves percepcions sobre la tecnologia i la ciència.

La publicació "Propostes pedagògiques per a la introducció de l'educació per al desenvolupament en les ensenyances científico-tècniques" explica com durant les últimes dècades els moviments socials i acadèmics han construït una nova imatge de la tecnologia i la ciència, entenent-les com activitats humanes que es produeixen en un context social, que evoluciona amb elles i amb les quals comparteix motivacions, estratègies i impactes.

Així doncs, recull l'article, "la dinàmica de la tecnologia pot estar orientada per a objectius socials com el benestar social, l'equitat o el desenvolupament sostenible". És més, afegeix, "perquè aquesta pretesa orientació sigui efectiva i democràtica, sembla igualment necessari que en les decisions estratègiques que guien la dinàmica de la tecnologia, existeixi coresponsabilitat de la societat i participació pública".

Recentment, en el marc del projecte Global Dimension in Engineering Education, s'ha publicat el nou llibre "Integrar el desenvolupament humà i sostenible a l'ensenyament tècnic", on s'hi plasmen les propostes de D. Bourn de la Universitat de Londres sobre "les dimensions globals en l'educació de l'enginyer". L'autor exposa les oportunitats i desafiaments que la dimensió global presenta en relació amb l'educació de l'enginyeria i la situa en debats més amplis sobre el paper canviant dels centres d'ensenyament superior en el context de la societat globalitzada i les habilitats necessàries al segle XXI.

Contingut relacionat

Com introduir l'Educació per al Desenvolupament a la Universitat?