Una població compromesa amb els drets humans i el diàleg, que refusa l’ús de la violència com a eina de defensa i que té una visió positiva de la multiculturalitat, són algunes de les característiques que defineixen la ciutadania actual catalana. La conscienciació amb els valors de la justícia social i global també és un atribut latent entre les habitants.

El debat independentista i les accions de l’OTAN i el govern espanyol en el context de la guerra a Ucraïna són els temes d’actualitat política sobre els quals giren la majoria de les preocupacions de les habitants.

L'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) s’encarrega de recopilar aquestes dades per extreure una panoràmica de la convivència, la confiança social, les percepcions i les actituds de la ciutadania de Catalunya, a través de la mostra que publica anualment. Enguany és la quarta que desenvolupa i la tercera que afegeix una perspectiva sobre la polarització ideològica i emocional de les persones. Per a realitzar-la, s'han enquestat més de dues mil persones.

L’objectiu principal és detectar els principals riscos i amenaces per a la societat i avaluar les actituds de convivència de la ciutadania. En aquesta línia, l’enquesta afirma que el conflicte polític a Catalunya és l’assumpte que més polaritza a la població, seguit de la llengua, que ocupava el cinquè lloc dins la llista de qüestions que alteren a la ciutadania, en segona posició.

Els riscos que més angoixen són: les crisis econòmiques, el mal funcionament de la democràcia, el canvi climàtic, la desinformació, l’augment de la desigualtat i l’augment de l’extrema dreta. Aquesta última és considerada per gairebé la majoria de les enquestades, com el factor de risc màxim.

El conflicte a Ucraïna i la despesa militar

A més, un fet que preocupa és l’increment de la despesa militar, considerada un “elevat factor de risc per a la seguretat”. El 62% de la població opina que el govern espanyol destina massa recursos econòmics a la partida de defensa. En aquest context, es conclou que la ciutadania se sent alarmada davant la influència de Rússia al món.

Tanmateix, s’ha conegut que la societat catalana té una actitud oberta a l’acollida i l’ajuda de persones refugiades d’Ucraïna i Síria. Concretament, hi ha més predisposició cap a les persones ucraïneses. D'altra banda, cal destacar que un 18% de la població creu que la presència al territori de ciutadanes sirianes augmenta el risc de terrorisme.

La preocupació per l’incivisme creix notablement

Un resultat que ha sorprès és la manera com es percep l’incivisme entre les habitants, és a dir, el soroll excessiu, la brutícia, etcètera. Comparant les dades amb les enquestes dels anys anteriors, s’ha detectat un augment considerable d’aquest problema de convivència en l’entorn proper, ja que un 74% de les enquestades perceben un elevat nombre de situacions d’incivisme al seu municipi o barri. A les grans ciutats, la sensació d’aquestes problemàtiques s’incrementa.

La mala integració de les persones migrades, la delinqüència i la inseguretat són les qüestions que segueixen la llista, a una distància més àmplia de preocupació que l’incivisme.

L’actitud de la ciutadania cap a les persones migrades i altres col·lectius

Les xifres recopilades mostren uns resultats positius, ja que un 64% de la població, és a dir, la majoria, opina que la convivència amb persones d’orígens diversos enriqueix la societat. Per altra banda, però, un 24% de les enquestades mostren una actitud de rebuig cap a la convivència amb persones migrades i creuen que Catalunya s’ha transformat en un indret pitjor per viure-hi a causa de la immigració.

Un 28% té la percepció que el territori millora si tothom comparteix cultura i tradicions. Per tant, encara hi ha una part de la societat que presenta dificultats amb la diversitat cultural i l’acollida de persones que han seguit un procés migratori i creuen en uns prejudicis fonamentats en l'odi, el racisme i la xenofòbia.

Si ens fixem en el col·lectiu LGTBI, Catalunya és una de les regions líders, a escala europea, pel que fa a la tolerància vers les persones homosexuals i bisexuals i, en menor magnitud, les transsexuals. De fet, un 20% de la societat catalana expressa que no se sent còmode amb el col·lectiu transsexual.

Com a conclusió, un 90% de la ciutadania opina que els drets humans són imprescindibles i rellevants per la creació d’una societat justa, i que cal que les institucions treballin per la seva garantia. Gairebé un 50% de les enquestades, una xifra considerable, creu que a Catalunya es vulneren els drets humans, mentre que només un 21% afirma que no és així.